La Coexistència Pacífica i la Guerra del Vietnam (1962-1980)

La Coexistència Pacífica i la Crisi dels Míssils (1962-1980)

Punt d'Inflexió: La Crisi dels Míssils

La Crisi dels Míssils a Cuba va ser un punt d'inflexió. Les dues superpotències van veure que no podien seguir igual. La Guerra Freda continuava perquè els convenia, però havien d'establir límits i controls.

Coordinació Mútua i Distensió

Els dos dirigents van començar a parlar de distensió. A Cuba hi havia hagut un risc massa alt. S'havia de convèncer la gent que era necessari parar. Després del desgel, van començar a trobar-se i parlar. Van quedar més d'una vegada i van crear el telèfon vermell (Casa Blanca-Kremlin). Ho van fer públic per fer veure a la gent que havien posat fre i que no hi hauria guerra nuclear. També es van acordar obertament límits i regles.

L'Equilibri del Terror i la Cursa Armamentística

Després de Cuba, van seguir fabricant més míssils i millors. La guerra era un gran negoci. Van continuar amb la dissuasió nuclear i es van inventar armes noves. A més, els EUA van proporcionar armament nuclear d'amagat a:

• França
• Gran Bretanya
• Israel
• Sud-àfrica

La Xina el va obtenir pel seu compte, i l'Índia i el Pakistan també, amb l'ajut de l'URSS. La idea era que si les dues superpotències tenien el mateix armament nuclear, el món aniria bé. A finals dels anys 60 hi havia prou armament nuclear per destruir totes les ciutats del bloc contrari; van seguir fins a poder destruir la vida al planeta diverses vegades. La gent estava aterroritzada.

• Hivern Nuclear: Radiació i fum que impedirien l'arribada de la llum solar.
• Botó Vermell: S'havia de fer veure a l'enemic que no podien guanyar. Els dos dirigents tenien un botó que activava tots els míssils, significant la fi del món.

El Tractat SALT de 1972

Però l'any 1972 es va signar el tractat SALT (Strategic Arms Limitation Treaty) entre Nixon i Bréjniev, que fixava les quotes de producció de míssils. Es va frenar la cursa, tot i que no podien parar del tot perquè els EUA tenien interessos econòmics i l'URSS motius polítics i socials, ja que beneficiava les autoritats i tenia tranquil el poble sota la idea de la “guerra antimperialista”.

La Guerra del Vietnam

Orígens i Divisió d'Indoxina

Indoxina, colònia britànica, va viure una guerra de 9 anys a partir de 1945. Els Acords de Ginebra van dividir el país en 4: Laos, Cambodja, Vietnam del Nord i Vietnam del Sud. Els feia por deixar un país comunista amb tanta població. El que van fer va ser deixar que al Vietnam del Nord (capital Hanoi) governés Ho Chi Minh (comunista), que ràpidament va entrar al Bloc de l'Est. No podia rebre ajudes perquè la Xina les interferia.

El Sorgiment del Vietcong

En canvi, al Vietnam del Sud es va establir un estat capitalista sota Ngo Dinh Diem. Però a finals dels anys 50, la gent estava descontenta amb la situació i va aparèixer el Vietcong, una organització comunista amb l'ajut de l'URSS. Utilitzaven la tàctica de guerra de guerrilles i va créixer molt ràpidament. Els EUA van veure que havien d'intervenir.

La Intervenció dels EUA

La coartada per començar la guerra el 1961 va ser que dues llanxes nord-vietnamites havien atacat un portaavions seu. Al principi no volien fer una gran guerra; es pensaven que el rival era molt inferior i van planejar una operació d'envergadura mitjana.

Tàctiques de Guerra i Desesperació

Però va ser una guerra diferent: el Vietcong atacava per sorpresa i desapareixia molt ràpidament. L'enemic era invisible, i els tres primers anys els soldats estaven avorrits. Johnson va decidir enviar més recursos el 1964, i el 1965 es van començar a reclutar joves. Però seguia sense resultat, i va començar un inici de desesperació.