Codis Elaborats i Restringits de Bernstein

Codis Elaborats i Restringits: Teoria de Bernstein

Codi Elaborat

Característiques del codi elaborat:

• Alt contingut simbòlic del lèxic: Les paraules remeten a continguts abstractes i universals.
• Precisió gramatical i sintàctica: Ús de conjuncions i proposicions subordinades (les preposicions indiquen relacions lògiques).
• Ús de connectors i marcadors discursius: En primer lloc, a continuació, després, és a dir… que afavoreixen el pensament reflexiu i el discurs narratiu.
• Nivell alt de generalització: Ús de pronoms impersonals ("es pot afirmar..."). És una forma d'universalitzar el discurs i desvincular-lo de l'anècdota.
• Èmfasi en implicacions lògiques.
• Seqüències egocèntriques: Impressions o punts de vista personals que són verbalitzats de forma explícita on es posa en relleu la individualitat de l'interlocutor (jo penso, la meva impressió és...). Discurs autocentrat.
• Les implicacions emocionals estan en un segon lloc.
• Significacions explícites: La significació del discurs és àmplia i interpretable, i per això, és conscient que ha de posar-se en el lloc del receptor. El receptor no ha de recórrer als elements contextuals per comprendre el missatge.
• Discurs de baixa predictibilitat.
• Ús de formes interrogatives: La pregunta indueix al pensament reflexiu.

Codi Restringit

Característiques del codi restringit:

• Simbolisme elemental del lèxic: Les paraules remeten a realitats concretes i perceptives.
• Ús de frases gramaticalment simples, curtes.
• Ús simple i repetitiu de conjuncions.
• Baix nivell de generalització: Ús freqüent de pronoms personals.
• Discurs ric en anècdotes i analogies.
• Èmfasi en implicacions afectives.
• Seqüències sociomètriques: Frases formulades com a qüestions implícites que asseguren la relació verbal amb l'altre i contribueixen a l'intercanvi d'informació (és natural, no?, Te n'adones?, No m'ho puc creure!...).
• Significacions implícites: El discurs té una significació concreta i no permet gaire interpretació. El missatge és difícil d'entendre si es desconeix el context.
• Discurs d'alta predictibilitat.
• Ús de formes imperatives, exclamatives.

Conflicte entre Codis i Sistema Educatiu

Aquests codis poden entrar en coherència o conflicte amb el codi escolar. El sistema educatiu té un codi elaborat amb una forta tendència a la generalització i la formalització d'estructures. Els infants de classe baixa tenen un dèficit en el seu llenguatge (lligat a experiències concretes, contextos locals, estructures socials que no entren en coherència amb el sistema escolar) i han de fer un esforç suplementari per captar els codis elaborats i traduir-los a la seva forma de parlar.

La teoria dels codis sociolingüístics suposa diferències en els termes de selecció i integració de significats dins un context determinat. Aquests principis remeten a relacions socials i a tipus de pràctiques, i no a capacitats intel·lectuals. Segons Bernstein, els alumnes de classes mitjanes aprenen aviat a manejar els dos tipus de codis segons el context, mentre que els alumnes de classes baixes només aprenen els restringits. Així, l'escola utilitza i afavoreix l'adquisició dels codis elaborats, induint, de forma anticipada, al fracàs escolar de les classes populars.

Obstacles per a Infants amb Codi Restringit

1. Probablement reben respostes limitades a qüestions que plantegen a casa, i és probable que estiguin poc informats i siguin menys curiosos sobre el món en general.
2. Trobaran difícil respondre al llenguatge no emocional i abstracte emprat a l'ensenyament, així com la invocació dels principis generals de la disciplina escolar.
3. Probablement, gran part del que diu el professor és incomprensible a causa de les diferències respecte a les formes d'ús a què estan acostumats. Ho poden intentar superar traduint el llenguatge del professor al que els resulta familiar, però poden no aconseguir captar el mateix que el professor intenta comunicar.
4. Encara que tinguin poques dificultats amb l'aprenentatge rutinari o "d'ensinistrament", podrien tenir dificultats per captar diferències conceptuals que impliquin generalitzacions i abstraccions.

Conclusió

L'estimulació del llenguatge dins l'àmbit familiar es projecta en qüestions de tanta transcendència per al funcionament social i cognitiu com la capacitat de planificació i reflexió, i la capacitat per pensar sobre les coses de forma descontextualitzada. Aquestes conclusions són d'interès per a l'educació, ja que quan examinem el problema de la iniquitat socioeducativa, es deixa al descobert el factor sociolingüístic (omès al principi), i ens fa veure que el problema del fracàs escolar està mediatitzat per elements d'ordre social i cultural que operen dins l'interior de l'escola i no en l'alumne.