Clima Oceànic i Mediterrani a la Península Ibèrica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,83 KB
El clima oceànic o atlàntic
S'estén per Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, nord de Navarra i la Vall d'Aran: l'Espanya humida.
- Precipitacions abundants (1000-2500 mm anuals) durant gairebé tot l'any (més escasses a l'estiu) per la influència de l'oceà.
- Nuvolositat i humitat ambiental altes.
- Únic clima d'Espanya sense aridesa.
- Temperatures suaus (mitjana anual d'entre 11º i 14º).
- Poca oscil·lació o amplitud tèrmica.
- Vents dominants de ponent (oest) d'intensitat moderada, encara que poden derivar en galernes i temporals de mar intensos.
Els rius del clima oceànic
A causa d'aquest clima, hi ha gran quantitat de rius, la majoria cabalosos i força regulars.
- Són curts (excepte el Miño) perquè neixen en muntanyes properes a la costa.
- Tenen una força erosiva molt gran perquè en pocs quilòmetres salven desnivells importants i per això excaven valls estretes o congostos.
- Tanmateix, l'erosió de les vessants de les muntanyes es redueix perquè aquestes estan cobertes de vegetació.
- L'abundància i la força de l'aigua permeten un gran aprofitament energètic dels rius.
Els paisatges del clima oceànic
És propi d'aquest clima el bosc temperat caducifoli (roure, faig, falguera).
- No obstant, aquest bosc ha estat substituït en gran part per pins i eucaliptus, que creixen molt ràpidament.
- Quan el bosc es degrada apareix la landa, matollar dens de bruc, ginesta...
- Aquest clima afavoreix el prat natural a les vessants i fons de les valls, utilitzat per alimentar el bestiar boví.
- Els conreus que es donen en aquestes zones són patates, blat de moro i pomeres.
Varietats del clima oceànic
Es donen en zones on, tot i estar més allunyades de la costa, arriba la influència de l'oceà bé perquè es troben a una altitud important, bé perquè les seves terres estan obertes cap a l'Atlàntic i cap relleu muntanyós impedeix l'arribada dels fluxos marítims.
Dos tipus:
- Varietat de muntanya oceànica: Massís Galaic, Muntanyes de Lleó, Serralada Cantàbrica, Muntanyes Basques, Pirineus. Temperatures més baixes per l'altitud i precipitacions superiors a 1500 mm anuals, amb nevades freqüents a l'hivern.
- Varietat oceànica de transició: Nord de Castella i Lleó, la Rioja, Àlaba, Navarra i zones d'Aragó i Catalunya pròximes als Pirineus. Clara influència atlàntica però amb precipitacions menors, estius força secs i hiverns freds.
El clima mediterrani
S'estén pel sud de la façana atlàntica peninsular i per tot el litoral mediterrani, les Balears, Ceuta i Melilla, Andalusia i gran part d'Extremadura. El clima de l'interior de la Península és també en gran part mediterrani malgrat la influència continental.
- Precipitacions no gaire abundants (400-700 mm anuals), però que, sobretot a la tardor, poden ser torrencials (gota freda).
- L'estació més seca és l'estiu i les més plujoses, la tardor i la primavera.
- És un clima amb una forta aridesa, sobretot a l'estiu.
- Estius calorosos i hiverns suaus.
- Vents propis d'aquest clima: el llevant (el més humit), el cerç (arriba per la Depressió de l'Ebre) i el ponent, molt calent i que afavoreix els incendis.
Els rius del clima mediterrani
- Els rius mediterranis tenen un cabal irregular amb un estiatge intens i prolongat a causa de la sequedat de l'estiu. Fins i tot alguns (com el Túria) s'han assecat totalment alguns anys.
- A la tardor, amb les pluges torrencials, aquests rius augmenten el seu cabal i poden provocar inundacions catastròfiques.
- La forta erosió i el ràpid escolament de les aigües expliquen la vegetació gairebé desèrtica d'alguns indrets.
Els paisatges del clima mediterrani
- És propi d'aquest clima el bosc d'alzines, però aquest està molt degradat i en part s'ha substituït per pinedes.
- Quan el bosc mediterrani es degrada apareixen la màquia, la garriga i l'estepa.
- Els conreus bàsics són la vinya, el blat i l'olivera. A les terres de regadiu de les planes litorals hi ha hortes.
Varietats del clima mediterrani
- Varietat mediterrània d'influència atlàntica: franja costanera andalusa entre Tarifa i el tram baix del Guadiana, gran part de la Depressió del Guadalquivir i d'Extremadura. Precipitacions relativament abundants entre octubre i maig. Estius secs i calorosos, més suaus a la costa.
- Varietat de muntanya mediterrània: comprèn tots els relleus muntanyosos costaners. Aquestes zones reben les precipitacions procedents del Mediterrani, entre 600 i 800 mm anuals. Hiverns frescos i estius suaus.