Col·lectivitzacions i Vida a Catalunya durant la Guerra Civil

Les Col·lectivitzacions a Catalunya durant la Guerra Civil

Font: Víctor Hurtado

Mapa de les Col·lectivitzacions

A) Aquest mapa representa les agrupacions d’empreses col·lectivitzades a Catalunya. Està extret de l’Atles de la Guerra Civil a Catalunya d’Hurtado, Segura i Villarroya.

Context Temporal

B) Guerra Civil a Catalunya (1936-1939)

Distribució Geogràfica

C) La major concentració d’empreses col·lectivitzades es troba a les comarques més industrialitzades del país, com el Barcelonès, el Baix Llobregat, els dos Vallès i el Tarragonès. Hi ha un nombre menor a l’Anoia, el Bages, Osona, la Selva i el Baix Empordà, i encara menor al Segrià, l’Alt Camp, l’Alt Penedès, el Berguedà, el Ripollès i el Gironès. No es tenen dades de la resta.

La Vida a Catalunya durant la Guerra Civil

A) Expliqueu la vida a Catalunya durant la Guerra Civil: fets polítics, qüestions econòmiques i de subministraments; col·lectivitzacions, refugiats i d’altres.

Inici de la Insurrecció

El general Goded dirigeix la insurrecció a Catalunya. Es desplaça de les Balears per dirigir-la, ja que primer la va iniciar a les Balears i hi va triomfar.

Fracàs de l'Aixecament

Quan arriba a Barcelona, troba una gran resistència per part de les forces de l’ordre i la població. Així que s’ha de rendir i acaba detingut.

Poder Paral·lel i Violència

Un cop l’aixecament va ser esclafat a Catalunya, la població va disposar d’armes. Això va comportar un poder paral·lel (referent al poble). Diversos grups radicals van fer un seguit d’actes violents i delictius (8.500 víctimes).

Persecucions

Van ser objecte de persecució per part dels republicans l’església, burgesos, grans propietaris. Es cremen esglésies...

Comitè Central de les Milícies Antifeixistes

El govern de la Generalitat va crear el Comitè Central de les Milícies Antifeixistes al juliol del 1936. L’integraven l’Esquerra Republicana, CNT-FAI, PSUC, ERC, UGT, la Unió de Rabassaires... (tota l’esquerra). Aquest comitè era un òrgan de poder militar que es dedicava a dirigir la guerra, les accions bèl·liques i la vida a la rereguarda (transport, ordre públic...).

Dissolució de l'Exèrcit i Creació de les Milícies

L’exèrcit fidel a la República (guàrdia d’assalt) va ser dissolt pel govern de la República per poder crear les Milícies Populars (batallons de voluntaris).

Dispersió de Poders

Els primers mesos de guerra, el que va caracteritzar el bàndol republicà va ser la dispersió dels poders.

Col·lectivitzacions Industrials

La majoria d’indústries es van col·lectivitzar. Els sindicats i obrers van prendre el control de les empreses i organitzen la producció. A Catalunya, el govern de la Generalitat va fer un decret: Decret de Col·lectivitzacions per legalitzar les col·lectivitats i va crear el Consell d’Economia de Catalunya.

Col·lectivitzacions al Camp

Al camp també hi va haver col·lectivitzacions. Depenent de la regió d’Espanya van ser més dràstiques (Castella i on hi havia latifundis) o menys (Catalunya) – va ser DESIGUAL.

Mesures Econòmiques

A nivell econòmic es van fer una sèrie de mesures com controlar la banca, regular salaris, es creen entitats de crèdit públic... En temps de guerra l’economia s’orienta a la guerra, però aquestes mesures ajuden a la societat, per la supervivència.

Professionalització de les Milícies

Durant el govern de Largo Caballero, a nivell militar professionalitza (militaritza) les Milícies i crea un exèrcit popular. Tot i aquests esforços, no es van poder evitar les diverses tendències dins del govern.

Govern d'Unitat a Catalunya

A Catalunya, el president de la Generalitat era Companys i al setembre també es farà un govern d’unitat (coalició) on hi haurà PSUC, POUM, ERC i CNT... I la Generalitat dissol el Comitè de Milícies Antifeixistes per militaritzar les Milícies.

Conseqüències dels Fets de Maig del 1937

Com a conseqüències dels fets de maig del 1937, cau el govern de Largo Caballero. Aquest envia a la guàrdia d’assalt a Catalunya per posar fi a la crisi i la Generalitat perdrà la capacitat de govern (poder) ja que es posen en evidència les tensions entre el govern central i la Generalitat.