Coherència, Estructura i Adequació Textual

1.2 Coherència

La coherència es basa a construir conjuntament el significat del missatge i contribuir al desenvolupament temàtic.

El tema

El tema o eix temàtic és la idea que ha portat l'autor a escriure el text. Arran d'aquest eix central, l'autor pot articular temes o motius secundaris que ajudaran a completar la idea principal.

Cal estar atent a la possible existència de mots temàtics o mots clau en el text, que ens faciliten el reconeixement i l'enunciació del tema.

Segons la localització de l'eix temàtic en el text, podem distingir quatre tipus d'estructura temàtica:

• Climàtica: L'eix temàtic està cap al final del text.
• Anticlimàtica: L'eix temàtic apareix anunciat a la part inicial.
• Lineal: L'eix temàtic es manifesta al llarg de tot el text.
• Circular: L'eix temàtic apareix en l'obertura i en el tancament.

També s'ha d'analitzar de manera detinguda el títol del text, perquè ens pot aportar informació inicial sobre el seu contingut. El títol temàtic ens ofereix l'eix temàtic del text, mentre que el títol remàtic estableix una relació de continuïtat i de causa-conseqüència amb el cos del text.

Ací trobem la macroestructura, que és l'estructura semàntica global del significat del text, allò que el constitueix com a unitat de sentit. La possibilitat de fer-ne un resum o assignar-li un títol confirma l'existència d'aquesta macroestructura; és un contingut logicosemàntic que pot expressar-se verbalment de diverses maneres.

Estructura textual i progressió temàtica

L'estructura textual consisteix en la distinció de les parts del text, la seua funció i el seu significat. Així, cada tipus de text acostuma a presentar una partició i un esquema habitual, especialment en els textos argumentatius, expositius i narratius.

Hi trobem la superestructura, que és l'ordenació del contingut que ens permet classificar els textos en gèneres (segons l'àmbit d'ús) i en tipologies o modalitats textuals (segons l'estructura i la intencionalitat de l'emissor).

També hi ha la progressió temàtica, que consisteix a desenvolupar un tema de manera que progressivament es vaja afegint informació nova perquè el text siga coherent.

1.3 Adequació

L'adequació d'un text suposa que aquest està adaptat al context d'enunciació. L'adequació remet a la pragmàtica, a la pràctica comunicativa i a l'objectiu de l'acte enunciatiu d'un text dins d'un context.

Les veus del discurs

En les veus del discurs hi trobem:

• Autor: és l'emissor real.
• Locutor: és l'emissor intern o fictici del text. En el text narratiu és el narrador.
• Enunciador: correspon a veus distintes de la del locutor que incorporen textos. En el text narratiu, fan aquesta funció els personatges.
• Al·locutari: destinatari intern o fictici del text, al qual s'adreça el locutor.

Tipus de discurs

Hi ha tres maneres de fer citacions:

1. Discurs narrativitzat: el locutor narra l'acte verbal de l'enunciador.
2. Discurs transposat: el locutor introdueix i adapta les paraules dels enunciadors (estil indirecte i indirecte lliure).
3. Discurs reportat: és la reproducció fidel del diàleg (estil directe i directe lliure).

Així:

• Estil directe: el locutor introdueix el parlament de l'enunciador amb marques gràfiques. L'enunciador usa díctics de primera persona.
• Estil directe lliure: es caracteritza per l'absència de signes gràfics.
• Estil indirecte: el locutor interpreta el parlament de l'enunciador usant les paraules pròpies.
• Estil indirecte lliure: se solen usar els dos punts i l'enunciat de l'estil indirecte, però amb la supressió del verb de dicció i el nexe.

Intertextualitat

S'anomena intertextualitat qualsevol tipus de relació referencial que establisca un text amb altres textos, com ara:

• Un text parteix d'un d'anterior, sobre el qual fa canvis.
• Un text inclou comentaris a uns altres textos o autors.
• Un text pot reproduir un fragment d'un altre text.
• Els elements paratextuals d'un text poden remetre a un altre text.

Com cal referir-nos a l'adequació: