Colonialisme i Segona Revolució Industrial: Canal de Suez i Protectorats

Canal de Suez

Canal de Suez: El canal de Suez és un canal artificial que enllaça la mar Mediterrània amb la mar Roja a través de l'istme de Suez. El canal, que des de 1957 es troba en territori egipci, fou construït per Ferdinand de Lesseps entre els anys 1859 i 1869.

Colònia d'explotació

Colònia d'explotació:

1. 1r Exploracions (geogràfiques): finalitat l'ús de la ciència i la indústria.
2. 2n Conquesta del territori mitjançant l'ús de la superioritat militar. Metròpoli (nació dominant) i colònies (territori dominat o controlat).
3. 3r Organització del territori conquerit: Colònia d'explotació, Colònia de poblament, Protectorat.

Organització colonial

L'organització colonial: Tipus d'organització: colònies d'explotació, colònies de poblament i protectorats.

Canal de Suez (1869): El canal de Suez és un canal artificial que enllaça la mar Mediterrània amb la mar Roja a través de l'istme de Suez. El canal, que des de 1957 es troba en territori egipci, fou construït per Ferdinand de Lesseps entre els anys 1859 i 1869.

Després de l'exploració del territori, la conquesta es va portar a terme d'una manera relativament ràpida i fàcil. Per aconseguir-ho, els europeus van utilitzar les rivalitats internes entre les tribus i les ètnies indígenes per mantenir-les dividides i per reclutar tropes al seu servei.

Conferència de Berlín

Conferència de Berlín: Per evitar els conflictes a l'Àfrica, el canceller alemany Bismarck va convocar aquesta conferència que va regular les condicions d'ocupació i explotació d'Àfrica.

Protectorat

Protectorat: L'objectiu del protectorat era l'explotació econòmica i l'ús estratègic. Els poders locals o autòctons conservaven certs atributs, però quedaven sota control de la metròpoli. A la pràctica, la potència colonial dominava i controlava governs "titelles".

Activitats i objectius: Mantenir el prestigi internacional i assolir interessos estratègics. Exemples: Marroc, Egipte.

Imatge i simbolisme

Foto: Representa el domini polític i econòmic que van exercir els estats capitalistes. Emperadors i monarques representats en l'època:

• Emperador de la Xina
• Reina d'Anglaterra
• Kaiser d'Alemanya
• Tsar de Rússia
• França (representada com a poder)
• Emperador del Japó

Segona Revolució Industrial

Segona Revolució Industrial: Innovacions tècniques i noves formes d'organització del treball que van augmentar la producció. Va haver-hi un creixement de la banca i una millora del transport, fet que va incrementar el comerç. La recerca de mercats (és a dir, l'imperialisme i el colonialisme) també va ser una conseqüència directa d'aquest procés.

Causes econòmiques

Causes econòmiques: Els països industrialitzats d'Europa necessitaven buscar nous mercats per vendre l'excedent de la seva producció industrial. Volien comprar al millor preu possible matèries primeres i productes colonials, i invertir els seus excedents de capital fora d'Europa. També buscaven mà d'obra més barata per obtenir beneficis més grans.

Causes demogràfiques

Causes demogràfiques: Les transformacions econòmiques al llarg del segle XIX van donar com a resultat un gran augment de la població europea. Aquesta població excedent, sobretot en l'àmbit agrícola, va estimular l'emigració cap a altres continents. Al segle XIX milions de persones van abandonar el continent per establir-se a països extraeuropeus.

Interessos polítics i estratègics

Interessos polítics i estratègics: Les fronteres d'Europa s'havien estabilitzat a la darreria del segle XIX. Les escasses possibilitats d'ampliar territoris dins d'Europa van portar els estats europeus a buscar expansió en altres continents. Tots els governs ambicionaven construir imperis colonials per augmentar el seu prestigi i poder internacional. Les grans potències van competir entre elles per controlar àrees d'interès econòmic o estratègic. Aquests conflictes locals i crisis internacionals van acabar contribuint a l'esclat de la Primera Guerra Mundial.

Motivacions ideològiques

Motivacions ideològiques: El nacionalisme conservador europeu i una part important de l'opinió pública defensaven la superioritat d'algunes nacions i el dret d'aquestes nacions a imposar-se sobre altres pobles. Es parlava de la "missió civilitzadora" dels europeus: es consideraven superiors cultural i tecnològicament i destinats a difondre l'educació, la cultura, la sanitat i la "pau social" pel món.