Colonitzacions i romanització a la Península Ibèrica (I mil·lenni aC)

BREU 1

Al I mil·lenni aC s'inicia un procés amb una sèrie de moviments de pobles procedents de la Mediterrània oriental cap a Occident i, concretament, cap a la península Ibèrica. Aquests pobles colonitzadors són els fenicis, els grecs i els cartaginesos.

Fenicis

Els fenicis procedien de l'actual Líban i van ocupar les costes mediterrànies del sud de la Península, fundant colònies com Gadir i Malaka, les actuals Càdis i Màlaga. Entre les principals característiques: la seva economia es basava en el comerç de metalls, vidre i perfums i van introduir el seu alfabet.

Grecs

Per altra banda, els grecs ocuparen les costes del nord del Mediterrani i les seves principals colònies foren Emporion i Rhode (actuals Empúries i Roses). La base de la seva economia també era el comerç, en aquest cas de metalls, oli, espart i sal. En el seu avanç cap al sud van ser frenats pels fenicis.

Cartaginesos

Finalment, procedents de l'antiga colònia fenícia de Carthago, van arribar a la Península els cartaginesos i fundaren colònies com Carthago Nova. Aquest poble s'enfrontà als romans a les guerres Púniques pel control del Mediterrani.

Influència sobre els pobles autòctons

Tots aquests pobles van influir en l'art, l'ús de la moneda i l'urbanisme dels pobles autòctons: celtes, celtibers, ibers i, especialment, el regne de Tartessos, situat entre Huelva i Cartagena. Aquest era un regne molt avançat pel que fa a les lleis i l'economia, dedicat a l'agricultura, la ramaderia i el comerç dels metalls. Destaca la figura del rei Argantoni i els seus tresors, com el del Carambolo.

Situació a les Balears

A les Balears existia una cultura talaiòtica poc desenvolupada i caracteritzada per les construccions megalítiques com les taules o els talaiots. Aquesta cultura era present a Mallorca i Menorca. En el cas d'Eivissa, va ser ocupada pels fenicis, fundadors d'Ibushim, i els principals jaciments conservats són els de Sa Caleta i el Puig des Molins. L'any 123 aC, Quint Cecili Metel incorporà Mallorca i Menorca a la República romana. Els romans van signar un pacte d'autonomia amb els fenicis d'Eivissa.

BREU 2

En arribar els colonitzadors fenicis, grecs i cartaginesos a la Península en el I mil·lenni aC es van trobar pobles autòctons com els ibers, els celtes, els celtibers, els bascos i el regne de Tartessos. Aquests pobles no formaven entitats homogènies, però compartien característiques culturals i lingüístiques. Tots, excepte Tartessos, els van trobar els romans.

Ibers

Els ibers es troben entre els segles VI i II aC i van ocupar les costes mediterrànies des de França a Andalusia, formant ciutats-estat similars a les polis gregues, destacant Ilerda i Saguntum (actuals Lleida i Sagunt). Vivien en societats tribals jerarquitzades. Entre les principals característiques, destaquem la seva moneda i l'art funerari, així com la seva escultura (per exemple, la dama d'Elx). La seva escriptura és, avui dia, encara no descodificada. La seva economia era agrícola i ramadera, però també es dedicaven a l'artesania i la mineria. Alguns exemples de pobles ibers són els turdetans, els bastetans, els edetans i els ilergets.

Celtes i celtibers

Els celtes ocuparen la Meseta i les costes cantàbriques i atlàntiques entre els segles V i I aC. La seva economia era ramadera i minera (bronze, ferro, estany i or) i menys desenvolupada que la ibera. Són exemples de pobles celtes: galaics, asturs, lusitans i càntabres. Entre ambdós grups se situen els celtibers, a la zona de Sòria, Guadalajara, Saragossa i Terol, destacant Numància. Es van enfrontar a Roma a les guerres celtibèriques i destaquen com a exemples els carpetans, vacceus i vetons, entre d'altres.

Bascos

Finalment, els bascos ocupaven les actuals Navarra i País Basc i ha perdurat fins ara el seu idioma, l'euskera.

Conquesta romana i Balears

Els romans varen conquerir la Península entre el 218 i el 19 aC, quan són derrotats els asturs i els càntabres. El domini sobre la costa i les Balears fou senzill. Les Balears foren ocupades l'any 123 aC per Quint Cecili Metel, derrotant la cultura talaiòtica de Mallorca i Menorca. Els romans van signar un pacte d'autonomia amb els fenicis d'Eivissa. Les Balears eren essencials per mantenir la seguretat de les rutes comercials mediterrànies.

BREU 3

Els romans van iniciar la conquesta de la Península Ibèrica el 218 aC i aquesta perdurà fins al 19 aC, quan van ser derrotats els càntabres i els asturs. La ocupació romana es va perllongar des de finals del segle III aC fins a finals del segle IV dC. Durant aquest llarg període es va produir una romanització, és a dir, un procés de transformació gradual dels habitants dels pobles peninsulars en ciutadans de l'Imperi Romà, que van anar assumint els costums, l'organització política, jurídica, religiosa i social dels romans.

Organització administratiu-territorial

En l'àmbit administratiu, Hispània va ser inicialment dividida en dues províncies: Citerior i Ulterior. Després de finalitzar la conquesta d'Hispània, August la va dividir en tres províncies: la Baetica (amb capital a Corduba, Còrdova), la Tarraconensis (amb capital a Tarraco, Tarragona) i la Lusitània (amb capital a Emèrita Augusta, Mèrida); després, en l'Antiguitat Tardana es van crear tres més, fins a les sis províncies: la Carthaginensis, la Gallaecia i, finalment, la Baleàrica. Al capdavant d'aquestes es trobaven els governadors amb competències administratives, jurídiques, militars i fiscals.

BREU 4

L'arribada de Roma va suposar una profunda transformació de l'economia, animada per la generalització de l'ús de la moneda, amb un desenvolupament molt important de l'activitat minera (plata i or), agroalimentària (vi, oli, salaons), artesanal (ceràmica) i comercial. Igualment, va suposar la implantació de les formes d'organització social romanes (reduïda aristocràcia: senadors i cavallers; comerciants i propietaris de viles agrícoles; treballadors lliures: pagesos i artesans; i esclaus).

La presència romana va deixar com a llegat importants elements culturals com el llatí, de què deriven totes les llengües parlades actualment a la Península, a excepció de l'euskera; el dret romà; la revitalització de les ciutats (per exemple, Tarraco —Tarragona—, Caesar Augusta —Saragossa—, Hispalis —Sevilla—, Emèrita Augusta —Mèrida—, entre d'altres); una important xarxa de comunicació mitjançant calçades (Via Augusta, Via de la Plata...); la religió politeista romana que després passarà al cristianisme; i importants personatges històrics nascuts a Hispània com Sèneca o els emperadors Trajà, Adrià i Teodosi.

Balears sota dominació romana

L'any 123 aC, el cònsol Quint Cecili Metel conquistà Mallorca i Menorca per garantir la seguretat de les rutes mediterrànies, acabant amb la cultura talaiòtica. Els romans s'establiren en diferents nuclis urbans a les Balears. A Mallorca, es van crear les colònies llatines de Palma i Pollentia, que gaudiren d'un major estatus. Aquesta supremacia significà la desaparició de Bocchoris, Guium i Tuccis. A Menorca es van desenvolupar Mago i Iammo (actuals Maó i Ciutadella). La conquesta no afectà Eivissa, ja que els fenicis van signar un pacte d'autonomia amb els romans.