Climes i processos geomorfològics: polar, temperat, desèrtic, equatorial

Clima polar o fred

Característiques generals:

• Climes freds: precipitacions líquides escasses i temperatures molt baixes.
• La meteorització física i la química són poc actives.
• Extremadament sec i fred, fet que dificulta l'existència de vida; els organismes que hi viuen s'hi han adaptat.

Sistemes morfoclimàtics

• Sistema glacial: zones cobertes per gel permanentment (Groenlàndia i Antàrtida). Es donen processos de gelivació o gelifracció (meteorització mecànica).
• Sistema periglacial: zones al voltant del sistema glacial: hiverns llargs i freds (fins a 9 mesos).
  • Permafrost: part del sòl que no es descongela.
  • Meteorització: principalment mecànica (gelivació); la meteorització química és molt limitada (mollisol).
• Sistema d'alta muntanya: zones de neus perpètues.
  • Agent geològic principal: glaceres de tipus casquet o de vall.
  • Glaceres en forma de U:
    • Circ: zona on s'acumula la neu i s'hi dóna erosió.
    • Llengua: zona d'erosió i transport.
    • Front: zona de sedimentació.

Clima temperat

• Precipitacions durant tot l'any.
• Marcada estacionalitat: estius càlids i hiverns freds.
• Situat aproximadament entre els 35º i 60º de latitud.

Sistemes morfoclimàtics

• Sistema temperat humit: zones d'Amèrica del Nord, Europa, Xina i altres àrees influïdes per la proximitat del mar.
  • Dominis: subtropical o xinès; oceànic.
  • Tipus de vegetació: boscos (la vegetació protegeix el sòl i el relleu).
  • Meteorització: abundant matèria orgànica i processos de meteoritització típicament química i biològica.
  • Sòls ben estructurats (colors sovint vermellosos; textura amb argiles que poden ser més impermeables i durs).
• Sistema temperat sec: regions situades a l'interior dels continents.
  • Tipus de vegetació: herbàcies (estepa).
  • Meteorització predominantment química.
  • Climes temperats amb temperatures i precipitacions variables; es poden produir gelifracció i meteorització química.
  • Sòls amb més matèria orgànica, més esponjosos i menys impermeables que en altres dominis; colors més foscos per la presència d'humus.
  • Agent geològic principal: aigües superficials: torrents i rius.

Aigües superficials i relleu

• Aigües d'alta energia: arrenquen materials que van a parar als corrents i als rius; formen barrancs i escorrancs.
• Rius: excaven valls en forma de V. Produeixen erosió de fons (per materials transportats) i erosió lateral (meandres). La sedimentació té lloc en planes al·luvials o a la desembocadura en forma de deltes.
• Torrents: es donen en zones de gran pendent; excaven llits en el terreny i formen canals de desguàs. Dipositen els materials erosionats en cons de dejecció; quan la pendent és menor formen rambles.

Les zones calcàries

Les zones calcàries són riques en carbonat de calci (CaCO3). Hi té lloc una erosió química anomenada carstificació o carbonatació. L'aigua sol produir estructures superficials i subterranis característics:

• Lapiàs o rasclet: forats o solcs en la superfície de la roca separats per crestes.
• Avencs: pous verticals; també hi ha galeries horitzontals.
• Cavernes grans: on sovint es formen estalactites i estalagmites.
• Dolines: depressions amb parets verticals formades per l'esfondrament del sostre de les cavernes.

Clima càlid desèrtic

• Situat al llarg dels tròpics, entre aproximadament els 20º i 35º de latitud nord i sud.
• Aridesa extrema a causa de les poques precipitacions.
• Zones amb molta energia solar: ascens ràpid de temperatures durant el dia i descens important a la nit.
• Climes àrids: precipitacions escasses i temperatures elevades.
• Meteorització principalment física.
• Agent erosiu destacat: el vent (deflació i abrasió).

Sistemes morfoclimàtics

• Sistema desèrtic: ex. Sahara, desert d'Atacama, Namíbia.
• Sistema subdesèrtic: ex. Kalahari (entre Namíbia i Sud-àfrica), Mojave (al sud-oest de Nord-amèrica).
• També hi ha deserts freds: desert del Gobi i deserts de la Patagònia.

Relleu típic

• Pedestals: masses rocoses amb forma de bolet.
• Reg: deserts pedregosos (zones amb pedres).
• Erg o desert de sorra: la sorra transportada s'acumula formant dunes i fins i tot tempestes de sorra.

Tipus de dunes

• Barchanes: dunes en forma de mitja lluna.
• Seifs: dunes longitudinales paral·leles al vent; associats amb camps de loess i vegetació xeròfita.

Clima càlid equatorial

• Situat a l'equador, aproximadament entre 20º N i 20º S.
• Temperatures elevades tot l'any, amb poca variació estacional.
• Climes tropicals humits: predomina la meteorització química.
• Precipitacions abundants.

Sistemes morfoclimàtics

• Sistema de selva:
  • Inclou zones equatorials com la selva de l'Amazones, la selva d'Àfrica equatorial, selves monsòniques (afectades pel monsó), la jungla d'Indonèsia i els boscos d'Indoxina.
  • Tenen la major biodiversitat del planeta.
  • No hi ha marcada estacionalitat; pluja elevada i constant.
  • Meteorització química predominant.
  • Sòls molt ben estructurats (argiles i òxids de ferro i alumini), sovint vermellosos.
  • Sòls formats per laterització; solen ser poc productius perquè la pluja arrossega els minerals cap avall.
  • Agents geològics externs: aigües superficials com els rius.
• Sistema de sabana: situat entre les zones desèrtiques tropicals i les selves equatorials.
  • Variabilitat climàtica: més seca a prop dels deserts (sorra, camps de loess); més humida a prop de les selves (sòls més argilosos).
  • Tipus de sabana:
    • Herbàcia: sabana seca.
    • Boscos de sabana: sabana més humida.