Clima: Característiques i tipus

Què és el clima?

El clima és el conjunt de característiques meteorològiques que hi ha en un lloc davant d’un període llarg de temps.

De què depèn el clima?

Depèn de diferents elements (temperatura, precipitacions) i factors (proximitat del mar, altura, corrents marines).

Els climogrames:

Un climograma és la representació gràfica de la evolució de les temperatures mitjanes mensuals i de les precipitacions en un lloc prenent els valors mitjans de 20 o 30 anys.

Com es representa gràficament un clima?

Un climograma és el gràfic que s’utilitza per representar un clima. En un climograma es reflecteixen les temperatures mitjanes mensuals i les precipitacions totals de cada mes.

Els climes càlids i els seus paisatges:

Els climes càlids es localitzen en tots dos costats de l’equador. Les temperatures són molt elevades, superiors a 22ºC de mitjana anual. Els seus paisatges són molt variats i les seves diferències depenen de les pluges.

Climes càlids:

Equatorial. Tropical. Desèrtic.

Clima equatorial:

Les temperatures se situen a prop de 25ºC i les precipitacions hi són freqüents. La vegetació és exuberant. La selva es manté en penombra i amb molta humitat. Fauna molt variada d’insectes, rèptils i gran multitud d’ocells. Els pobles indígenes que viuen a les clarianes de la selva es dediquen a la recol·lecció i a la caça. Actualment la selva és explotada per obtenir fusta de qualitat, minerals, terres de conreu i pastures.

Clima tropical:

Temperatures elevades tot l’any i les pluges hi són abundants només a l’estiu. L’estació seca és més llarga com més ens allunyem de l’equador. La vegetació: són herbes altes. Els arbres hi són escassos i dispersos. Viuen grans herbívors com per exemple elefants, girafes, rinoceronts... i també tigres, panteres. La població es dedica a la ramaderia i a l’agricultura.

Clima desèrtic:

Temperatures altes durant el dia i molt fred a la nit. Vegetació escassa, amb estepes pobres d’arbustos i matolls dispersos que donen pas al desert, on pràcticament no hi ha vegetació. La població viu al costat dels oasis, i són pastors nòmades.

Climes temperats:

Oceànic o atlàntic. Mediterrani. Continental.

Clima oceànic:

Característic de la façana occidental del continent europeu; també comprèn el nord i el nord-oest de la Península Ibèrica. Temperatures suaus, tant a l’hivern com a l’estiu, gràcies a l’acció reguladora del mar. Pluges abundants tot l’any. Vegetació: boscos de fulla caduca i prats on pastura la ramaderia i camps per conrear blat de moro, farratge, patates, pomers...

Clima mediterrani:

Es propi de les costes i de les illes europees que banya el Mediterrani. Els estius són calorosos i secs, a causa de la massa d’aire subtropical. Els hiverns no són gaire freds gràcies a la influència del Mediterrani. Les pluges en general són abundants a la primavera i a la tardor. Són típics els boscos de fulla perenne, com les alzines, els pins, les garrigues i estepes.

Clima continental:

Es localitza a les terres de l’interior d’Europa. Els estius són molt calorosos i els hiverns freds. Les precipitacions cauen sobretot a l’estiu. El clima es fa més rigorós a mesura que s’avança cap a l’interior a l’extensa plana russa. Més al nord creix la taiga, bosc d’avets i de bedolls. Al sud hi creixen estepes. El bosc caducifoli s’enfila pels vessants de les muntanyes. La població es concentra en grans pobles.

Climes freds:

Polar. Alta muntanya.

Clima polar:

Es caracteritza perquè el fred és molt intens i s’estén al llarg de quasi tot l’any. Les precipitacions cauen en forma de neu i són molt escasses. Es localitza en les regions àrtica i antàrtica. La vegetació associada a aquest clima és la tundra. Les zones polars estan molt poc poblades, amb alguns pobles, com ara els esquimals, que viuen bàsicament de la caça i la pesca.

Clima d’alta muntanya:

Es caracteritza perquè l’altura fa baixar les temperatures i les precipitacions es concentren en les vessants de les muntanyes que estan exposades als vents. En totes les muntanyes existeixen diferents pisos de vegetació en funció de l’altura. En les muntanyes de les zones temperades el primer pis està ocupat per cultius i prats, el segon per bosc caducifoli, el tercer per coníferes, per sobre d’elles apareixen els pastos d’altura, les roques i la neu perpetua. A les altes muntanyes la vida és difícil i per això la població es concentra a les valls. S’explota la fusta dels boscos i els prats han servit per alimentar els ramats.