Claus de la Comunicació Efectiva i la Motivació Humana

Axiomes de la comunicació

Hi ha certs principis bàsics o axiomes en la comunicació interpersonal:

• És impossible no comunicar-se.
• Tota comunicació té dos components: les paraules (contingut) i les emocions (relació).
• L'important és el que l'altre entén, no només el que es vol dir.
• Hi ha dos tipus de relacions interpersonals: simètriques (entre iguals) i complementàries (entre diferents nivells jeràrquics).

Objectius de la comunicació

• Establir procediments eficaços d'atenció als usuaris.
• Analitzar les reaccions i neutralitzar els sentiments negatius.
• Promoure la participació activa dels usuaris a través de la motivació i la preparació emocional necessària.
• Reflexionar sobre la importància de l'autoconeixement.

Elements de la comunicació

• Codi: el sistema de signes, que pot ser verbal o no verbal.
• Missatge: expressa allò que vol transmetre l'emissor.
• Retroalimentació (Feedback): la resposta del receptor que permet a l'emissor saber si el missatge s'ha interpretat correctament. Per exemple, mirar als ulls per demostrar que s'està escoltant.
• Canal: el mitjà a través del qual es transmet el missatge.

Barreres en la comunicació

La fidelitat en la comunicació s'aconsegueix quan el receptor entén el missatge tal com pretenia l'emissor. No obstant això, poden aparèixer distorsions i barreres:

• Lingüístiques: sorgeixen quan no s'adapta el llenguatge a l'edat o la cultura de l'usuari.
• Psicològiques: inclouen suposicions falses, estereotips o percebre les coses de manera diferent de la realitat.
• Actitudinals: relacionades amb el respecte cap al tema, el receptor o un mateix (per exemple, inseguretat o necessitat de controlar).
• Parcialitat implícita: és la manera com processem el pensament, tenint en compte els valors amb els quals hem estat educats.
• Grup sociocultural: marca el rol que un té, el prestigi que li atribueix qui escolta i si les conductes, valors o creences són adaptables.
• Físiques o interferències: sorolls o altres elements de l'entorn que dificulten la comunicació.

La comunicació en el context sanitari

La comunicació en l'àmbit sanitari té característiques particulars:

• Està mediada per la tasca: es produeix durant la realització d'una activitat professional.
• El temps dedicat acostuma a ser escàs.
• Tipificació: el personal sanitari tendeix a tractar les persones segons el tipus de malaltia, de pacient, etc.
• Els professionals poden desenvolupar conductes que despersonalitzen i controlen la relació.

Estratègies de control o evitació

Algunes conductes que poden obstaculitzar una comunicació efectiva són:

• Monopolitzar la interacció: no deixar parlar el pacient en lloc d'escoltar-lo activament.
• Evitar temes psicològics o socials que puguin incomodar.
• Fer servir preguntes tancades que limiten la resposta del pacient.
• Respondre inadequadament, utilitzant una falsa identificació o neutralitat per intentar ser més convincent o augmentar la credibilitat.

La motivació

És un desig que impulsa un individu a fer alguna cosa. És el perquè de les coses que fem.

Teoria de la jerarquia de necessitats de Maslow

Abraham Maslow va formular una jerarquia de les necessitats humanes. La seva teoria defensa que, a mesura que se satisfan les necessitats més bàsiques, els éssers humans desenvolupen necessitats i desitjos més elevats.

Teoria ERC d'Alderfer

Clayton Alderfer va modificar la jerarquia de Maslow plantejant només tres grups de necessitats: Existència, Relacions i Creixement (ERC). A diferència de Maslow, aquestes necessitats no estan estrictament jerarquitzades.

Tipus de necessitats humanes

• Subsistència
• Protecció i seguretat
• Afecte
• Enteniment
• Participació
• Entreteniment
• Creació
• Identitat i pertinença
• Llibertat
• Equitat i justícia
• Viure en un medi sa

Components de la motivació

• Valor: una persona té unes creences centrals en les quals es recolza per determinar què ha de fer o no.
• Expectativa: creure que podem fer o realitzar alguna cosa. Depèn de les nostres idees i percepcions sobre nosaltres mateixos.
• Afectiu: sentim com pensem. Els pensaments i les emocions estan interconnectats.
• La intenció raonada: una sèrie de processos cognitius de la motivació.
• Plans: s'avalua la situació real i la ideal per traçar un camí.
• Fites: objectius cap on adreçar els nostres esforços. Elaborem estratègies per aconseguir allò que ens proposem.
• Dissonància cognitiva: de vegades actuem en contra dels nostres valors o creences, la qual cosa produeix una incomoditat psicològica.
• Atribucions: la manera com valorem les causes dels fets que ens ocorren.