Colonitzacions prehistòriques: Amèrica i Oceania

Les colonitzacions prehistòriques a Amèrica i Oceania

Fins al moment s’han descobert tres fases de colonitzacions prehistòriques:

• Australopitecs i Homo habilis: entre 5 i 1 milió d’anys a l’Àfrica subsahariana.
• Homo erectus: entre 1 milió d’anys i 200.000 anys al sud d’Àsia i el sud d’Europa.
• Homo sapiens: entre 50.000 i 10.000 anys per Austràlia, el nord d'Europa, Amèrica i el Pacífic.

Per què van fer aquestes colonitzacions? Creiem que és principalment per la tendència del gènere Homo a emigrar, per la recerca d’aliments i, en part, per l’atzar.

L'expansió de l'Homo sapiens

L’expansió de l'Homo sapiens es produeix en un període de temps molt curt si el comparem amb les altres colonitzacions. El que podem saber és que són colonitzacions planificades i pensades prèviament, ja que naveguen pel mar i travessen glacials; per tant, no són fruit de l’atzar, sinó més aviat de la curiositat de l'Homo sapiens per saber què hi havia més enllà. Colonitzen llocs que per a les societats caçadores-recol·lectores són poc productius, com ara deserts i llocs molt freds.

Les colonitzacions van ser possibles gràcies a la capacitat de pensament de l'Homo sapiens i a la comunicació mitjançant símbols i sons; pel que sabem, sense comunicació hauria estat impossible colonitzar Austràlia i Amèrica. La fauna i vegetació del punt colonitzat era molt diferent de la que estaven acostumats, però s’hi van adaptar.

La colonització d'Austràlia

La colonització d’Austràlia va seguir diferents rutes i mètodes segons diversos autors:

• Birdsell: Proposa una colonització ràpida i amb pocs canvis al llarg del temps. És un model d’onada d’avenç regit per l’atzar. Van colonitzant els diferents territoris, però s'hi estan poc temps i segueixen avançant. El ritme de creixement de la població depenia de l’hàbitat on es trobaven: com més recursos i millors característiques aptes per al seu medi, més individus hi havia.
• Lourandos: Defensen una colonització gradual i amb canvis. Va durar entre 35.000 i 20.000 anys i es van colonitzar la majoria d’ambients del continent. Entre el Pleistocè i els inicis de l'Holocè, la densitat de la població era baixa i eren força nòmades; a finals de l’Holocè, les poblacions eren més estables i amb més densitat.
• Bowlder: Sosté que primer es van colonitzar els litorals i els cursos d’aigua permanents.

Origen de la població australiana

Les restes australianes han contribuït a donar suport al model de continuïtat regional. Hi ha una alta diversitat morfològica amb formes gràcils (Mungo, Keilor) i formes robustes (Kow Swamp, Nacurrie, Cohuna, Coobol Creek, Willandra Lake).

Per què aquesta diversitat? Podria ser el resultat de migracions de poblacions genèticament diferenciades: la primera onada seria descendent de l'Homo erectus procedent de Java (Indonèsia) i la segona onada seria d'Homo sapiens. Els historiadors també tenen una altra teoria: la població original d’Austràlia era Homo sapiens d’origen africà amb trets arcaics, portadora de la tecnologia del paleolític mitjà, mentre que la segona onada eren Homo sapiens moderns, portadors de la tecnologia del paleolític superior.

Una altra causa de la diversitat és l’adaptació durant el Pleistocè superior. Un altre dada important és que un estudi recent sobre la població d’Austràlia demostra que genèticament hi ha un únic origen per a la població nativa amb una importació contínua de gens.

El poblament d'Amèrica

La via d’entrada principal per a la colonització prehistòrica d’Amèrica hauria estat l’estret de Bering. En moments de màxim glacial, el nivell del mar estava 100 m més baix i quedava al descobert un camí de terra d’uns 1.000 km (Beríngia). També hi ha la possibilitat que entressin al continent caminant (l’estret de Bering es congela a l’hivern) o mitjançant la navegació.

La ruta atlàntica

Probablement estava emergida una regió costanera al nord de la península Ibèrica, el sud-oest de França i el sud d’Irlanda. Segurament la distància en aquella època entre Europa i Amèrica era de 2.400 km. També hauria estat possible travessar amb canoa, ja que les plaques glacials proporcionarien refugi i aliments (mamífers marins).

Teories: Clovis vs. Preclovis

Hi ha dues teories contraposades:

• Hipòtesi Clovis (cronologia recent): Diu que no hi ha evidència d’humans abans de fa 12.000 – 13.000 anys. Van ser els portadors de la tecnologia Clovis (no anterior a 11.500 anys), que s’estén molt ràpid per tot el continent en menys de 500 anys (a un ritme de 26 km l’any). Hi ha una relació entre Clovis i les puntes de "cua de peix" de l’hemisferi sud. El jaciment més antic de Sud-amèrica és la Cova Fell (10.800 – 11.000 anys).
• Hipòtesi Preclovis (cronologia antiga): Diu que la colonització es va produir amb anterioritat i que la població portava una tecnologia sense projectils. A Monte Verde (Xile) s'han trobat restes botàniques, ossos i pells en bon estat; un dels nivells superiors està datat en 13.000 anys.

Evidències lingüístiques i models de poblament

S'han identificat tres grups lingüístics: Amerindi (totes les llengües sud-americanes i la majoria de les nord-americanes), Na-dené i Esquimo-aleutià. Aquestes llengües sorgirien de tres migracions diferenciades. La glotocronologia avala la hipòtesi Clovis i data les llengües: Amerindi (fa 11.000 anys), Na-dené (fa 9.000 anys) i Esquimo (fa 4.000 anys).

D'altra banda, l’historiador Rogers defensa una separació molt antiga de les llengües (fa 18.000 anys) a causa de barreres geogràfiques. Nichols afirma que la gran diversitat lingüística no s’hauria pogut formar en menys de 50.000 anys (o 20.000 anys si es tractés de dos grups genètics).

Pel que fa al model de poblament, Martin defensa un poblament ràpid en onada d’avenç per part de caçadors especialitzats en grans mamífers, fet que hauria comportat l’extinció de moltes espècies. Steele, Adams i Sluckins el contradiuen, argumentant que les datacions dels jaciments Clovis més antics es troben al sud-oest.

Origen de la població americana

Hi ha poques restes humanes; el crani més antic datat té 11.000 anys (Lapa Vermelha a Mato Grosso, Brasil). Segons els estudis, l’origen seria mongoloide (cabell negre, absència de pèl corporal, incisius en forma de pala), però algunes poblacions tenen trets caucasoides, segurament per les diferents onades migratòries. Les evidències genètiques indiquen que hi ha 5 tipus diferents d’ADN, cosa que podria confirmar l'existència de cinc onades migratòries.