La Colonització Grega Antiga: Història, Causes i Impacte Cultural

Hesíode i Homer: Poesia i Societat a l'Antiga Grècia

Hesíode: El Poeta Pagès de Beòcia

Hesíode va viure a Beòcia al segle VIII a.C. A més de ser un poeta, era un pagès que treballava la terra i cuidava el bestiar. Se sap amb certesa que va escriure dos poemes de gènere didàctic, escrits en hexàmetres:

• La Teogonia: Narra com les Muses se li apareixen i li donen el do de la poesia. Explica l'origen del món i diverses generacions dels déus, des dels naturals fins als antropomòrfics, i continua amb el naixement dels herois.
• Treballs i Dies: Se centra en l'home, la seva relació amb Zeus i la necessitat de treball. Recorre mites i faules com la de Prometeu i Pandora o les Edats. També inclou un calendari agrari per ensenyar les feines del camp i una col·lecció de consells morals.

Homer i Hesíode: Característiques i Diferències

Homer i Hesíode comparteixen diverses característiques comunes en la seva obra:

• Mètrica en hexàmetres.
• Ús de les mateixes fórmules i epítets.
• El mateix llenguatge poètic.

No obstant això, són diferents en contingut: mentre que els protagonistes d'Homer són herois aristocràtics, Hesíode es centra en els problemes del poble treballador, contrastant amb la noblesa.

La Colonització Grega: Expansió i Fundació de Ciutats

Moltes ciutats modernes tenen el seu origen en antigues colònies gregues fundades entre els segles VIII i VI a.C. en gran part de la Mediterrània i la Mar Negra. Des del Caucas fins a la península Ibèrica, ocupant sempre la costa, es van estendre. Exemples notables inclouen:

• Odessa (Ucraïna)
• Istanbul (Turquia)
• Nàpols, Tàrent, Palerm i Siracusa (Itàlia)
• Nicea i Marsella (França)

Aquestes ciutats van néixer com a fundacions colonials que van expandir la cultura grega per tota la Mediterrània. El terme grec apoikía per a un grec té un significat més pròxim al d'immigració, amb la finalitat d'establir un assentament independent de la metròpoli.

Causes de la Colonització Grega

La colonització grega és paral·lela a la formació de la polis arcaica. Les causes d'aquesta emigració són els canvis socials i econòmics que es produeixen en les polis gregues en època arcaica, amb l'objectiu d'evitar revoltes i conservar el domini dels aristòcrates.

Fases de la Colonització Grega

La colonització es va desenvolupar en tres moments clau:

1. Primeres fundacions arcaiques (fins al segle VII a.C.): Són establiments grecs a la costa de Síria i Fenícia. Eren barris en nuclis urbans amb finalitat comercial.
2. Des de la fundació de Pitecusa (775 al 675 a.C.): Es colonitza Sicília, el sud d'Itàlia (conegut pels grecs com Magna Grècia) i el nord de l'Egeu.
3. Del 675 fins a la primera meitat del segle V a.C.: La colonització grega s'expandeix en dos sentits: cap al nord-est i cap al nord-oest.

Fundació de les Colònies Gregues

El procés de fundació d'una colònia començava amb la sanció religiosa de l'oracle de Delfos i la designació d'un oikistés. Aleshores, un grup de colons s'embarcava cap al lloc on s'havia previst la fundació de la nova ciutat, conegut prèviament per les expedicions comercials.

L'elecció de l'emplaçament tenia dos objectius principals:

• Cercar terres cultivables fèrtils.
• Disposar d'un bon port que afavorís els intercanvis comercials.

Les funcions de l'oikistés eren crucials:

• Transferir des de la metròpoli el culte a una divinitat i el foc sagrat de la ciutat.
• Dictar les primeres lleis.
• Controlar el repartiment de les terres entre els colons.

Un cop finalitzada la seva missió, l'oikistés o bé es quedava a la nova ciutat o se n'anava a fundar-ne una altra. Un cop fundada, la nova ciutat era una polis amb el seu propi govern, plenament independent de la ciutat mare, amb la qual solia conservar vincles religiosos, comercials i de política exterior. Les noves ciutats solien seguir un pla ortogonal, que facilitava la distribució de l'espai urbà entre els seus nous ciutadans. Els fundadors rebien una part del territori destinada al conreu. Així, els primers colons esdevenien els principals terratinents, mentre que els que arribaven després havien d'ocupar pitjors terres o bé dedicar-se a una activitat artesanal o comercial.

La Colonització Focea a la Mediterrània Occidental

La Mediterrània occidental ja era freqüentada als segles IX i VIII a.C. pels fenicis, els quals hi van ser atrets per l'abundància de metalls, sobretot al sud de la península Ibèrica. A occident, els fenicis van fundar diverses colònies com Gadir (Cadis), Màlaca (Màlaga) i Cartago. Des d'aquestes bases, el seu comerç abraçava un ampli radi d'acció, que incloïa tota la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Més tard, l'actual Catalunya va ser, a més, visitada pels comerciants etruscos. El geògraf grec Estrabó aporta la dada que Roda va ser la primera fundació dels grecs a Ibèria, anterior al 776 a.C. Fins ara, el jaciment amb més antiguitat datat arqueològicament és Empórion, la fundació del qual s'inscriu en el moviment colonial que va dur a terme Focea, una ciutat grega de l'Àsia Menor que va iniciar la seva expansió a partir de l'any 600 a.C.

Amb la fundació de Massàlia (Marsella) i Empórion, els foceus van colonitzar les costes de la Provença i de Catalunya. L'economia de Focea i de les seves colònies es fonamentava en la pràctica de l'emporia: els foceus actuaven d'intermediaris entre les civilitzacions mediterrànies. Massàlia, fundada cap al 600 a.C., esdevindria la principal colònia focea, sobretot pel comerç que es feia a través del Roine amb el centre i el nord d'Europa.