Cohesió Textual, Ausiàs March i Moviments Literaris: Guia Completa
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,67 KB
La Cohesió del Text i la Coreferència
La cohesió del text es basa en la coreferència, un mecanisme que inclou:
- Repetició d'una mateixa paraula.
- Substitució per un sinònim, un hiperònim o un hipònim.
- Substitució per un pronom fort, un demostratiu o algun altre determinant.
- Substitució per un pronom feble.
- Supressió d'un element que el context permet interpretar (el·lipsi).
Sinònim: mot que té el mateix significat que un altre.
Hiperònim: mot que té un sentit més ampli o general que un altre.
Hipònim: mot que té un sentit més específic que un altre.
El·lipsi: supressió d'un dels elements de la frase quan el context permet interpretar-ho.
Literatura Catalana
Ausiàs March (1397-?)
Ausiàs March va néixer a Gandia cap al 1397. Era cavaller i es va casar amb Isabel Martorell. La seva vida va ser la d'un cavaller del segle XV: militar de jove i administrador de la seva propietat feudal de gran. És un poeta que parla constantment de l'amor, que per a ell és sempre un problema que el preocupa profundament. Diferencia entre un amor honest i un amor sensual, i es veu abocat a triar entre un o l'altre. Ell desitja el primer, però reconeix que sovint es veu dominat pel segon.
Podem veure tres aspectes que diferencien la poesia d'Ausiàs de la d'un trobador:
- Escriu en català.
- Expressa el seu pensament.
- En els seus poemes d'amor presenta la dona com una persona real.
Senyal: era una paraula o una expressió que el poeta utilitzava per designar la dona a la qual anava dedicat el poema. Els que més va utilitzar Ausiàs van ser Llir entre card i Plena de seny.
L'Humanisme
L'Humanisme és un moviment cultural que s'inicia a Itàlia al segle XIV i constitueix la base del Renaixement. És, doncs, el moviment que marca el pas de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna. Els funcionaris de la cancelleria reial (oficina del rei) eren persones amb grans coneixements lingüístics i literaris. Per això, els que escrivien presentaven una prosa rica, cohesionada, elegant i uniforme.
Bernat Metge (1340/45-1413)
Bernat Metge és l'escriptor que millor va assimilar la influència de l'Humanisme italià (prosa culta i elegant). La seva obra més important és Lo Somni. Per escriure el llibre, va imitar l'estil i el contingut d'obres de grans autors llatins (com Ciceró i Ovidi) i també d'autors de l'Humanisme italià (com Petrarca i Boccaccio).
L'Edat Moderna i els seus Moviments Artístics
L'Edat Moderna (s. XVI - s. XVIII)
L'Edat Moderna és el període que va del segle XVI a les acaballes del segle XVIII. Durant aquest període, la societat europea va experimentar un progrés important, tant en l'àmbit social i econòmic com en l'àmbit de la cultura i l'art. L'expansió de l'Humanisme italià constitueix la base i el punt de partida dels grans moviments artístics i literaris de l'Edat Moderna: el Renaixement (s. XVI), el Barroc (s. XVII) i, finalment, la Il·lustració i el Neoclassicisme (s. XVIII).
El Renaixement (s. XVI)
El Renaixement es va iniciar a Itàlia i es va estendre a Europa durant el segle XVI. La idea de renéixer expressa l'anhel de recuperar els ideals de la civilització clàssica grecollatina. Així doncs, la idea de renéixer expressa un desig de ruptura respecte al passat més immediat, l'Edat Mitjana. Els escriptors més importants són Pere Serafí i Cristòfor Despuig.
El Barroc (s. XVII)
El Barroc és el moviment que predomina a Europa, sobretot a Espanya i a Anglaterra, durant el segle XVII. Neix en un moment de crisi política i religiosa, econòmica i cultural. Recursos estètics i literaris: l'art i la literatura tendeixen a dissimular la duresa de la realitat embellint-la a través de l'artifici, l'ornamentació i el lluïment, o bé tendeixen a accentuar-ne els aspectes negatius per mitjà de la paròdia, la caricatura i la sàtira, que és una altra manera d'enfrontar-se al desengany i al pessimisme.
La Il·lustració i el Neoclassicisme (s. XVIII)
La Il·lustració és el moviment filosòfic i científic que, des d'Anglaterra i França, es va expandir per Europa durant el segle XVIII. Es tracta d'un moviment racionalista, és a dir, un moviment que considerava que tot s'havia de jutjar sota la llum de la raó. El Neoclassicisme és un moviment artístic de la segona meitat del segle XVIII que es caracteritza per una oposició al moviment anterior, el Barroc, ja que rebutjava l'exageració, l'artifici i l'espectacularitat.