Climes oceànics i mediterranis de la Península Ibèrica — característiques i varietats

Clima oceànic (atlàntic)

Climes de predomini oceànic o atlàntic: Tant el clima oceànic com les seves varietats reben la influència de l’oceà; per tant, tenen humitat durant tot l’any i no presenten l’aridesa dels estius típics del clima mediterrani.

Clima pròpiament oceànic

És característic de les regions amb presència de depressions atlàntiques i precipitacions abundants durant tot l’any. Les temperatures són suaus i la oscil·lació tèrmica és reduïda.

• Precipitacions: 1.000–2.500 mm i més de 150 dies de pluja a l’any; són menys abundants a l’estiu.
• Temperatures: suaus, al voltant de 11 °C–15 °C, amb poca oscil·lació tèrmica.

Rius i vegetació del clima oceànic

Degut al clima, els rius són nombrosos, cabalosos i amb règim relativament regular. Neixen a les muntanyes pròximes a la costa, per això són curts i salven desnivells importants fins a la desembocadura; excaven valls i congostos i afavoreixen una abundant vegetació. Hi ha un gran aprofitament energètic (salts d’aigua).

Vegetació: bosc temperat caducifoli (fulla caduca), que ha estat en part substituït per pins de creixement ràpid i eucaliptus. Quan aquests boscos es degraden i el sòl empitjora es forma la landa, una vegetació densa de matollar amb bruc, gatosa i ginesta. El clima afavoreix el prat natural utilitzat per a la pastura del bestiar boví.

Conreus que necessiten humitat: patata, blat de moro i pomera.

Zones representatives

Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, nord de Navarra i la Vall d’Aran.

Varietats del clima oceànic

Comprèn regions on arriba amb més o menys força la influència de l’oceà:

• Pirineus: precipitacions variables segons altitud; en alguns sectors les precipitacions poden ser menors degut a l’altitud, però en altres superen els 1.500 mm amb nevades freqüents a l’hivern.
• Varietat oceànica de transició: zones com Pamplona, on la influència atlàntica és menys marcada.

Clima mediterrani

Característiques del clima mediterrani

Caracteritzat pel domini d’anticiclons subtropicals durant l’estiu, amb temps càlid i sec. Durant l’hivern, la tardor i la primavera hi circulen depressions que aporten pluja. La manca de precipitacions a l’estiu junt amb temperatures altes provoca aridesa estival.

Hi ha gran diversitat de variants degut a l’extensió en latitud, altitud i proximitat al mar. Està caracteritzat per estius calorosos i secs i hiverns suaus; les pluges no són gaire abundants però, de vegades, poden ser torrencials, sobretot a la tardor. Precipitacions anuals entre 400 i 700 mm.

Vents: el vent humit és el llevant (prové del mar); altres vents importants són el cerç (Saragossa, Vall de l’Ebre) i el ponent (Lleida). Plou més a la tardor i primavera.

Rius i efectes del clima

A causa de la sequedat estival, els rius que desemboquen al Mediterrani experimenten estiatge (disminució del cabal) intens i prolongat. Les pluges de la tardor augmenten el cabal i poden causar inundacions.

Vegetació i conreus mediterranis

Bosc d’alzines, sovint degradat i en part substituït per pinedes. A mesura que es degrada s’estén la màquia, la garriga i l’estepa. Els conreus bàsics són la trilogia: blat, vinya i olivera. A la plana litoral prospera l’horta (palma).

Varietats del clima mediterrani

Les varietats són degudes al relleu, la latitud i la proximitat a l’Atlàntic.

Varietat d’influència atlàntica

Present a la part sud-oest d’Andalusia i a part d’Extremadura. Reben la influència de l’Atlàntic perquè no hi ha relleus que impedeixin l’arribada de depressions i fronts atlàntics; per això les precipitacions, excepte a l’estiu, són abundants. A l’estiu, degut a la latitud i a l’anticicló de les Açores, els estius són secs i calorosos (a la costa són més suaus). Exemple: Càceres.

Varietat muntanya mediterrània

Comprèn els relleus muntanyosos de la costa oriental de la península: serralades catalanes, Serra de Tramuntana de Mallorca, Serralades Bètiques... Totes reben pluja provinent del mar Mediterrani (al voltant de 600–800 mm segons altitud i orientació). Hiverns frescos i estius suaus.

Clima continental d’influència mediterrània

Gairebé tota la zona de Castella–la Manxa i Madrid. Es caracteritza per una forta oscil·lació tèrmica entre hiverns freds i estius calorosos, i escassetat de precipitacions a l’estiu.

Clima continental o d'interior

Característiques del clima continental

Hiverns molt freds i estius molt calorosos i secs. Les precipitacions són escasses durant tot l’any (320–550 mm), amb nevades ocasionals a l’hivern i primavera; a la tardor pot haver-hi influència de precipitacions mediterrànies. L’estiu és extremadament sec, amb algunes tempestes puntuals.

Rius, vegetació i conreus

Degut al clima, els rius són irregulars, amb crescudes després de pluges i estiatges a l’estiu.

Vegetació: alzinars i pinedes; a les planes dominen arbustos i estepes seques. Conreus: cereals de secà (blat...) i cria de bestiar, especialment oví i caprí (cria de bestiar de llana).

Varietats del clima interior

Varietat de la Meseta nord (conca sedimentària)

Conca sedimentària de Castella (Meseta Nord), envoltada de relleus molt alts. A l’hivern la temperatura mitjana pot ser d’uns 3 °C. L’ambient calorós es limita generalment als mesos de juliol i agost. Precipitacions escasses (325–600 mm). A l’estiu hi ha molta aridesa. Exemples: Zamora, Salamanca, Valladolid.

Varietat muntanya interior

Inclou el Sistema Ibèric, el Sistema Central i les muntanyes de Toledo. Hi arriben depressions atlàntiques i, també, mediterrànies a la tardor. Les precipitacions varien entre 400 i 1.000 mm segons altitud i orientació. Hiverns llargs i freds; estius curts, frescos i secs. Exemple: Sòria.

Observació: s’han mantingut totes les idees i exemples originals, però s’ha corregit l’ortografia, la puntuació i la redacció per fer el text més clar i coherent. S’han afegit llistes i ressaltats per facilitar la lectura i l’indexació SEO.