Clima i Vegetació de Muntanya a Espanya

Introducció

Podem veure un gràfic que mostra la distribució de les temperatures i precipitacions mitjanes mensuals al llarg de l'any. La font d'aquestes dades les obtenim d'AEMET. Cal mencionar que la columna de precipitació sempre li correspon el doble de temperatura.

Precipitació

Molt abundants: acostumen a superar els 1000 mm a l'any.

Temperatura

Es caracteritzen per una mitjana anual baixa (inferior als 10 °C) i per hiverns freds, amb algun mes per davall dels 0 °C. Per aquest motiu, les precipitacions en forma de neu són freqüents. Aquestes característiques mostren algunes variacions en funció de la latitud i de l'àrea climàtica.

a) Les muntanyes de clima oceànic

(Pirineus, Serralada Cantàbrica, Massís Galaic) presenten un total de precipitació molt abundant, no tenen mesos secs i l'estiu és fresc (en cap mes arriba als 22 °C).

b) Les muntanyes de clima mediterrani

Reben menys volum de precipitacions i poden tenir un o dos mesos secs a l'estiu. En el cas de les muntanyes Bètiques, com que es troben en una latitud meridional, el total pot baixar dels 1.000 mm, poden tenir fins a quatre mesos secs; i la temperatura mitjana pot superar els 10 °C, ja que l'hivern és menys fred (6 °C) i l'estiu és calorós.

Aridesa

Segons l'índex de Gaussen, un mes és àrid si 2T °C ≥ P mm, per tant, pel que podem observar, (si - Quants? o no) mesos amb escassesa d'H₂O.

Vegetació

Els diferents formacions vegetals es disposen en pisos i estan determinades per la latitud, l'altitud i l'orientació (sobrevent/sotavent, solana/obaga) on es troben. En general, hi trobarem:

• El bosc, fins a la zona on la temperatura mitjana anual arriba als 10 °C.
• Els matolls, a partir de l'altitud on el fred impedeix que els arbres creixin.
• Els prats i les pastures d'herba i mates nanes, a les zones que estan cobertes de neu durant molts mesos.
• Les plantes rupícoles, que estan adaptades a viure damunt les roques o dins de les esquerdes i fissures que presenten (líquens i molses).

a) La muntanya alpina

Està representada pels Pirineus. Té quatre pisos vegetals:

• El pis basal (1200 m)
• El pis subalpí (1200-2400 m)
• El pis alpí (2400-3000 m)
• El pis nival (3000 m)

b) La muntanya atlàntica

Està representada pel vessant nord de la Serralada Cantàbrica. Allà se succeeixen un pis basal forestal de bosc caducifoli, un pis supraforestal de landa i un cim amb prats.

c) La muntanya mediterrània

Inclou les muntanyes de la resta de la Península i de les Illes Balears. Aquí se succeeixen un pis basal de bosc perennifoli (precedit de màquia a les muntanyes més meridionals) i de bosc caducifoli o pinedes a més altitud.