Coherència textual: comunicació i estructura

Les propietats textuals

Aspectes textuals: Aspectes textuals: Adequació: Indica si el registre de llengua utilitzat és l’adequat a la situació. Coherència: Dóna compte de la lògica adequada del text: ha de complir principis de no contradicció, no repetició, etc. Poden utilitzar els connectors. Aspecte lingüístic: Cohesió: és la relació entre les parts i l’ús dels elements lingüístics, analitza l’ús de la llengua en els diferents àmbits (fonètics, morfolingüístics...)

UNITAT 6. LA COHERÈNCIA TEXTUAL:

1. Comunicació i coherència textuals: La coherència: és la propietat textual que s’encarrega del significat global d’un text i la selecció i organització de la informació. Coherència externa: formada per, títol i subtítol i el paràgraf. Coherència interna: formada per els elements semàntics i organitzatius de la informació. El text està construït per un emissor que codifica la informació i el receptor que la descodifica. La coherència s’assoleix per mitjà de: Macroestructura (coherència interna): expressa el significat global i és un resum del contingut. Progressió temàtica: parteix d’un tema principal i es va incorporant nova informació. Superestructura (coherència externa): Gènere textual: notícia, esquela, conte instància... Tipologia textual: narració descripció, exposició, argumentació... El text s’ha d’ajustar i representar el món que coneixem.

2. Estructura de l’acte comunicatiu:

Obertura o desenvolupament: primer contacte amb el tema. Desenvolupament: cos central de la informació, es desenvolupa el tema. Tancament o cloenda: final del text.

3. La coherència externa:

Títol: element que defineix el text. Títol temàtic: expressa el tema del text. Es poden distingir si l’expressa de manera parcial (l’amor) o total (L’amor a la vellesa ). Títol remàtic: aquell que no exposa de manera explícita el tema i poden ser: una metàfora, una paròdia, una relació causa-efecte, una interrogació retòrica... Paràgraf: unitat del text que fa visible l’estructura de la informació. (coherència). Tipus de paràgrafs: Unitat visual i formal: fàcil visualització, conjunt de frases separades per un punt i a part, estructura amb organització determinada i paràgrafs no extensos. Unitat significativa: desenvolupa una idea del tema, presenta una relació entre les parts que el componen i pot jerarquitzar en una oració temàtica, la qual recull la informació important del text. Unitat funcional: Paràgrafs introductoris: són els que obren el text. 1) introducció – resum: s’expliquen les parts i els subtemes que tracta. 2) Introducció – citació: s’inicia el text amb una citació, refrany o dita popular. 3) introducció per analogia: se situa el tema a partir d’una situació coneguda que atragui l’interès de l’autor. 4) introducció anècdota: s’explica un fet o vivència per introduir i obrir el text. 5) introducció amb interrogant inicial: per captar l’interès del lector. Paràgrafs de desenvolupament: formen el cos del text i desenvolupen els subtemes que causen el tema principal. 1) paràgraf-enumeració: presenta una llista d’elements relacionats entre ells. 2) paràgraf-causa/efecte: explica les conseqüències. 3) paràgraf-comparació: estableix similituds i diferències entre entitats. 4) paràgraf-exemplificació: situa exemples per entendre els conceptes. 5) paràgraf- seqüència: fer un recorregut en un eix temporal. Paràgrafs de tancament: tanquen el text. 1) paràgraf-conclusió: estableix el plantejament al llarg del text. 2) paràgraf–resum: sintetitza la informació del text. 3) paràgraf–interrogant al final: deixa el final obert.

4. Els gèneres textuals

: estan fixats per l’ús i estan relacionats amb les funcions socials de la llengua, és a dir, cada àmbit d’ús que genera una necessitat de comunicació que es fa a partir d’uns documents tipificats. Ex: en l’àmbit de la justícia hi ha denúncies, demandes... cada situació demana un tipus diferent de document. Característiques: 1) Es defineixen a partir d’elements formals i externs al text. 2) Són models fixats que segueixen patrons convencionals. 3) Documents fàcils de reconèixer. 4) Són una llista oberta, s’amplien quan apareix un nou àmbit d’ús. (amb les noves tecnologies; xats, correus, SMS) o un àmbit ja definit presenta noves necessitats de comunicació.