El Colonialisme Europeu: Imperis, Ocupació i Rivalitats

El Colonialisme i els Grans Imperis

Aspectes Econòmics del Colonialisme

Les colònies es van convertir en proveïdores de matèries primeres i compradores dels productes manufacturats. Aquestes es veien obligades a vendre a baix preu, beneficiant així les metròpolis.

Models Colonials

• Colònies d’explotació: La metròpoli es dedicava principalment a l’explotació econòmica. Aquests territoris no tenien govern propi i els europeus hi exercien una política d’ocupació directa.
• Colònies de poblament: Eren colònies que rebien població blanca que emigrava per establir-se de forma permanent, sovint amb l'objectiu de crear noves societats.
• Protectorats: Eren territoris que, després de l’ocupació europea, van mantenir la seva organització estatal, el govern indígena i un aparell administratiu propi, tot i estar sota la influència i control d'una potència colonial.

La Conferència de Berlín (1885)

Va ser una conferència celebrada a la ciutat de Berlín amb la finalitat de resoldre els problemes que creava l'expansió colonial a Àfrica i regular la Cursa per Àfrica, establint les normes per a la seva partició.

L'Ocupació d'Àsia

Àsia va ser ocupada tant per les potències europees occidentals com per altres països amb ambicions expansionistes, com Rússia, els Estats Units i el Japó. Els britànics es van annexar Birmània i es van enfrontar amb Rússia pel control de l’Afganistan, ocupant més tard Malàisia. França, per la seva banda, es va centrar a Indoxina. A la Xina, totes les potències colonialistes volien estar presents en un mercat tan important i, a través de les Guerres de l’Opi, van forçar l’obertura del comerç.

L'Ocupació d'Àfrica

A partir de 1870 es va iniciar la colonització d’Àfrica, un procés ràpid i brutal que va significar el domini total del continent. Britànics i francesos van tenir avantatge gràcies a les seves bases africanes des del segle XVIII. Ambdós països somiaven amb la creació de grans imperis continus: els britànics de nord a sud, i els francesos d’oest a est. Els enfrontaments entre potències van ser constants, fet que va portar a la convocatòria de la Conferència de Berlín el 1885 per establir les normes i les zones d’influència de cada potència sobre el continent.

Els Grans Imperis Colonials

• L'Imperi Britànic s'estenia per l'Índia, Singapur, Austràlia, Nova Zelanda i Egipte, entre altres.
• L'Imperi Francès abastava territoris com Algèria i Madagascar.
• Alemanya va arribar tard a la cursa colonial a causa de la seva unificació tardana, fet que va provocar conflictes colonials a Àfrica.
• Els Estats Units (EUA) van expandir-se per Louisiana, Florida i Alaska.
• El Japó va estendre la seva influència per Corea i Taiwan.
• Rússia es va expandir cap a Sibèria i cap al sud, mantenint rivalitats amb la Xina i el Japó.

Rivalitats Colonials i Exploracions

La competència entre l'imperi francès i el britànic a Àfrica va ser enorme. Altres països com Rússia, Holanda, Portugal i, en menor mesura, Alemanya, Itàlia, Bèlgica i Espanya, també posseïen territoris colonials importants.

A mitjans del segle XIX, la cerca europea de nous territoris per expandir-se va propiciar una sèrie de viatges científics i d’exploracions geogràfiques. Britànics i francesos van ser pioners en aquestes expedicions, que sovint van resultar ràpides i relativament fàcils.