Coincidències existencials en Ball robat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,6 KB
L’escriptura de Ball robat, una comèdia dramàtica, ens porta, paradoxalment, a les obres de dos autors que representen la negació de la pièce bien faite, i en general al teatre de bulevard: a una part del teatre d’Anton Txèkhov i també, en una menor mesura, a algunes peces del teatre existencialista d’Albert Camus.
Txèkhov, Camus i Oliver: la interrogació per la pròpia identitat; el sentit de l'existència, l'egoisme necessari; el record, enganyós, de la felicitat, que ens ajuda a suportar una vida sovint inútil; la impossibilitat de la comprensió matrimonial i l'avorriment que se'n deriva.
A Ball robat hi trobem un ressò indubtable del pensament de Txèkhov, en primer lloc, i en segon, del de Camus, no pas des del punt de vista del concepte dramàtic sinó des d'una perspectiva existencial. Observem, de primer, que la més gran coincidència dels tres autors es produeix entorn de la idea de temps. Aquest és, com ja hem dit abans, l’element més important en l’estructuració i el sentit de l’obra de Txèkhov, i també el trobem en el nucli del pensament de Camus. El Ball robat participa de la consciència agònica del temps. A partir d'aquesta coincidència central, els tres autors dibuixaran un panorama de semblances en la interpretació de l'existència, que podem sintetitzar en tres punts temàtics:
El desig decebut de felicitat,
El dolor que aquesta decepció ens causa – subratllat per la impossibilitat d'estimar i de ser estimats, incessantment i plenament
La consciència irreductible de solitud – reforçada per la definitiva veritat de la mort.
D'aquestes tres realitats angoixants – percebudes des d'un existencialisme bàsic – provenen altres vessants de la coincidència, més o menys àmplia, de Txèkhov, Camus i Oliver:
la interrogació per la pròpia identitat;
el sentit de l'existència;
l'egoisme necessari;
el record, enganyós, de la felicitat, que ens ajuda a suportar una vida sovint inútil;
la impossibilitat de la comprensió matrimonial i l'avorriment que se'n deriva.