El Colisseu, la Maison Carrée i la Casa del Poeta Tràgic: Tres Joies de l'Arquitectura Romana

El Colisseu

Context Cronològic, Històric i Cultural

El Colisseu va ser encarregat l'any 70 dC per l'emperador Vespasià per guanyar-se el favor del poble. La construcció va començar l'any 72 dC i va ser inaugurat per Tit, el seu successor, l'any 80 dC amb una celebració de 100 dies i més de 9.000 animals salvatges. L'obra es va finalitzar l'any 82 dC amb l'addició del quart pis per Domicià. En aquesta època, Roma era un imperi en expansió, romanitzant territoris a través de la creació de províncies i la construcció d'edificis. Roma, centre polític, cultural i econòmic, va crear un model de civilització centrat en la ciutat i el ciutadà. Havia conquerit la Mediterrània, implementant la romanització i el sistema esclavista. Urbanísticament, el Colisseu es va construir sobre les ruïnes del parc de Neró, on hi havia un llac artificial, a un extrem del Fòrum Romà. La família Flavia governava Roma després del període de guerres civils.

Estil i Característiques Formals

El Colisseu és d'estil romà imperial.

• Art propagandístic.
• Sarcòfags com a tipologia escultòrica destacada.
• Reproducció dels trets físics dels difunts (influència etrusca).
• Somriure forçat, ulls ametllats, ús de la geometria i cert hieratisme.

Característiques Formals i Tècniques

1. Tres pisos oberts amb arcs de mig punt, cada pis amb un ordre arquitectònic diferent: toscà al primer, jònic al segon i corinti al tercer. El quart pis, tancat, té finestres i decoració amb pilastres adossades i lesenes corínties. La distribució interior no correspon a l'exterior, amb més pisos a l'interior.
2. Planta el·líptica (187 x 155 m), arena de 80 x 50 m i alçada de 55 m.
3. Accés a través dels arcs del primer pis, comunicació entre nivells mitjançant escales i rampes que conduïen als vomitoris.
4. Dependències per a gladiadors i animals sota l'arena.
5. Velàrium per cobrir l'edifici a l'estiu.

Decoració, Significat i Funció

El Colisseu, considerat un regal de l'emperador al poble, reforçava el suport popular i la divinitat imperial. L'art propagandístic s'evidencia en la decoració. Cada arc dels pisos contenia una estàtua i columnes adossades. La cornisa, decorativa, presentava diferents ordres a cada pis i estava recoberta d'estuc. S'hi celebraven espectacles com lluites de gladiadors (munera), combats amb feres (venationes), batalles històriques i naumàquies (batalles navals). L'entrada era gratuïta i el públic es distribuïa segons el seu estatus social. La seva decadència es va atribuir a la creença que era un edifici maleït, i la seva pedra es va reutilitzar per a altres construccions.

La Maison Carrée

Context Cronològic, Històric i Cultural

Construïda l'any 16 aC durant el regnat d'August, després de la pacificació de la Gàl·lia i Hispània. Roma, en els inicis del seu imperi, romanitzava els territoris conquerits convertint-los en províncies i construint edificis romans. Nimes, capital de la Gàl·lia Narbonensis, albergava els edificis més importants al voltant del fòrum, on se situava la Maison Carrée.

Estil i Característiques Arquitectòniques

La Maison Carrée és d'estil romà imperial.

1. Diversitat d'edificis públics i privats: domus, insulae, viles, palaus, temples.
2. Influència grega en la decoració i introducció dels ordres toscà (dòric amb base) i compost (corinti amb voluta).
3. Ús de l'arc de mig punt i voltes d'aresta o de creueria.
4. Construcció amb pedra i maó, i marbre per a les columnes.

Característiques Formals i Tècniques

1. Edifici sobre un podi (influència etrusca) amb escales a la façana principal.
2. Façana hexàstil amb sis columnes corínties. Les altres columnes són adossades (pseudoperípter).
3. Entaulament a dues aigües.
4. Arquitectura arquitravada.
5. Dimensions: 100 peus romans de llarg per 50 d'ample.

Decoració, Significat i Funció

Dedicat als déus romans i als descendents d'August, Gai i Luci, el temple va ser construït per ordre d'Agripa, gendre d'August i governador de la Gàl·lia. Després de la caiguda de l'Imperi Romà, va ser utilitzat com a església i va servir de model per a la Madeleine a París durant el neoclassicisme. La seva funció era propagandística. El fris presenta decoració floral i rodelles, excepte a la façana. L'arquitrau és llis amb tres bandes. El timpà i el fris de la façana tenen forats, suggerint una decoració de bronze perduda amb inscripcions o dibuixos relacionats amb la dedicació del temple.

Casa del Poeta Tràgic de Pompeia

Context Cronològic, Històric i Cultural

Pompeia, fundada pels oscos al segle VII aC, va esdevenir colònia romana l'any 91 aC. La seva ubicació a la badia de Nàpols la va convertir en un important centre comercial entre fenicis i grecs. L'any 79 dC, durant el regnat de Tit, va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi. Les excavacions arqueològiques, iniciades al segle XVIII, han revelat la decoració interior dels edificis, preservada per la lava.

Estil i Característiques Escultòriques

La Casa del Poeta Tràgic és d'estil romà pompeià.

• Influència grega (contrapposto).
• Influència etrusca (retrat idealitzat, especialment de l'emperador).
• Treball en tallers i ús de la tècnica del cap de substitució.
• Funció propagandística.

Característiques Formals i Tècniques

La casa, originalment de dos pisos, conserva principalment la planta baixa, organitzada al voltant de l'atri (pati tancat) i el peristil (pati porticat). S'hi accedia per un corredor (vestibulum) que conduïa a l'atri, amb el compluvium (obertura al sostre) i l'impluvium (pila per recollir l'aigua de pluja). A banda i banda de l'entrada hi havia les tabernae (botigues). Al voltant de l'atri es distribuïen els cubicula (habitacions). L'atri i el peristil es comunicaven per un passadís i el tablinum (sala de recepció). Al voltant del peristil, amb jardí i pòrtic, es trobaven les estances privades: habitacions familiars a l'esquerra, cuina i triclinium (menjador) a la dreta. Una petita piscina i el lararium (altar familiar) completaven l'espai. L'arquitectura era arquitravada amb sostre a dues aigües.

Decoració, Significat i Funció

La domus era l'habitatge de famílies d'alt nivell socioeconòmic. La Casa del Poeta Tràgic, de dimensions modestes, pertanyia a una família de classe mitjana enriquida. El nom prové del mosaic del tablinum, que representa una escena teatral. Un altre mosaic a l'entrada mostra un gos lligat amb la inscripció "Cave canem". Les pintures murals de temàtica mitològica, com "Ariadna i Teseu", "Venus pescadora", "Narcís" i "El Sacrifici d'Ifigènia" (possible còpia d'una obra de Timantes), decoraven les parets.

El Panteó de Roma

Context i Descripció

El Panteó de Roma, construït originalment com a temple dedicat a tots els déus (o a les set divinitats planetàries), és un dels edificis més ben conservats de l'antiga Roma. Construït per Agripa l'any 27 aC, va ser reconstruït per Adrià entre el 118 i el 128 dC. La façana amb setze columnes de granit egipci i la cúpula són elements arquitectònics destacables. L'òcul, única entrada de llum, crea un efecte lumínic singular.

Simbolisme

Inicialment dedicat a les set divinitats celestes, el Panteó representava la concepció cosmogònica d'Aristòtil. La sala circular simbolitzava l'esfera celeste, amb l'òcul com a Sol. L'edifici buscava unir l'home amb la divinitat i, especialment, amb l'emperador divinitzat.

Pronaos i Decoració

El pronaos octàstil, elevat sobre la plaça, presentava una inscripció d'Agripa al fris i una altra posterior de Septimi Sever a l'arquitrau. El frontó, actualment sense decoració, probablement albergava una àguila de bronze.