Res Cogitans: La substancia persant

Res Cogitans

RES COGITANS: és la substancia persant, el jo existeix i es caracteritza pel pensament.

3a meditació: l'existència del jo és una intuïció, és una veritat indubtable que es representa de forma clara i distinta. Tot el que es presenti de forma clara i distinta serà la realitat.

Es troba en el solipsisme, diu que l'única cosa que es pot afirmar és que JO existeixo. Busca més veritats, en què pensa el JO? Investiga els continguts de la nostra ment, les IDEES, 3 tipus: - Adventícies: provenen de l'experiència externa, - Factícies: construïm fent combinacions d'idees (unicorn), - Innates: s'imposen soles (infinit). Per continuar trobant la veritat ens hem de fixar en les idees innates, ja que les altres ens creen dubte, així troba la 2a veritat: DEU: la idea de deu es troba dins la nostra ment de forma innata, per demostrar la seva existència recorre a 2 arguments: - Argument de la infinitud: es necessita una causa, només la pot haver creat DEU. - Argument de la causalitat: el JO és finit i imperfecte, jo no m'he creat a mi mateix, per tant m'ha creat DEU. Amb aquests dos arguments demostra l'existència de DEU. RELACIÓ PLATO I DESCARTES

Les teories dels dos són dualistes i afirmen la immortalitat de l'ànima. Per Plató l'ànima ha de ser immortal per diverses raons, una de les més destacades és la participació de la idea de vida i la justificació de les bones accions perquè si l'ànima no fos immortal les nostres accions no tindrien cap pes sobre el món. Per Descartes l'ànima, també anomenada ment, és immortal però pel fet que no està sotmesa a les lleis de la natura. A més, és independent perquè pot viure sense el cos, objecte de l'enteniment i no té la capacitat de reencarnar-se.

4a meditació

Estudi de la seva naturalesa, el JO és imperfecte perquè dubta, però DEU és perfecte i per això no ens enganya quan fem ús de la raó. El dubte deixa de ser hiperbòlic i DEU passa a convertir-se en el criteri de veritat. Cal preguntar-se d'on ve l'error? Diu que prové de la voluntat.

5a meditació

Ens ofereix un altre argument per demostrar l'existència de DEU, "l'argument ontològic", DEU implica la seva existència necessària, ja que és més perfecte existir que no existir.

3a VERITAT: MÓN.

6ena meditació

Si ens examinem a nosaltres mateixos podem veure que el nostre cos i els nostres sentits són diferents a la nostra ment, com que DEU és omnipotent és capaç de crear dues substàncies diferents. El món és una substància que es caracteritza per l'extensió.

RES EXTERNA: s'anul·la la hipòtesi del somni. Amb aquest mètode es demostra l'existència de les 3 realitats.

SURREALISME:

És aquell al qual s'apliquen els conceptes i tècniques pròpies del Surrealisme, moviment artístic i literari sorgit a França el 1919. Característiques: - Confusió espai-temporal - Un humor un tant negre, i fins i tot cruel - Cobra importància l'erotisme - La imatge cobra un nou caràcter, sent avaluada com un tot més que com una part - Importància del fundit i el muntatge, moltes vegades arbitrari - Mostra un univers oníric - Ideat al marge de tota estètica i moral - Utilitzat per criticar i escandalitzar.

EL PERRO ANDALUZ: és un cortometratge dirigit per Luis Buñuel. És la pel·lícula més significativa del cinema surrealista. Va néixer de la confluència de dos somnis. Dalí li va explicar que va somiar amb formigues que pul·lulaven en les seves mans i Buñuel, al seu torn, com una navalla seccionava l'ull d'algú. El rodatge va durar quinze dies. Buñuel assenyalava la importància que per a ell tenien els somnis, les visions i els deliris en la seva vida quotidiana, en el grup surrealista de París.

NEOREALISME:

Moviment cinematogràfic sorgit un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial. La fi del neorealisme coincideix amb la fi de la postguerra i acaba amb la nova generació posterior a la segona guerra mundial. L'objectiu d'aquest moviment va ser reflectir el dia a dia de la gent treballadora del país, amb els seus problemes i misèries. S'opta per una estètica de documental - no es compta amb actors professionals, - no s'utilitzen decorats sinó localitzacions reals (no sets de rodatge, en part perquè a causa de la guerra estaven destruïts). - es prescindeix d'il·luminació artificial, per tal que el que es vegi en pantalla sigui el més semblant al que es pot trobar a la realitat. - llenguatge col·loquial. - s'utilitza el blanc i negre - es deixa de banda l'artifici, ja sigui en l'edició, rodatge o il·luminació en favor d'un estil més lliure. Opta per una estètica documental, localitzacions reals (no sets de rodatge, en part perquè a causa de la guerra estaven destruïts), il·luminació natural, actors no professionals per als papers principals i llenguatge col·loquial.

LLADRE DE BICICLETES. Vittorio De Sicca, 1948 es pot considerar una pel·lícula pessimista que roba a l'espectador totes les il·lusions que conté la vida. No obstant, la duresa radica en l'extrem realista d'uns personatges i l'entorn social que els condiciona. La postguerra és un període marcat sobretot per la falta de tot: menjar, feina...