Clima i vegetació del litoral mediterrani
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,16 KB
Intro:
Podem veure un gràfic que mostra la distribució de les temperatures i precipitacions mitjanes mensuals al llarg de l'any. La font d'aquestes dades les obtenim d'AEMET. Cal mencionar que la columna de precipitacions sempre li correspon el doble de les temperatures.
Precipitacions:
Moderades o escasses. El total anual es troba entre 800-300 mm/anys. A la costa sud-atlàntica, les precipitacions són més abundants perquè reben la influència de borrasques atlàntiques. El màxim de precipitacions es dóna a l'hivern o tardor-hivern. A la costa mediterrània hi ha menys precipitacions perquè les borrasques atlàntiques perden la humitat quan travessen la Península i les barreres muntanyoses paral·leles a la costa mediterrània. El màxim de precipitacions és a la tardor, quan es produeixen tempestes ocasionades pel contrast entre les aigües càlides de la mar Mediterrània i la terra, que es refreda més ràpidament. També poden produir-se per l'arribada de les masses d'aire de l'oest procedents d'Europa, que ascendeixen per les serralades litorals, o per gotes fredes i el corrent en jet.
Temperatures:
Es caracteritzen per una amplitud tèrmica més moderada (12°C/16°C) a causa de l'aridesa de la Mediterrània. L'estiu iguala o supera els 22°C i l'hivern és suau (el mes més fred no baixa de 10°C).
Aridesa:
Segons l'índex de Gaussen, un mes és àrid si 2TºC ≥ P mm, per tant, podem observar mesos amb escassetat d'aigua.
Vegetació:
Correspon a la regió floral mediterrània. Destaca el bosc perennifoli, un bosc poc dens format per arbres mitjans amb un tronc sinuós, gros i rugós, i amb fulles perennes i capes àmplies. Té un sotabosc ric amb espècies com la ginesta. L'alzina és l'espècie més característica, resistente a la sequera i adaptable a tot tipus de terreny. Els boscos millor conservats es troben a Sierra Morena, Extremadura i la serra de Guadarrama. L'acció humana ha comportat canvis, com la reducció de l'extensió del bosc per la pèrdua dels usos forestals tradicionals i els incendis forestals, i modificacions per a l'ús agropecuari amb el sistema de la devesa.