El color: llum, espectre i fisiologia

El color és llum

És una porció de l'amplia gamma d’energia que el sol irradia constantment. Podem veure les coses que ens envolten, i apreciar el seu color perquè uns emeten llum i altres la reflecteixen. Perceben els colors quan la llum arriba al nostre ull. Existeixen nombroses fonts de llum i cada una afecta a la manera en què percebem els colors. Només una petita porció de les ones existents és captada per l’ull humà, des dels 380 nanòmetres (violeta) fins als 730 nanòmetres (groc), aquesta porció és l’espectre de llum, cada longitud defineix un color diferent.

L’espectre visible

Isaac Newton va descobrir aquest espectre visible a partir de la reflexió i refracció de la llum en travessar un raig de llum blanca un prisma de vidre. Va demostrar que la llum blanca estava composta per una combinació de tots els colors de l’arc de Sant Martí, i va dividir aquest espectre en 7 colors: vermell, taronja, verd, blau, anyil i violeta. Set colors, per les set notes musicals, els set dies de la setmana i els 7 cossos del sistema solar.

Fisiologia del color

L’ull té la capacitat de percebre les longituds d’ona de l’espectre cromàtic a causa d’una sèrie de processos complexos que conclouen en el cervell. La longitud d’ona reflectida per la superfície d’un objecte o projectada per una llum, és captada per la retina de l’ull i interpretada pel cervell com un color determinat a través del sistema nerviós central. Veiem un objecte d’un determinat color perquè absorbeix una part de les ones i reflecteix les restants. Un objecte que tingui una capacitat d’absorbir totes les longituds d’ona seria absolutament negre, si reflecteix només algunes veurem que té un color determinat. Si veiem un objecte vermell o blau és perquè absorbeix les ones del color complementari del seu color. A la retina hi ha cèl·lules fotoreceptores que detecten les longituds d’ona de la llum i transformen les radiacions cromàtiques en impulsos elèctrics enviats al cervell.

Bastons

De nit o en condicions d’escassa llum, els objectes semblen ser foscos o negres, ja que és més difícil per a l’ull humà discriminar els colors.

Cònies

Responsables de la llum diürna o dels colors, tenen una resposta quatre vegades més ràpida que els bastons, quan són estimulats per la llum, això els fa aptes per detectar canvis de moviment veloços en els objectes. No tots els colors poden ser captats per tots els diferents cònies, la diversitat de colors depèn de la combinació dels colors primaris. La teoria del científic Young-Helmholtz; tres tipus de cònies que responen a les longituds d’ona pròximes al color vermell, verd i blau. Segons la longitud que incideixi sobre la retina s’activen els cònies en diferent grau.

Síntesi additiva

Producció de colors per fonts lumíniques o suma d’ones de l’espectre. Llum blanca: vermell, verd i blau, colors fonamentals o primaris, la resta de colors poden ser obtinguts a partir d’aquests. S’utilitza en pantalles (RGB).

Síntesi sustractiva

Cara oposada a la síntesi additiva. Principi pel qual els colors percebuts resulten de les propietats matèriques de l’objecte o pintura. Hi ha 3 colors bàsics; magenta, cian i groc amb els quals podem obtenir tots els altres menys el negre i blanc. CMYK (cian, magenta, groc i negre) Els colors primaris de la mescla sustractiva són els secundaris de l’additiva.