El colonialisme del segle XIX

Definicions

Colònia: Territori dominat políticament i administrativament per una metròpoli.

Imperi colonial: Conjunt de colònies que depenen d'una metròpoli.

Livingstone, Stanley: Exploradors britànics contractats pel rei Leopold II de Bèlgica, que van explorar l'Àfrica central (zona del Congo) i la van cartografiar.

Colònies d'explotació: Territoris on la metròpoli lleva el govern indígena i imposa el seu propi govern. La majoria d'aquests territoris es troben a l'Àfrica i, en gran part, la seva població és nativa.

Colònies de poblament: Colònies a les quals hi anava a viure una gran part de població europea, per les seves condicions climàtiques o econòmiques. La població nativa és minoritària.

Domini: Nom amb el qual es coneixen les colònies de poblament de l'Imperi Britànic.

Protectorat: Tipus de colònia en què existeixen dos governs: el que hi havia abans de l'arribada de la metròpoli i el que posa la metròpoli. Les decisions més importants les pren el govern que representa la metròpoli.

Exemples i conflictes

Canal de Suez: Riu situat a Egipte que uneix la mar Roja amb la Mediterrània.

Batalla de Fachoda: Conflicte que va tenir lloc entre França i Gran Bretanya pel domini del Sudan. La victòria va ser per a Gran Bretanya.

La joia de la corona: Nom amb el qual els britànics anomenaven l'Índia, la seva colònia més preuada, a causa dels seus recursos.

Línia ferroviària, El Caire: Ferrocarril construït per Gran Bretanya al continent africà amb direcció nord-sud, per tal de controlar i mantenir comunicades les seves colònies africanes.

Metròpoli: Estat que domina políticament i econòmicament altres territoris anomenats colònies.

Causes del colonialisme

• Econòmiques: Europa necessitava vendre l'excedent de la seva producció, comprar matèries primeres al millor preu possible i invertir els seus excedents de capital en altres llocs on la mà d'obra, més barata, els permetés obtenir beneficis més grans.
• Demogràfiques: El creixement europeu va donar lloc a un excés de població, la qual cosa va comportar dificultats per trobar feina i tensions socials. La política colonial significava la possibilitat d'emigrar cap a altres terres i de millorar així les seves condicions de vida i de treball.
• Polítiques: L'expansió territorial havia de fer-se damunt regions extraeuropees. Les grans potències van entrar en una competència política i militar per controlar àrees geogràfiques d'interès econòmic o estratègic.
• Ideològiques: El nacionalisme conservador defensava la superioritat de certes nacions. La missió civilitzadora d'Europa, considerant-se superior, es veia obligada a dur a terme una obra d'educació, sanitat, pau social...

Explotació i conquesta

A mitjan segle XIX, una gran part de l'interior d'Àfrica, d'Àsia i dels oceans era pràcticament desconeguda. La cerca, per part dels europeus, de territoris on expandir-se va fer possible una sèrie de viatges científics i d'exploracions geogràfiques. Els britànics i els francesos van fer les primeres expedicions, i entre els exploradors més prestigiosos destaquen els anglesos Livingstone i Stanley, que van recórrer l'Àfrica central i la van cartografiar. Una vegada conegut el territori, la conquesta va ser relativament ràpida i fàcil. La superioritat militar i tècnica europea era tan gran que la resistència indígena va resultar bastant feble. Els europeus van utilitzar les rivalitats internes entre tribus i ètnies dels territoris ocupats per enfrontar-los entre ells i per reclutar tropes al seu servei.

Tipus de colònies

Colònies d'explotació: Eren les colònies pròpiament dites, aquelles on la metròpoli es dedicava de manera especial a l'explotació econòmica. Els europeus hi exercien una veritable política d'ocupació: mantenien l'administració i l'ordre. Els colonitzadors s'apropiaven de les terres per crear-hi grans plantacions o bé explotar jaciments de coure, or, carbó i diamants. Els seus propietaris eren colons blancs o grans companyies amb seu a Europa, i ocupaven mà d'obra indígena que cobrava uns salaris baixos. S'impedia a aquestes colònies comerciar amb altres països.

Colònies de poblament: Eren colònies que, per les seves condicions climàtiques, per l'escàs nombre d'indígenes o per les seves riqueses especials, rebien població blanca que hi emigrava per establir-s'hi de manera permanent. Aquestes colònies de poblament tenien una dependència especial amb la metròpoli, que els reconeixia una certa autonomia en el govern. Van rebre el nom de dominis. Exemples d'aquest tipus de colònia: Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica.

Protectorats: Eren territoris que, després de l'ocupació europea, van mantenir l'organització estatal, el govern indígena i un aparell administratiu propi. Però la metròpoli hi va crear i hi va imposar un govern paral·lel que, en la pràctica, dominava el govern local i que es reservava les funcions de defensa i de política exterior. A l'Àfrica, el Marroc en va ser l'exemple més clar: era un regne que va ser repartit entre França i Espanya. Gran Bretanya, al seu torn, va establir un protectorat a Egipte, on va participar en la construcció del Canal de Suez.