La Colonització d'Àfrica: Causes, Repartiment i Conflictes

La Cursa per la Colonització d'Àfrica

Interessos econòmics, rivalitats polítiques i l'esperit d’aventura es van unir per dividir Àfrica i deixar-la a mans de les potències europees.

Penetració Europea a Principis del Segle XIX

A principis del segle XIX, la presència europea es limitava a factories a la costa o petites colònies a Àfrica.

Factors Impulsors de l'Exploració

• Societats Científiques: Sorgeixen per l'interès de conèixer la geografia i naturalesa de regions desconegudes.
• Societats Missioneres: Des de l’església, van escampar el cristianisme i van posar fi al tràfic d’esclaus.

Exploradors i Descobriment d'Àfrica

A mitjans del segle XIX, exploradors i missioners van liderar la descoberta d’Àfrica. Destaquen les expedicions de Livingstone, Stanley i Brazza. En un principi, els interessos britànics i francesos van ser els principals opositors al continent.

Projectes Colonials de les Potències Europees

• Britànics: El Projecte del Cap al Caire

  Instal·lats al sud d’Àfrica (Colònia del Cap), arran de la construcció del Canal de Sueç, van optar per ocupar Egipte i instal·lar-hi un protectorat. El seu projecte colonial era connectar el nord amb el sud, cosa que els permetria dominar la façana oriental del continent i controlar l’oceà Índic. Aquesta era una zona molt rica i d'alt interès econòmic.

• Francesos: Domini d'Est a Oest

  S'estenien pel nord d’Àfrica. El seu projecte era dominar Àfrica d’est a oest (objectiu que no aconseguirien, ni tampoc cap altra potència europea).

• Bèlgica i el Congo

  A causa de la rivalitat entre francesos i anglesos, el rei de Bèlgica, Leopold II, va encarregar a Stanley que explorés la zona del Congo, establint-hi la seva colònia personal.

• Alemanys: Arribada Tardana

  Van arribar tard a Àfrica, quan les millors zones ja començaven a estar ocupades. Es van estendre per la zona central d’Àfrica.

La Conferència de Berlín (1885)

El 1885, Bismarck va convocar una reunió internacional per posar ordre a la cursa colonial a l’Àfrica, coneguda com la Conferència de Berlín. L'Acta General va establir els següents acords:

1. Llibertat de comerç i navegació pels rius Congo i Níger.
2. Prohibició de l’esclavitud.
3. Reconeixement del Congo com a colònia personal del rei Leopold II de Bèlgica.
4. Condicions per a l'ocupació: Calia l'ocupació efectiva (costa i interior) d’un territori i la posterior notificació diplomàtica als altres països europeus.
5. Establiment d'un cert repartiment del continent per estalviar enfrontaments.

Després de la Conferència, els estats europeus van iniciar una veritable cursa per colonitzar Àfrica. Les principals potències van ser anglesos, francesos, alemanys i portuguesos. Italians, belgues i espanyols es van quedar amb petits territoris.

Territoris Independents

Només dos territoris van romandre sense colonitzar:

• Abissínia: Els abissinis van derrotar els italians a la batalla d’Adwa (1896).
• Libèria.

Principals Conflictes Colonials

• Conflicte de Fashoda (1898)

  Enfrontament entre francesos i anglesos a la zona del Sudan. Els francesos es van retirar i el Sudan va quedar dividit en dues parts: l'est per als anglesos i l'oest per als francesos.

• Guerra dels Bòers

  Va tenir lloc entre els anglesos i les dues repúbliques veïnes a la Colònia del Cap: el Transvaal i l’Orange (habitades per bòers, holandesos africans). Descobertes mines al Transvaal, els anglesos van decidir envair aquests territoris. Després d’una guerra amb els bòers, els anglesos es van quedar amb els territoris. Això va portar a la creació de la Unió Sud-africana.