Clima i Geografia d'Espanya: Precipitacions, Vegetació i Riscos

Anàlisi Climàtica i Geogràfica d'Espanya: Exàmens de Geografia

Examen de Juny 2012

1. Mapa de Precipitacions Anuals a Espanya (1971-2000)

Es tracta d’un mapa temàtic on es representen les precipitacions anuals mitjanes d’Espanya en mm durant el període 1971-2000. La llegenda mostra diversos intervals de quantitat de precipitacions, des de menys de 250 mm a més de 1800 mm. La font és l’Atlas Climático Ibérico de l'AEMeT, disponible en línia.

El mapa mostra com les precipitacions més abundants es donen en el nord-oest de la península, en les comunitats de Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, el nord de Navarra, els Pirineus i zones d'alta muntanya. La resta de territoris presenten escasses precipitacions que poden arribar a l'aridesa, com en el cas de la vall de l’Ebre o el sud-est peninsular.

2. Conceptes Clau: Depressió Atmosfèrica i Gota Freda

• Depressió Atmosfèrica (Dep. Atmo.): Són masses d’aire sotmeses a baixes pressions, on l’aire pateix moviments ascendents que provoquen el seu refredament. La condensació de la humitat genera precipitacions i temps inestable.
• Gota Freda (Gota Fr.): Situació caracteritzada per la presència d’aire molt fred a la meitat superior de la Troposfera. Provoca fortes pluges de caràcter torrencial quan coincideix amb una entrada d’aire molt humit procedent de la Mediterrània que, en ascendir, pateix un ràpid refredament i condensació.

3. Classificació Climàtica i Vegetació a Espanya

Segons la quantitat de precipitacions, podem distingir l’Espanya humida, que presenta més de 600 mm de precipitació anual, i l’Espanya seca, que es troba per sota d’aquesta quantitat. També es donarà per bona la resposta si es fa coincidir la denominació d'Espanya humida amb els territoris de clima atlàntic i de clima d'alta muntanya, caracteritzats per precipitacions abundants i regulars al llarg de l’any, i l'Espanya seca amb el territori de clima mediterrani, de precipitacions més escasses i amb una important sequera estival.

b) L’Espanya humida, de pluges abundants i temperatures suaus, està sota el domini de la regió biogeogràfica euro-siberiana o centre-europea, que té com a formacions vegetals característiques els boscos caducifolis: principalment rouredes i fagedes, juntament amb landes i prats de dalla com a estadis de degradació del bosc.

L’Espanya seca pertany a la regió biogeogràfica mediterrània, amb una vegetació adaptada a resistir la sequera estival. El bosc perennifoli d’alzines, els boscos secundaris de pins i diversos tipus de formacions arbustives com màquies, garrigues i brolles, constitueixen la vegetació més característica d'aquest territori.

4. Paisatges Climàtics i Agrícoles Específics

A) Característiques Climàtiques

• Un clima, el mediterrani continental, amb precipitacions escasses i irregulars, inferiors als 600 mm, amb nevades ocasionals i tempestes d’estiu.
• Les temperatures mostren valors extrems i una forta oscil·lació tèrmica (hiverns llargs i molt freds, i estius calorosos i secs).
• Es dona a l’interior de Catalunya: a les comarques de Ponent i als nivells baixos del Prepirineu.

B) Paisatge Agrícola

• El paisatge agrícola es caracteritza per la pràctica de l’agricultura extensiva dedicada al monocultiu de secà. A l’altiplà de la Segarra hi predomina àmpliament el conreu cerealístic.
• En els sectors menys freds, com a les Garrigues, s’hi conrea l’olivera.
• La vinya també està present a la Conca de Barberà i a Ponent del Segrià.
• Al Segrià hi predominen els conreus de regadiu.

Examen de Juny 2018

1. Característiques del Clima Mediterrani

El clima mediterrani es caracteritza per la coincidència a l’estiu d’una estació que és seca i càlida a la vegada, fet que determina unes condicions d’aridesa en aquest període. Els estius són calorosos i secs, mentre que els hiverns són suaus. Les pluges no són abundants i a vegades poden ser torrencials.

Exemples de zones amb aquest clima inclouen: el Barcelonès, el Maresme, el Tarragonès, el Garraf i el Baix Llobregat.

2. Fenòmens Naturals i Riscos Associats al Clima Mediterrani

Els fenòmens naturals estan relacionats amb la dinàmica pròpia dels elements naturals, per exemple la pluja, el vent, les ones, etc. El risc natural és una percepció humana de perill en estar exposat a algun fenomen natural que pot causar danys personals o materials.

Riscos naturals associats a les característiques del clima mediterrani són:

• Inundacions
• Pedregades
• Temporals de vent
• Incendis forestals

3. Canvis en el Paisatge i Risc d'Incendis Forestals

Els canvis principals estan relacionats, per una banda, amb l’abandonament de les activitats rurals tradicionals a causa del despoblament del camp i l’emigració a les ciutats. L’abandonament de conreus ha permès la recuperació del bosc i la configuració de grans masses forestals contínues que afavoreixen els grans incendis.

Per l'altra, la substitució del carbó vegetal com a combustible domèstic principal, provocada per l’aparició del gas butà, el gas natural i els forns i les calefaccions elèctriques. Aquesta substitució de combustible provoca que el bosc mediterrani deixi de ser rendible i se n’abandoni l’explotació, fet que ha provocat un increment de la biomassa vegetal acumulada que augmenta el risc d’incendi.

Examen de 2011

1. Anàlisi d'un Climograma: Representació i Dades

Es tracta d'un climograma, un gràfic que representa de forma simultània les temperatures mitjanes anuals en graus centígrads (°C) (eix de l'esquerra, línia) i les precipitacions acumulades mensuals en mil·límetres (mm) (eix de la dreta, barra). Per tal de representar correctament la relació entre temperatura i precipitació, ambdós eixos guarden una relació 1 a 2 (la marca de 10 °C es troba a l'alçada de la de 20 mm).

Les dades provenen del Servei Meteorològic de Catalunya, 2010. La corba de les temperatures segueix un traçat regular en forma de campana amb els valors màxims durant els mesos de juliol-agost i els mínims al desembre-gener, mentre que les precipitacions tenen el seu màxim a l'octubre, seguit del setembre i el novembre.

2. Conceptes Clau: Aridesa i Amplitud Tèrmica

• Àrid: Terme que indica sequedat com a característica del clima. Deriva de la relació entre precipitació i temperatura i en el climograma es pot relacionar amb aquells mesos en què la línia de temperatura supera la barra de precipitació.
• Amplitud Tèrmica: Diferència entre la temperatura mitjana dels mesos més càlid i més fred. Es relaciona, entre altres coses, amb la continentalitat: els climes amb major amplitud tèrmica són més continentals que els climes influenciats per les masses marines.

3. Interpretació del Climograma i Vegetació Associada

a) Característiques del Climograma Analitzat

Es tracta d'un climograma on la gràfica de temperatures representa un hivern suau (amb temperatures mitjanes mensuals iguals o superiors als 10 °C) i un estiu calorós (amb temperatures mitjanes mensuals entorn als 25 °C), determinant una mitjana anual de 17.8 °C i una amplitud tèrmica moderada (entorn als 15°), pròpia de localitats costaneres.

Les precipitacions presenten un màxim de tardor, un màxim secundari de primavera i un mínim estival, acumulant al llarg de l'any 509 mil·límetres.

b) Correspondència Climàtica

Les característiques descrites corresponen al clima mediterrani, d'hiverns suaus i estius calorosos i secs, amb pluges no gaire abundants, de forta irregularitat i sovint torrencials, especialment durant els mesos de tardor.

c) Vegetació Típica del Clima Mediterrani

La vegetació típica del clima mediterrani és aquella que es troba adaptada a resistir l'estació seca estival, amb formacions com els boscos d'alzina, les màquies i les garrigues. Sovint, l'acció humana ha substituït la vegetació original per altres formacions com les pinedes.