Clima, Rius i Vegetació de Catalunya: Anàlisi Geogràfica
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,07 KB
Les precipitacions a Catalunya
Les precipitacions són molt irregulars en tot el territori català. En general, les precipitacions són més elevades a les zones de muntanya, als sectors més propers a la costa i a la Vall d'Aran. En canvi, les planes de ponent i els sectors baixos de les valls presenten registres de precipitació anuals més baixos, sovint per l'efecte d'ombra pluviomètrica dels relleus que els envolten.
Règim irregular de la precipitació
Una característica de la precipitació a Catalunya és el seu règim irregular. A l'estiu plou molt a la zona del Pirineu i molt poc a les planes de ponent i la meitat sud. La precipitació mitjana mensual del mes d'agost a la Molina és de 123 mm (1.267 mm anuals), mentre que a Lleida és de 24 mm (326 mm anuals).
A l'hivern les pluges solen ser escasses a tot arreu, excepte a les zones d'alta muntanya, on sovint són en forma de neu. Durant la primavera i la tardor es recullen, en la majoria dels casos, bona part de la precipitació anual, sovint en forma de tempestes molt intenses.
La xarxa hidrogràfica
La majoria dels rius de Catalunya pertanyen al vessant mediterrani, i tan sols la Garona, amb la capçalera a la Vall d'Aran, pertany al vessant atlàntic.
Classificació dels rius mediterranis
Els rius mediterranis es poden agrupar en tres grups:
- Els afluents catalans de l'Ebre: Amb el Segre i els seus afluents (la Noguera Ribagorçana, la Noguera Pallaresa i la Valira).
- Els rius que tenen la seva capçalera al Pirineu: Com la Muga, el Fluvià, el Ter (amb el Freser i l'Onyar), i el Llobregat (amb el Cardener i l'Anoia).
- Els rius que neixen a la serralada Prelitoral i Litoral: La Tordera, el Besòs, el Foix, el Gaià i el Francolí, i les nombroses rieres i torrents de la serralada Litoral.
Règims fluvials
Els rius catalans presenten règims fluvials molt diferents i irregulars. El règim fluvial depèn de la quantitat i el tipus de precipitació que es dóna en una conca hidrogràfica.
- Les capçaleres dels rius que neixen al Pirineu occidental tenen importants aportacions en forma de neu durant l'hivern, la qual cosa garanteix el cabal fins ben avançat l'estiu (règim nival i pluvionival).
- En canvi, els rius que neixen al Pirineu oriental i al sistema Mediterrani depenen de les pluges per mantenir regular el seu cabal (règim pluvial).
La vegetació
La variada orografia i el clima fan que a Catalunya trobem una gran diversitat de paisatges vegetals. Tot i això, la vegetació que trobem actualment és diferent, en la majoria dels casos, a la vegetació espontània que correspondria als factors climàtics i litològics característics de cada zona (vegetació potencial).
En general, trobem un ampli mosaic de comunitats vegetals dominades per matollars i pinedes, principalment en els sectors de terres baixes que havien estat utilitzats per conreus i posteriorment abandonats.
Regions biogeogràfiques
La vegetació potencial a Catalunya pertany a tres grans regions biogeogràfiques:
- Regió Mediterrània
- Les comunitats vegetals pròpies són els alzinars i les màquies. L'arbre característic de l'alzinar és l'alzina o la carrasca als sectors més secs, que es troba acompanyat de diversos arbusts alts. Les màquies són formacions de vegetació arbustiva alta molt ben adaptada a condicions de sequedat i calor.
- Regió Eurosiberiana
- Es caracteritza per formacions adaptades a condicions d'ambient humit, ombrívol i temperat. És el domini dels boscos caducifolis (rouredes i fagedes) i boscos de pi roig.
- Regió Boreoalpina
- Característica dels climes freds, presenta boscos de pi negre i avetoses, entre els 1.600 i els 2.300 m, i matollars poc desenvolupats i prats alpins fins als 2.500 i 2.800 m. A més altitud la vegetació és gairebé inexistent.