Clima oceànic a la cornisa cantàbrica i Galícia

C.OCEÀNIC

Intro:

Podem veure un gràfic que mostra la distribució de les temperatures i precipitacions mitjanes mensuals al llarg de l'any. Les dades provenen d'AEMET. Cal mencionar que la columna de precipitacions sempre correspon al doble de les temperatures.

Precipitacions:

Abundants, regulars i suaus. El total anual supera els 800mm i hi ha més de 150 dies de pluja a l'any. La distribució de les pluges durant l'any és regular, ja que aquesta àrea es troba sota continues borrasques del front polar. El màxim de precipitació es troba a l'hivern o tardor-hivern, ja que en aquestes èpoques hi passen més borrasques, i el mínim a l'estiu, causat per la influència de l'anticicló de les Açores, desplaçat al nord. Aquest mínim pot fer que hi hagi un màxim de dos mesos secs, i aquest fet marca la transició cap al clima mediterrani continentalitzat. La forma en què cauen les precipitacions és suau, fet que afavoreix la filtració de l'aigua al subsòl.

Temperatures:

Les temperatures mitjanes es caracteritzen per una amplitud tèrmica baixa a la costa i moderada cap a l'interior. A la costa, l'amplitud tèrmica és baixa a causa de la influència de la mar (entre 9°C-12°C). L'estiu és fresc (no supera els 22°C); i l'hivern és moderat (la temperatura mitjana del mes més fred està entre els 6°C i els 10°C). Cap a l'interior, l'amplitud tèrmica és moderada perquè la influència marina disminueix (entre 12-15°C). A causa d'això, l'hivern pot ser fred (baixa dels 6°C).

Aridesa:

Segons l'índex de Gaussen, un mes és àrid si 2TºC ≥ P mm, per tant, podem observar mesos amb escassetat d'aigua.

Vegetació:

Aquest tipus de paisatge correspon a la regió floral eurosiberiana. Les formacions vegetals característiques que hi podem trobar són:

• El bosc caducifoli: bosc dens i amb arbres alts, de tronc recte i llis, i de fulla gran i caduca. Al sotabosc creixen falgueres i molses. Les espècies més característiques d'aquest tipus de bosc són el roure i el faig, que poden formar grans masses específiques o mixtes.

Per altra banda, a causa de l'acció humana, s'ha reduït l'extensió del bosc perquè s'han perdut els usos forestals tradicionals per les cremes incontrolades per obtenir pastures, i també per culpa dels incendis forestals; s'hi han introduït espècies secundàries d'aprofitament agropecuari, com el castanyer; i finalment s'han repoblat boscos amb arbres de creixement ràpid i bon aprofitament econòmic, com el pi (fusta i resina) i l'eucaliptus (cel·lulosa i pasta de paper). Aquestes repoblacions s'han criticat molt perquè les fulles fan que el sòl sigui més pobre i, a més, són espècies que cremen amb més facilitat en cas d'incendi.

• La landa i els prats: La landa és una vegetació densa de mates i arbustos (4m d'alçada). Les espècies més abundants són: el bruc, l'argelaga i la ginesta. S'utilitza com a jaç per als animals i també com a adob. Els prats són una vegetació herbàcia que s'utilitza per alimentar el bestiar.

Rius:

Excepte a l'Ebre, els rius són curts perquè neixen en muntanyes properes a la costa. Per això, també podem dir que erosionen amb violència. Tenen un cabdal escàs perquè hi ha poques precipitacions i, a més, aquestes són irregulars. A l'estiu sol haver estiueig i a la tardor, amb les pluges torrencials, hi ha crescudes. A més es formen torrents, rierols i aqüífers.

Classificació:

Per totes aquestes característiques podem distingir que es tracta d'un clima oceànic.

Localització:

Ocupa el nord de la península: la cornisa cantàbrica i Galícia (La Coruña, Oviedo, Santander, Bilbao, Lugo).

Clima i societat:

Té molta activitat industrial, així doncs és habitual veure ciutats amb grans polígons. La majoria també es concentren a la costa tot i que a l'interior també hi ha algunes ciutats com ara Oviedo o Álava. També té molta importància el sector primari i és d'aquesta zona d'on surten molts dels productes que es consumeixen a Espanya. Per altra banda, el turisme és d'una importància determinada, així doncs no és la principal activitat econòmica.