Colonialisme: Impacte i Conseqüències

**L’Índia: el model perfecte de colonialisme?**

Cert, el colonialisme buscava tenir beneficis i, en canvi, en tots els llocs on va colonitzar va tenir pèrdues. L’Índia va ser l’únic país on van obtenir beneficis, per tant, és el model perfecte, ja que van poder arribar als seus objectius?

**El colonialisme redistribueix la riquesa?**

Fals. No permet redistribuir la riquesa a l'interior dels països colonitzadors, ja que se la quedaven les grans empreses.

**Les plantacions: la solució prioritària?**

Sí, perquè el que volien els europeus colonitzadors era aconseguir aquells productes que buscaven sense necessitat de produir-los ells mateixos. Per això van decidir fer plantacions perquè els pagesos plantessin allò que els interessava i a un preu baix. Però, per aconseguir-ho, els europeus necessitaven disposar de terra, mà d’obra i infraestructures.

**Economies pageses vs. economies de plantació**

El que resultava ideal per als colonitzadors era aconseguir aquells productes que buscaven, sense produir-los ells mateixos, és a dir, buscaven la manera de comercialitzar els productes, sense la necessitat de produir-los. Per això, duien a terme unes economies pageses que consistien en: quan aquest fet de produir es posava de manera espontània, era perquè el preu del producte era suficientment alt com perquè al pagès li interessés deixar de produir cultius per alimentar-se i preferís produir allò que els europeus buscaven. Si això no es donava de manera instantània, se subornaven els caps de les tribus o els prínceps locals perquè, a canvi d’una part dels beneficis, pressionessin els seus pobles perquè cultivessin el producte que el país colonitzador volia. Quan aquesta via tampoc era possible, es duien a terme pressions externes com, per exemple: obligar els pagesos a pagar un impost en espècie que fos aquell producte que els europeus buscaven. Era molt pràctic, ja que el pagès no se sentia manipulat però, ell, no se n'adonava que per aconseguir la moneda, havia de plantar el que els europeus volien, si no, no li importaven i no aconseguia les monedes per pagar els impostos.

**Impostos en espècie vs. impostos en moneda**

Els europeus obtenen el que buscaven sense embrutar-se les mans (i sense gastar diners). I barat: com que només els europeus compren i només ells exporten els productes, poden imposar preus barats als pagesos.

**Supòsits en els quals és preferible l’economia de plantació**

Per a les plantacions calia que els europeus disposessin de terra, de mà d'obra i de les infraestructures necessàries.

**L’impost en treball i la manca de mà d’obra**

Fals, l’impost en treball servia per obligar els adults a treballar una certa quantitat de dies i hores i les infraestructures d’una forma no gaire cara perquè els salaris eren baixos.

**L’impost en moneda i la productivitat dels pagesos**

L’impost en moneda servia perquè els pagesos cultivessin allò que els europeus volien sense haver-los d'obligar directament.

**Cultius en economies de plantació i pageses**

Cap, tots són adaptables a les dues economies.

**L'esclavisme durant el període colonial**

Fals, es va prohibir l'esclavisme, però va haver-hi alguns casos d’esclavitud com la població del Congo esclavitzada o Espanya, que va comprar esclaus liberians per a treballar en plantacions.

**Les fronteres actuals a l’Àfrica**

Fals, les noves fronteres s’estableixen d’acord amb la lògica dels invasors sense tenir mai present les unitats ètniques i culturals preexistents. A Àfrica, a causa de les fronteres colonials, cap estat no és ètnicament unitari i cap ètnia està en un sol estat.

**El prestigi dels caps locals i la descolonització**

Fals, a conseqüència de la colonització, les societats tradicionals queden desarticulades: els antics caps locals estan desacreditats davant dels seus pobles perquè van col·laborar amb els explotadors.

**Millores mèdiques i higièniques**

Depèn. Gràcies a les millores, la mortalitat disminueix, però la natalitat es manté alta. Això significa més inversions en nens que no pas en despeses, ja que aquesta societat no és industrial.

**La “falsa terciarització”**

La falsa terciarització apareix a causa d’un fenomen migratori: hi ha un excés de població rural i la gent emigra cap a les ciutats; però allà la seva situació no millora perquè no hi ha feina.