Codi Deontològic i Ètica Professional en Treball Social

Origen del Codi Deontològic en Treball Social

El Codi Deontològic del Treball Social a Catalunya té un origen i evolució clars, marcats per la constitució d'òrgans clau i la publicació de normatives fonamentals:

• 1983: Es constitueix el TSCAT (Treball Social de Catalunya), anteriorment conegut com a Col·legi Oficial del Treball Social (COTS).
• 1984: Es crea el Consell Assessor d'Ètica Professional.
• 2005: S'estableix el Consell de Deontologia Professional (CDP). La seva funció principal és: "Vetllar per l'ètica professional, d'acord amb el codi deontològic i pel respecte als drets dels ciutadans, així com exercir la jurisdicció disciplinària en matèries professionals i col·legials."
• 1989-2000 (revisió): Publicació del primer codi d'ètica i deontològic del COTS, que esdevé una referència. Aquest codi parteix de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i té en compte la Constitució Espanyola (1978) i la legislació vigent en matèria de Serveis Socials.

El Consell de Deontologia Professional (CDP)

El CDP és un òrgan fonamental per a la regulació ètica de la professió. La seva composició i funcionament són els següents:

• Està format per 7 membres: un president (amb mandat de 2 anys), un secretari (amb mandat d'1 any) i 5 vocals. Els membres poden servir un màxim de 2 períodes de 4 anys. La renovació es fa cada 2 anys (3-4 membres).
• El seu funcionament inclou una reunió mensual, amb la possibilitat de 2 reunions extraordinàries addicionals (fins a un màxim de 14 reunions anuals).
• Els membres són preferentment representatius dels diferents àmbits del Treball Social i col·legiats. (Nota: El Col·legi pot tenir 100 membres, 3 de Salut Mental, 1 de Treball Social i la resta de Salut Pública, tot i que aquesta dada pot referir-se a una composició més àmplia del col·legi o a un context específic).
• Les decisions es prenen per consens. En cas de situacions urgents, es pot actuar per via presidencial. El president disposa d'un vot de qualitat en cas d'empat.

Funcions del Consell de Deontologia Professional (CDP)

Les principals funcions del CDP són:

1. Assessorar la Junta de Govern del Col·legi.
2. Emetre opinions i recomanacions sobre ètica professional.
3. Establir normes deontològiques específiques referides al Treball Social.
4. Definir els procediments d'aplicació de les normes ètiques.
5. Fer propostes a la Junta de Govern per a la formació i difusió ètica.
6. Instruir expedients disciplinaris quan la Junta de Govern delegui aquesta competència.

El Comitè d'Ètica Assistencial (CEA)

El Comitè d'Ètica Assistencial (CEA) és un altre òrgan rellevant en l'àmbit de l'ètica professional, especialment en el context sanitari:

• És un òrgan consultor.
• Està format per un equip multidisciplinari.
• Les seves decisions no són vinculants.
• És independent de qualsevol altre òrgan.
• Atén professionals, famílies i pacients dins de l'àmbit sanitari.

L'objectiu principal del CEA és millorar la qualitat de l'assistència sanitària, posant èmfasi en la dimensió ètica de la pràctica professional.

Dimensions de l'Ètica en Treball Social

L'ètica en el Treball Social es pot analitzar des de diverses dimensions fonamentals:

Dimensió Teleològica de l'Ètica

Aquesta dimensió fa referència a la necessitat de contextualitzar l'acció professional en el temps i en l'espai. És a dir, cal considerar el moment històric i la societat en la qual s'exerceix el Treball Social per entendre els fins i objectius de la pràctica ètica.

Dimensió Deontològica de l'Ètica

La dimensió deontològica es conforma per les diferents obligacions que es deriven de l'exercici professional. Es concreta en un conjunt de normes que regulen l'aportació específica de la professió a la societat de la qual forma part. L'existència d'un codi d'ètica és essencial en una professió orientada a l'atenció directa de les persones i comunitats, ja que promou el seu benestar i garanteix una pràctica responsable.

Dimensió Pragmàtica de l'Ètica

En el Treball Social, sovint s'han d'emetre judicis morals que tracten el benestar humà, des de la felicitat fins a la satisfacció de necessitats. Aquests judicis impliquen una acció, són universalitzables i es poden justificar tècnicament. En aquesta dimensió és on sorgeixen la qüestió ètica, el dilema ètic i el problema ètic, que requereixen una anàlisi i resolució pràctica.