Cognició Social i Aprenentatge: Clau de l'Evolució Humana i Animal

Cognició Social: Motor Evolutiu i Adaptació en Primats

Els primats han de resoldre problemes de tipus social, una tasca que requereix més complexitat, ja que els subjectes no són tan previsibles com els objectes. Per això, es pensa que el motor evolutiu de l'espècie humana ha estat la cognició social, desenvolupada per resoldre problemes de tipus social.

(Imatge: Representació de la interacció social i el seu impacte evolutiu)

Fonaments de la Cognició Social

• Reconeixement i Predicció del Comportament: Es basa en entendre i identificar els individus i el seu comportament en el seu entorn social. Implica saber reconèixer-los i preveure els seus comportaments per prendre decisions.
• Teoria de la Ment: Aquest gran concepte es refereix a la comprensió dels estats mentals dels altres individus, que abasta des de percepcions i mirades fins a intencions i falses creences.
• Aprenentatge Social i Cultura (Social Learning and Culture): És la capacitat d'extreure i processar la informació que obtenen els altres per resoldre problemes nous que els imposa el seu ambient.

La Cultura: Un Sistema de Comportament Transmès

Des d'un punt de vista científic, la cultura és un sistema de comportaments socialment compresos, habituals en una població tradicional, que varien d'una població a una altra. Aquesta variació no pot ser explicada ni per factors ecològics ni genètics, sinó que només ha estat transmesa per aprenentatge social. Això explica el nostre èxit evolutiu com a espècie.

En el món animal també s'ha observat cultura similar, tot i que aquestes variacions són escasses i no assoleixen la riquesa i varietat humana. Es basen en funcions clau com les senyals d'alarma contra predadors, l'obtenció d'aliment o la reproducció. Els ximpanzés, per exemple, mostren repertoris culturals més amplis, amb un registre de fins a 39 variants.

Diferències en l'Aprenentatge Social: Humans vs. Ximpanzés

Quines són les diferències entre processos humans i no humans? Explorem les capacitats d'aprenentatge social. La conducta cultural es construeix sobre la base de les capacitats d'aprenentatge social.

Aprenentatge Social en Humans

En els humans, des de ben petits, ja estem predisposats a la capacitat d'imitació. Ja som capaços de copiar accions de manera molt fidel. Als 16 mesos, són capaços de copiar accions dirigides a objectes. Als 18 mesos, comencen a desenvolupar la idea que altres individus realitzen accions amb intencions. Atribueixen la intenció i completen l'acció. Pel que fa als nens imitadors, l'acumulació cultural es caracteritza per la fidelitat, que es basa en la còpia fidel.

Aprenentatge Social en Ximpanzés: Estudis Experimentals

Els estudis amb ximpanzés són experimentals i es realitzen en contextos de solució de problemes. Generalment, aquests estudis reuneixen dues condicions: una de control (on no se'ls hi ensenya res) i una experimental (on sí se'ls hi ensenyen les accions). Per avaluar el problema, les tasques consisteixen en l'accés a un ítem situat a l'interior. Aquestes tasques es poden resoldre de dues formes, de manera que en les condicions experimentals, a la meitat dels individus se'ls ensenya una forma de resoldre la tasca i als altres, l'altra forma. Llavors, es comparen els mètodes per veure si hi ha imitació.

Es demostra la capacitat d'aprenentatge social si el contrast entre el grup de control i l'experimental mostra diferències en l'eficiència (si es resol la tasca i si és eficient). D'altra banda, es considera que hi ha imitació si els individus copien el mètode observat. Si no ho fan, el mecanisme d'aprenentatge podria ser un altre, com l'acumulació.