Climes i Regions Fisiogràfiques de Catalunya: Guia Completa

Climes de Catalunya

Clima Alpí i Subalpí

• A l’Alt Pirineu, amb temperatures baixes i innivació i pluviositat altes.
• Alpí: o d’alta muntanya a partir de 2200-2300m.
• Subalpí: entre 1600 i 2200m d’altitud.

Clima Atlàntic o Oceànic

• Reduït a la Vall d’Aran.
• És plujós i fresc.

Clima Mediterrani

Ocupa la resta del territori. El domini climàtic mediterrani té tres subclimes:

1. Clima Mediterrani de Muntanya

   • Dominant al Prepirineu.
   • Amb un període sec curt, temperatures suaus i poques precipitacions.

2. Clima Mediterrani Continental

   1. Clima Mediterrani Prelitoral Continental Humit

      • Afecta la Serralada Prelitoral i terres interiors.
      • Té una pluviositat baixa, poca innivació i una mitjana de ºC més alta.

   2. Clima Mediterrani d’Influència Continental Sec

      • A l’interior de la Depressió Central.
      • Amb una oscil·lació tèrmica més gran que a la costa.

3. Clima Mediterrani Litoral

   • Presenta una pluviositat irregular, amb pluges sobretot a la tardor.
   • Estius calorosos.

Regions Fisiogràfiques de Catalunya

Catalunya Seca

• Escassetat de pluges, no superen els 700mm de precipitació anual.
• Estius secs i calorosos, i hiverns secs i temperats. L’aridesa augmenta de nord a sud i de la costa cap a l’interior.
• Vegetació: típicament mediterrània, perenne i adaptada a la sequedat estival i hivernal. L’alzinar és el bosc més representatiu.

Aquesta regió es divideix en 5 subregions:

1. La Regió de la Tramuntana

   • Comprèn la regió del nord de Catalunya, des de les Alberes fins a les Gavarres.
   • Conté dues grans planes litorals: el Rosselló i l’Empordà, separades per la serra de les Alberes.
   • El tret climàtic més característic és la tramuntana (vent de nord fred i sec).
   • Vegetació típicament mediterrània, amb domini de boscos de pi blanc i de pi i alzina surera.
   • Hi ha nuclis de població amb una xarxa regular a les dues planes i a la costa.

2. La Regió Litoral

   • Comprèn les serralades i depressions del sistema Mediterrani, des de les Gavarres fins al riu de la Sènia.
   • Presenta muntanyes mitjanes (400-800m) i rius d’escàs recorregut i règim torrencial.
   • Clima calorós i sec, sobretot a mesura que avancem cap al sud.
   • La vegetació és típicament mediterrània, amb boscos de pi blanc i boscos mixtos d’alzina i pi.
   • Els nuclis de població i les indústries es localitzen a les depressions i a les planes litorals.
   • És la regió més poblada de Catalunya i amb més densitat de vies de comunicació.

3. L’Altiplà Central

   • Comprèn un sector de la Depressió Central.
   • El paisatge està dominat pel relleu de formes tabulars (planes) i les costes, amb unes altituds mitjanes d’entre 400 a 1000m.
   • Els rius hi han excavat conques d’erosió on es concentren la població i les activitats humanes.
   • El clima té més oscil·lació tèrmica que al litoral i la precipitació és menor.
   • Trobarem les pinedes de pi blanc i el matollar, tot i que en menys quantitat que al litoral.
   • Els nuclis de població importants i les indústries es concentren a les vores dels rius.
   • La densitat de població és mitjana.

4. El Prepirineu

   • Comprèn el conjunt de serres al sud del Pirineu axial, estructurades en dues alineacions muntanyoses i una depressió interna.
   • Les altes muntanyes (1700-2700m) i les valls encaixades dominen el paisatge.
   • El clima, amb temperatures fredes a l’hivern i força elevades a l’estiu, oscil·la entre el clima mediterrani de muntanya i el clima mediterrani de muntanya mitjana o baixa.
   • La vegetació presenta pi blanc, roures i alzines als vessants assolellats; i boscos de roure, faig i pi negre als vessants humits.
   • Els nuclis de població es centren a les riberes i al fons de les valls més ben comunicades.

5. Regió Continental

   • Comprèn les serres més interiors i planeres de Catalunya, formades per l’acumulació dels sediments aportats pels rius pirinencs i situades a poca altitud (200-400m).
   • Clima extrem, amb estius molt xafogosos i hiverns freds amb força gelades i dies de boira a causa de l’encalmament de l’aire fred.
   • Pluges escasses (de 300 a 450mm de precipitació anual).
   • És l’única regió fisiogràfica del país que presenta una vegetació estepària.
   • Els principals nuclis de població es localitzen a les vores dels rius i a les terrasses fluvials.

Catalunya Humida

• Situada per sobre dels 700mm de precipitació anual, amb una freqüència de pluges més alta.
• Concentra les principals reserves d’aigua del país, gràcies al seu règim pluvial i nival.
• La vegetació mediterrània dóna pas a la vegetació caducifòlia (rouredes i fagedes) i als boscos de coníferes de muntanya (avetoses o boscos de pi negre).

Aquesta regió es divideix en 2 subregions:

1. Regió Oriental

   • Comprèn la Serralada Transversal.
   • Té una fisonomia muntanyosa i unes altituds notables (400-1700m).
   • La zona també és coneguda com a Dorsal Pluviomètrica de Catalunya, a causa de la importància de les seves precipitacions, al voltant dels 800-1800mm anuals.
   • El clima és el mediterrani d’alta muntanya i la vegetació és amb boscos densos i extensos d’alzinars, rouredes, fagedes, castanyedes, essent la regió forestal més important del país.

2. Regió de l’Alt Pirineu

   • Comprèn les terres de l’Alt Pirineu, formades pels massissos més elevats d’aquesta serralada, amb una proporció important d’altituds (2000-3000m).
   • Paisatge de tipus alpí o subalpí, dominat per les formes de les muntanyes i les valls encaixades i ombrívoles.
   • El clima és d’alta muntanya, fred i humit, amb precipitacions importants al voltant dels 1000-2000mm anuals.
   • La vegetació alterna boscos caducifolis (rouredes i fagedes) amb vegetació perennifòlia (pinedes de pi negre i avetoses) i els prats.
   • Regió poc poblada, que els darrers anys ha viscut l’auge dels esports de neu i muntanya.