La colonització europea a l'Àfrica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 24,32 KB
Què van ser les Guerres de l’Opi? En què van consistir? En quin context apareixen? Quines conseqüències van tenir?
El rei George III d'Anglaterra va enviar una carta a l'Emperador de la Xina, Qiang Long, per millorar les relacions comercials entre ells el 1793, però l'Emperador xinès va respondre la carta al rei denegant la petició i tatxant-los de salvatges, i dient-los que poden gaudir dels seus productes. La companyia d'Indies fa el comerç i si no volien quedar-se sense res han de comerciar amb la Xina. Gran Bretanya es va ofendre per la resposta a la carta i aprofitant que els xinesos havien inventat una droga nova anomenada Opi, van produir-ne a la Índia i la companyia d'Indies per vendre-la als xinesos il·legalment, creant una plaga d'addicció. Van aconseguir vendre molt opi, el que va compensar l'abalança comercial, ja que els britànics compraven té xinès. Però el govern de la Xina va descobrir-ho i van prohibir la venda de l'opi. Això no li va fer gràcia a Gran Bretanya, i va portar a fer que tingués lloc una guerra naval contra la Xina (Cal recalcar que Gran Bretanya és una gran potencia naval, com van demostrar als francesos), clarament van guanyar els Britànics gràcies als avanços tecnològics europeus. Es va firmar un tractat de pau, el tractat de Nanking entre Gran Bretanya i la Xina, va ser un tractat desigual i la qual va concedir satisfacció cap a les exigències de Gran Bretanya, el que va ser una gran humiliació per la Xina. Fent que el comerç anglès no sigui limitat cap al port de Cantó i els altres 4
(Centre de Xina i del Sud) acceptin els seus comerços, directament amb la població. També que els anglesos poguessin establir la seva residència i en cas de cometre un crim podien ser jutjats als seus propis tribunals consolats, i que l'illa de Hong Kong es convertís en una colònia anglesa (Plaça Comercial) que té com a base naval que permetrà assegurar la protecció dels interessos anglesos. El tractat constava de tretze articles i va ser ratificat per la reina Victòria i l'emperador Daoguang deu mesos més tard. Aquest conflicte i la seva resolució a favor de la potència imperialista britànica va facilitar la irrupció en l'escenari d'altres potències com els Estats Units, França i Rússia que van forçar a la Xina a signar diversos convenis que han rebut la denominació de "Tractats Desiguals". A conseqüència d'ells, en 1860 la Xina es va veure constreta a obrir altres onze ports al comerç exterior amb el corresponent menyscapte de la seva sobirania. Va haver-hi una expansió comercial europea en la Xina.
Explica la Guerra de Secessió, (Guerra Civil), entre els Estats Units i els Estats Confederats. (Motius, desenvolupament i conseqüències)
Amèrica s'anirà dividint, 50% nord i 50% sud i l'economia a cada cantó serà diferent, aquesta separació serà en part perquè l'esclavitud al sud, és legal i al nord no. El nord no està interessat, perquè no tenen un clima favorable per plantar cotó. Al sud, el clima és ideal per plantar cotó utilitzant obra esclava (sempre negres). Les relacions del Nord i del Sud es dificulten més i més a partir dels anys 50. Les metròpolis de la costa s'havien apropiat dels esclaus, però els pagesos interiors no els i importaven i només volien expandir-se. Els països de l'oest no es volien distribuir en peces = i no sabien com realitzar-lo.
Les localitats de la costa est (a qui els i compraven coses) de moment no depenen tant dels que compren (els i venen en el nord, est i en els sud) i posseeixen esclaus, perquè els pagesos a més compren molt, a més neix un problema d'interessos. Als quals generen cotó volen un liberalisme econòmic perquè els seus consumidors són estrangers (sud) i els del nord, el de les manufactures no volien, pel fet que més territoris podrien entrar i vendre més manufactures i es comencen a oferir que de moment no depenen tant del sud, els obliguin a tenir un lliure comerç, ja que els de l'interior a més romanen en oposició a ells. Després d'una dècada de disputes a les eleccions del 1860 sorgeix un nou mandatari d'origen pagesa ABRAHAM LINCOLN que és un antiesclavista, fa anys que fa discursos i escrits sobre l'esclavitud i els del sud es comencen a inquietar de quedar-se cada vegada més aïllats. El que acaben fent és separar-se i es formen els Estats Confederats. 1861 Creació dels Estats Confederats d'EEUU, Lincoln farà una trampa als del sud no vol que se separin, però tmpc vol ser el primer a començar la guerra. Deixa un cuartel amb soldats i bandera del nord en el sud i el sud l'ataca, llavors Lincoln pot dir que el sud ha començat la guerra. Amèrica del nord més la població pagesa (Europeus) contra el sud. El sud no pot fer ús dels esclaus per lluitar, per l'esclavitud. Com la indústria estava al nord per a priori el nord hauria de guanyar, però el sud té millors generals perquè allà és on van lluitar contra Mèxic, a més, el sud lluita pel seu model de vida (l'esclavitud) i el nord per a evitar que se separi el país. El sud confia que GB els ajudarà, perquè els compren cotó, però això mai passa perquè GB és antiesclavista. El Nord envia tropes i acaba perdent i es retira, tornen a reclutar més i tornen a perdre. En aquest moment el Sud encara confiava en que GB ajudaria o que els del Nord es cansarien de tant perdre, però els generals del Nord cada vegada eren més forts i van fer una jugada desesperada: Van atacar en el nord per acostar-los i que es rendeixin, i va funcionar, van guanyar.
La Batalla de Gettysburg 1863-65, va ser la batalla més gran d'EEUU, i va ser molt dura. El Nord guanya la guerra i al Sud es prohibeix l'esclavitud, s'alliberen als negres i el Nord té poder polític i econòmic. EEUU millora i es torna un país agrícola amb la seva Indústria. Al sud no els i agrada aquesta derrota, com a conseqüència, formen grups de resistència i maten a Lincoln (assassinat per un resistent al teatre de dos dispars al cap) poc després de la guerra. Els negres seguiran oprimits fins un segle després. Els blancs van formar organitzacions contra els negres (S.19), els republicans recolzaven els negres i els demòcrates els repudiaven. Els republicans volien expandir-se sense competir amb els negres i els demòcrates volien un lliure comerç de cotó. Un grup de demòcrates van formar un club per parlar de batalles, però no es va tardar gaire a formar un grup que amenaçava i intimidava a negres i republicans, el Kukus Klan. Masses de blancs atacant a barris negres. Organització invisible (no anava de cara) vol demostrar als negres qui mana. Castigaven als negres per diferents motius: Per mala educació cap als blancs, cremant la seva escola i acaben amb els republicans. 6 anys després es va permetre parar els membres KKK òbviament amb condemnes menors (1971). Fins i tot es van fer lleis absolutament racistes, la llei de Jim Crow: Els blancs intenten mantenir als negres en una posició inferior. Com els negres ja no són esclaus i aquestes lleis intentaran que no siguin part de la població, per evitar que els negres marxessin del sud els agafen del carrer (no tenien casa, ja que vivien en les plantacions) i els porten a treballar en les plantacions amb un sou mínim. Els negres intentaran emigrar a les ciutats del sud i es formaran unes lleis noves per segregar-los i deixar en clar que són diferents, fent fins i tot fonts per blanc i fonts per negres, deixant-los clar que són inferiors i no són iguals.
Què va ser la II Revolució Industrial (defineix-la, principals sectors econòmics afectats, i canvis que va provocar)
Tot el que s'utilitzava en la 1a Revolució Industrial, a la 2a s'amplia i expandeix, però no se substitueixen. Exemples: La màquina de vapor és renegada a certs llocs perquè els motors elèctrics es van tornar més importants. La 2 R. Industrial no és igual que la 1a, no suposa un molt gran canvi, però ens porta al que tenim ara mateix. Comença l'any 1870, fent canvis de noves fonts energètiques. La primera font d'energia va ser l'electricitat, la qual va agafar molta importància en els anys 70. L'electricitat no era una novetat, no obstant no se sabia què fer amb ella, als anys 70 és quan es va començar a fer servir com una font d'energia. L'any 1866 el senyor Siemens (un científic alemany) va desenvolupar la Dinamo (és un aparell que converteix l'electricitat en moviment i a la inversa, l'electricitat es pot desplaçar des d'un punt amb cables fins a un altre punt a màquines), també fa una importància que permet crear tot un sistema de transport i enllumenat públic que abarateix els costos comparant amb una altra manera com per exemple amb el gas. Dona impuls a la industrialització, es poden utilitzar màquines més temps, crear fàbriques... Una mentalitat capitalista de l'empresari que té com a avantatge l'electricitat doncs inverteixen en ella. Permet créixer a la ciutat, exemples; Ascensor, que ajuda al fet que els edificis creixin cap a dalt no només per al terra.
L'electricitat també és un gran avantatge d'alguns països que no tenen tant carbó, com per exemple Catalunya, ja que el que poden fer és importar carbó de fora o agafar energia hidràulica per portar electricitat cap a la ciutat. La segona font d'energia va ser el petroli, al qual li va passar el mateix que a l'electricitat, pel fet que se sabia l'existència del petroli, però no sabien com utilitzar-ho. A Pennsilvània (Estats Units) van començar a explotar el petroli i van obtenir un producte anomenat Querosè. Per què es feia servir el Querosè? Principalment per la il·uminació. El Querosè va començar a competir amb l'electricitat, l'únic problema que va tenir el Querosè és que l'any 1880 a Alemanya, el Daimler, Oto i Benz van inventar el motor d'explosió (gasolina dièsel). El motor d'explosió ens va portar el cotxe. En el 1903 es va començar a inventar el primer avió (els creadors de l'avió van ser els germans Wright). En el 1908 es va crear el primer cotxe anomenat Ford T. La tercera gran part de les fonts d'energia va ser la Indústria Química que es farà servir per desenvolupar medicaments, els tints, els productes de neteja, explosibles, fibres artificials i fertilitzants. Comencen a sortir marques d'aliments (com per exemple, marques de patates: Pringles, Lays, etc.), també anomenat la Indústria alimentaria, era una indústria on estaven molt bé alimentats, com per exemple, Amèrica i EU. Amb la carn, no poden enviar-la molt lluny perquè es faria malbé, així que ho menjaven on es produïa. La carn que va arribar a Europa, va ser traslladat amb congeladors. Chicago, per exemple, va ser un dels que es va dur a terme molt bé amb la indústria alimentària, ja que, eren els que tenen més camps per obtenir més alimentació (com també Argentina). La producció en cadena: Creem un sistema que ens possibilita ajuntar les diverses peces d'un producte de manera automàtica, exemplificant, una cinta, moltes parts i individus en fila una al costat de l'altre i enfront de la cinta, la primera persona només junta 2 parts, la següent persona li ajunta una tercera i d'aquesta manera progressivament fins que s'acabi, es podran proporcionar cada vegada més productes al mercat. Però si desitjo crear molt necessito usar moltes matèries primeres.
Monopoli: Cada vegada es concentra més la producció en mans de poques persones, el que té més diners comença a acumular molts més diners. El primer gran monopoli té a veure amb el petroli, Rockefeller aconsegueix tot el monopoli de petroli d'Estats Units i amb els diners compra bancs, mines... Tot el que l'hi doni més diners en un futur. Interació vertical: Al final es forma l'Oligopoli on 3 persones o controlen, tot i això, al govern no li fa gràcia i creen una norma de què només podries tenir X productes, si en tens més de l'establert hauries de trencar la teva empresa i vendre els productes. A Alemanya van aparèixer unes empreses enormes les quals no seguien les normes establertes perquè tenien contacte directe amb el rei d'Alemanya. Tots volien globalitzar-se.
Com es va produir l’expansió colonial europea a l’Àfrica?
Al principi, els països Europeus esclavitzaven als negres per a obtenir oli de palma, que era quasi com el petroli. Però quan l'esclavitud va començar a ser mal vista, van buscar altres formes de comercialització.
Mohamed Ali l'any 1820 vol generar l'exportació de cotó egipci que van ser invertits en un
massiu esforç educatiu i tindre un desenvolupament industrial (escoles, tècniques i militars, una àmplia varietat de molins i fàbriques per la producció de metalls, productes químics, cordes, armes, vaixells i similars). El país més industrialitzat era Egipte, ja que importa 500 telers mecànics de Manchester i després de 8 anys, ja té 400.000 fusos mecànics (ho aconsegueix venent el cotó d'Egipte).
Comença l'any 1886, després de 8 anys estaven industrialitzats, i després va caure la indústria i van fracassar. La producció era mediocre, no podien competir entre els britànics, pel fet que no tenien carbó, ja que Gran Bretanya no va acceptar la industrialització que va fer Egipte (Els quals volien comprar carbó a canvi de donar-lis cotó pels teixits). La tela que estan produint, els compraven els egipcis.
El juny de 1831 van informar sobre les aportacions de tèxtils egipcis a Calcuta, tenint en compte això, no resulta difícil imaginar que les manufactures egípcies van acabar perjudicant les importacions de productes similars provinents de Gran Bretanya. Un tractat desigual va anar cap a Egipte i Mohamed Ali els hi va dir que no, Turquia va atacar a Mohamed Ali per treure-li el poder i els turcs van ser ajudats per Gran Bretanya. (Mohamed Ali vol industrialitzar Egipte. Dècada 80 es desencadena l'interès de voler anar a Egipte i Gran Bretanya aprofita l'excusa del fet que Egipte deu diners i embarca allà.) Egipte continuarà independitzat, però Gran Bretanya a tret a l'home que governava i han posat a un titella que feia el que Gran Bretanya volia.
El 1881 França ocupa Turís i Gran Bretanya es queda Egipte. Gran Bretanya els permetrà algunes coses, però ells seran els que tindran el poder. A França, que volia anar a Egipte no li agrada molt aquesta idea, i les exploracions d'Europa a Àfrica s'acceleren, així perquè Gran Bretanya fa el mateix i aquí és quan apareix Bismarck.
Entre el 1882-84 Alemanya s'apodera de 2 colònies a Àfrica, com s'hi havia produït l'annexió, Bismarck va fer la "Conferència de Berlín" on els territoris més poderosos i van acudir i van firmar uns acords. Els líders d'aquells territoris firmaven que seguirien les seves normes i Bismarck ho dona per bo, per així poder crear un entorn adient per parlar sobre Àfrica (Camerún, Àfrica Occidental) i discutir com repartir-se Àfrica. Portugal ja havia explorat Àfrica i podien dir que com l'havien visitat era seu, amb els espanyols passava el mateix i finalment Bismarck decideix que es basaran en la presència real en el moment en el qual estan parlant.
A l'iniciar l'ocupació dels territoris africans (Cada cop de manera més accelerada) es farà una Conferència a Berlín que el que farà serà imposar unes normes per definir una mica com es farà l'ocupació d'aquests territoris per evitar conflictes entre els països europeus i es farà, en comptes d'utilitzar tractats antics fent servir l'ocupació efectiva del territori, si has ocupat un territori i t'hi has desplaçat i hi tens presència efectiva i duradora aquell territori és teu, a més perquè aquesta ocupació sigui efectiva l'has de comunicar a la resta de potències que han signat el tractat de la conferència de Berlín. Bàsicament, era una cursa de qui era el més ràpid en ocupar un territori i ampliar-se el màxim possible perquè si no hi arribes tu i arribarà un altre abans. Això en ajuda a entendre que des del 1885 quan es va fer la conferència de Berlín fins al 1900 pràcticament tot Àfrica és ocupada i repartida, tot i que Àfrica està feta principalment per grans deserts, selves, territoris pràcticament desconeguts.
Aquesta ocupació va ser ràpida, fent servir molts desplegaments d'energia i de recursos per ocupar tan ràpidament un continent tan immens. Prioritzar l'ocupació tan de pressa ens ajuda a entendre com és possible que s'acabi ocupant territoris que econòmicament no tenien gaire interès, moltes vegades era més important ocupar un territori i consolidar-lo, per tant, del que no l'agafes un altre.
Les colònies es presenten com grans èxits, s'ensenyaven a les escoles i sortien als mapes. Els comercials i empresaris són els principals interessats amb els beneficis de les colònies, però els que tenen gran interès són les classes mitjanes, ni rics ni pobres, empleats, secretaris, administradors, enginyers de màquines... els que requereixen uns certs estudis per fer la seva feina: Metges, periodistes, empresaris i després tota aquesta gent que treballa per l'estat. Tot el conjunt de gent comença a tenir un gruix important i comencen a tenir interès cap a les colònies, en aquests els hi diuen d'anar a l'Àfrica a controlar les colònies i els i sembla bé perquè si i van ells controlaran les colònies i això els i duplica l'estatus, un enginyer a Europa viu normal, en canvi, un enginyer a Àfrica viu com un rei.
Si tu no entens que els colonitzats són inferiors no entendràs la colonització, són grans canvis que els resulta impossible entendre a la civilització africana: Amb el discurs fa servir el tema econòmic i justifica que com a raça superior tenen la responsabilitat de civilitzar a les races inferiors.
Els africans són tan primitius que se'ls ha d'obligar a civilitzar-se. Quan arriben notícies de què al Congo hi ha matances la gent diu que és perquè són tan salvatges que a vegades s'ha d'utilitzar la mà dura perquè són tan primitius, tan salvatges que no s'adonen que els estan ajudant. Els que estan manant als del Congo i fan treballar als africans ho fan per ajudar a civilitzar-los, així és com la gent defensa aquesta mà dura. Havies de justificar-ho tot perquè així la gent i fins ells mateixos estiguessin tranquils i ho continuessin fent.
A mesura que la colonització d'Àfrica vagi avançant i es vagin quedant sense espais per a noves colònies hi haurà xocs entre països. Les colònies individualment eren bones per als que les tenien, ja que viure en una mansió amb criats estava molt bé, però això a Espanya no li era important, era important individualment, només del que vivia en la mansió. Va ser una molt bona oportunitat de les classes mitjanes.
Un dels pitjors exemples va ser el Congo, va sofrir molta violència. Als colonitzats del Congo els hi arriba gent exigent-los coses sense sentit i si no ho feien els colonitzadors actuaven amb violència, era un tracte injust, volien justificar la violència (Així no era esclavitud). L'objectiu dels colonitzadors era aconseguir cautxú (utilitzat pel pneumàtic), necessiten que la població en produeixi, i no es poden negar perquè van firmar un contracte on estipulava que havien de complir les exigències dels colonitzadors. Si no ho feien atacaven el poblat. Els encarregats d'això eren gent local reclutada que anaven al poblat i recaptaven cautxú, i si no hi havia prou cautxú els hi cremaven les cases.
De vegades no hi anaven i deien que no hi havia cautxú, per això els líders van dir que si no hi havia cautxú els hi portessin mans. La població, abans que els matessin, ja es tallaven les mans. Els colonitzats atacaran als altres poblats per tallar-lis les mans, i s'acaben tallant tantes mans com cautxú.Gran Bretanya i França es queden els dos territoris més grans, Alemanya, de les primeres a apropiar-se es queda molt pocs territoris, Bismarck no mostrava interès, ja que el que volia era fer una conferència amb els països i que França comencés a conquerir i s'oblidés de la derrota i territoris que va perdre. Les colònies alemanyes es quedaran molt limitades.
Portugal feia segles que coneixia la costa africana perquè hi comerciava i tenia molta presència, normalment amb la costa perquè els portuguesos al segle 15 volien arribar a l'Índia vorejant Àfrica i van anar passant per parts d'Àfrica, és per això que encara tenen presència, com que Portugal és un país pobre que busca explotar Àfrica per poder fer productes i vendre'ls, per tant, van aprofitar i ocupar els territoris que ja coneixien i que els resolguin els problemes econòmics. Al segle 9 Portugal encara tenia comerç per mar amb Africà i aprofitant les xarxes de viatge van poder arribar i ocupar aquell espai. Un altre país que agafarà una gran força colonial serà Bèlgica que es queda amb el Congo. Pràcticament, el que queda es reparteix entre GB. França ocupa un espai del Nord-Oest d'Àfrica perquè tenen presència a Algèria i a la costa, així que poden penetrar a l'interior i ocupar l'espai tan gran que hi ha a l'interior, el que hi havia eren tot de països. Bona part de les seves colònies franceses estaven al Sàhara, per tant, no eren tan valuoses.
Quina era la seva motivació? El sentiment d'inseguretat perquè abans França era la principal potencia terrestre, però després de ser derrotats no sabien quin seria el seu futur i la forma de solucionar els dubtes era pillar tots els territoris i es queden més tranquils davant la derrota contra Alemanya. I l'altre país que es quedarà el gruix de les colònies africanes seran els britànics, el cas de Gran Bretanya serà particular perquè continuen pensant que el liberalisme econòmic és el millor del món i encara mantindran les seves colònies força obertes per comerciar.
Per què les volen? Pel fet que no se les quedi algú altre i només per ells mateixos i els acabin estancant el negoci. Algunes colònies que es quedaran seran de les més riques. A ells, després d'haver guanyat tant amb el liberalisme no el poden apartar i volen continuar utilitzant-lo malgrat que els altres països siguin tan tancats, ells (Gran Bretanya) tindrà els seus territoris relativament oberts. Itàlia és un país que arribarà tard a la conquesta colonial i es quedarà les restes i a sobre quan intentin expandir-se a Etiòpia patiran una derrota brutal per part dels etíops, serà l'únic país que serà derrotat pels Africans, és l'últim país que quedava pràcticament per colonitzar.
El 1900 pràcticament tot el territori africà ja havia sigut ocupat i repartit i a mesura que estan sent més ocupats comencen a haver-hi friccions i conflictes amb "qui havia arribat primer".
Els portuguesos volen un territori de costa a costa (Mapa Rosa) est a oest i seguint els principis de Berlín poden dir que els territoris eren seus, però xocaven amb Gran Bretanya, que volien crear un ferrocarril que anés de punta a punta de nord a sud d'Àfrica i Gran Bretanya els i diu als portuguesos que com no s'apartin els atacaran i Portugal haurà d'humiliar-se i retirar-se d'aquest territori que serà britànic. Després els francesos, que volien arribar al mar roig d'est a oest també xocaven contra Gran Bretanya i això els portarà amb un conflicte de França i Gran Bretanya (L'incident de Fāshōda) finalment fins que els seus governs no es posessin d'acord posarien les seves banderes, dels dos països al mateix lloc, tot i que Gran Bretanya els superava amb número i, al final, Gran Bretanya faran fora als francesos i ells no s'hi podran negar i marxaran, per sort, no va esclatar una guerra.