Claus Històriques de la Formació d'Espanya: De Roma als Reis Catòlics

Llegat Romà a la Península Ibèrica

La colonització romana perfeccionaren el regadiu, i ens deixaren les llengües peninsulars a partir de l’evolució del llatí com a llengua mare, excepte al País Basc. A més, destaquen les enginyeries, l’arquitectura, la literatura, les ciutats, les calçades romanes i el dret. La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 va marcar l'inici de l'Edat Mitjana a Hispània.

Els Visigots i la Hispania Romana

Els visigots entraren ja romanitzats des de la Gàl·lia. Entre sis milions d’hispanoromans, els visigots representaven una minoria dominant de 300.000 persones. Però aquesta minoria dominant s'acabà mesclant amb els dominats i acceptaren la seva llengua i la seva religió cristiana. Els visigots representen el substrat germànic de l’Espanya actual, i la primera justificació ideològica de l’anomenada *Reconquesta* des dels segles VIII i IX, que cediria en l'XI el seu pas a l'ideal de *Croada* dels regnes cristians contra l’Islam.

Llegat Islàmic a al-Àndalus

Els musulmans foren presents a la península des del 711, amb la invasió de Tàriq. Els musulmans representaren el pont durant segles entre Orient i Occident, completaren i milloraren l'obra de Roma, perfeccionaren el regadiu al màxim i desenvoluparen l'artesania, construint palaus, mesquites, banys, escoles i biblioteques. En cultura, destacaren en la geografia, filosofia, música, matemàtiques i medicina.

Impacte de la Conquesta Cristiana d'al-Àndalus

La importància de l’element guerrer i eclesiàstic va fer dèbil la burgesia a la Corona de Castella, mentre a la perifèria s'imposaven nuclis burgesos, sobretot a Catalunya. Altres elements clau foren: la força dels costums econòmics comunals (aprofitament de terres, aigües, boscos i pastures), la persistència de les tradicions municipals i les Corts.

Les Corts Medievals i la Societat

Les Corts constituïen l’element popular de la “nació”, davant de la reialesa i els seus consellers naturals: noblesa i clergat. Nasqueren a Lleó a finals del XII, i funcionaren des de mitjans del XIII en tots els regnes ibèrics cristians. Les Corts representaren la participació de la societat més influent juntament amb el govern reial a l'Edat Mitjana, i constituïren la base més antiga de la psicologia política col·lectiva de l’Espanya contemporània.

Dualitat Històrica: Centre i Perifèria

Es produí entre un interior i centre dominant i homogeni castellà i una perifèria diversa, amb Galícia, el Cantàbric, el Regne de Navarra, Aragó, Catalunya i els Regnes de València i Mallorca principalment. La tensió centre-perifèria s'intentaria superar per mitjà dels ideals supranacionals (imperi europeu i Amèrica).

La Religió Cristiana i la Cohesió d'Espanya

Fou el major factor de cohesió per al naixement d’Espanya, unit al pacte dinàstic entre les dues corones de Castella i Aragó (importància també reflectida en el propi nom de “Reis Catòlics”), a la conquesta del Regne Nassarita de Granada el 1492 i a la posterior incorporació de Navarra el 1512. Tota Iberoamèrica es faria catòlica, i Espanya seguiria Roma quan sorgís el protestantisme al segle XV a Europa. La religió actuà també en favor de la centralització i la unitat interior.