Climes i Paisatges Agraris a Espanya: Característiques i Varietats

Climes Continentals i de Transició

Les precipitacions varien segons l’altitud (400-1000 mm). Els hiverns són llargs i molt freds, i els estius curts, frescos i secs. Les zones de precipitacions escasses es caracteritzen pel domini del cerç, un vent del nord-oest.

Climes de Catalunya: Característiques Generals

Temperatures a Catalunya: Variacions Regionals

El mapa de les isotermes del mes de gener mostra que al litoral les temperatures a l’hivern són suaus, ja que el mar actua com a regulador tèrmic i conserva llargament la calor de l’estiu. Cap a l’interior, la isoterma del gener se situa al voltant dels 5ºC, i a la Depressió Central, entre 4-5ºC. La diferència de temperatura entre el litoral i les terres de la Depressió Central al gener és considerable a causa de la continentalitat.

Precipitacions a Catalunya: Distribució Anual

El mapa de les isohietes mostra les precipitacions anuals. A Catalunya, on plou més és a la muntanya, especialment als vessants orientats a sobrevent dels vents humits. Als Pirineus s’observa una forta asimetria entre el vessant català i l’occità deguda a l’efecte Föhn. L’època amb menys pluges acostuma a ser el gener. A la resta del territori, els estius són més secs. Les estacions més plujoses són, al litoral, la tardor i, a les terres de l’interior, la primavera. Els hiverns no són secs, però hi plou menys.

Climes de les Canàries: Diversitat i Factors

Varietats del Clima Canari: Influències Clau

Aquest clima es caracteritza per unes temperatures càlides durant tot l’any (mitjana 17ºC) i precipitacions escasses. Es parla de varietats de clima canari perquè hi ha diferències notables entre les illes a causa de tres factors clau:

• La situació geogràfica.
• L’altitud i l’orientació del relleu.
• El corrent marí fred.

Tipus de Clima a les Canàries: Costa, Muntanya i Cims

A les Canàries, es distingeixen principalment tres varietats climàtiques:

• Varietat de costa: Clima subdesèrtic i estepari, amb temperatures mitjanes anuals sempre suaus.
• Varietat de muntanyes mitjanes: Temperatures fresques i poca insolació.
• Varietat de cims: Les temperatures mitjanes anuals són inferiors a 12ºC. Es caracteritza per la forta insolació.

Paisatges Agraris d'Espanya: Diversitat i Característiques

Paisatge Agrari Atlàntic: Clima i Producció

Aquest paisatge és propi dels espais litorals i prelitorals de la cornisa cantàbrica i de les terres gallegues. El clima és oceànic plujós, amb temperatures suaus, la qual cosa afavoreix la presència de prats i de boscos caducifolis. L’agricultura ocupa poca extensió. Actualment ha desaparegut gairebé del tot el policonreu orientat a l’autoconsum. El monoconreu que ocupa més superfície és el de blat de moro per a farratge. També és tradicional la presència de pomeres per a la producció de sidra. Al País Basc, a Cantàbria i a Astúries la ramaderia s’orienta a la cria de bestiar boví per obtenir llet. L’estructura agrària és minifundista, on els pagesos tenen petites parcel·les disseminades. Aquesta dedicació ramadera explica per què la població agrària viu dispersa en cases de camp o en poblets.

Paisatge Agrari Mediterrani: Secà i Regadiu

Aquest paisatge es troba a les terres del litoral i del prelitoral mediterrani, les zones de les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir i les illes Balears. El clima es caracteritza per les precipitacions escasses. La sequera s’accentua durant l’estiu, en què les temperatures són més altes. Aquestes condicions climàtiques expliquen la pràctica d’una agricultura de secà: els conreus principals són els de cereals, de vinya i d’oliveres, que formen la trilogia mediterrània. On les temperatures són més suaus i els sòls fèrtils, es practica l’agricultura de regadiu. La ramaderia de bestiar oví i cabrum és extensiva a les zones de secà. L’estructura agrària es caracteritza per explotacions de secà de dimensions mitjanes. La població, molt nombrosa, tendeix a concentrar-se en pobles grans, tot i que també hi ha hàbitats dispersos.

Paisatge Agrari Interior: Cereals i Ramaderia

Aquest paisatge es troba a les terres interiors de Castella i Lleó i Castella-La Manxa. Hi predominen les zones planes, amb una altitud elevada a la Meseta. El clima és de tendència continental, amb temperatures estivals altes i hiverns freds amb glaçades freqüents. El terreny forestal hi és escàs, de vegades associat a conreus herbacis o en guaret i a les pastures, com és el cas de les deveses. Les terres d’interior tenen en comú el conreu de cereals, amb rotacions de conreus de tipus biennal o triennal. En el passat, el blat era el cereal principal, però avui ha estat substituït per ordi, que permet rotacions més curtes i es destina principalment a l’alimentació del bestiar. A les zones de secà hi predomina el bestiar oví, que aprofita els prats de muntanya (Meseta i Aragó).