Claus per a la cohesió i èxit en equips de bàsquet

Factors que intervenen en la cohesió de l'equip

La direcció del partit es veu afectada per diversos factors:

• Composició de l'equip.
• Mida: és més fàcil cohesionar un equip de 8 que un de 15.
• Carisma del líder.
• Projecte assignat.
• Edat dels jugadors.

Què pot fer l'entrenador?

• Aprofundir en el coneixement mutu.
• Potenciar el treball d'equip.
• Afavorir la competència interna sense abusar, només per millorar.
• Estimular la identitat de l'equip.
• Establir objectius assequibles.
• Explicar els papers de cadascú dins l'equip.
• Potenciar l'aparició de líders.
• Fomentar el sentiment d'orgull dins dels subgrups.
• Organitzar reunions d'equip per resoldre conflictes (sempre preparades).
• Realitzar activitats "outdoor" (anar a sopar...).
• Evitar la rotació excessiva de jugadors.

Plantejament específic del partit

• Sense variar l'estil de joc: defensa i atac (buscar vulnerabilitats).
• Ritme: joc (nombre de possessions) i sistema.
• Qui comença el partit.

No servirà de res si no sabem filtrar la informació i passar-la als jugadors.

Quadre tècnic

Primer entrenador

1. Tenir idees clares del que vol fer i com fer-ho.
2. Que els jugadors creguin en tu i et respectin.
3. Estar capacitat tècnicament.
4. Ser fidel a la filosofia del club.
5. Ser capaç de controlar les situacions de tensió.
6. No canviar els criteris.
7. Mantenir la disciplina a l'equip.
8. Ser honest.

Segon entrenador

1. Treballar amb el grup dins l'entrenament.
2. Agafar jugadors "que molesten". Exemple: no s'ha assabentat de l'exercici.
3. Repetir l'exercici a part.
4. Coordinar estadístiques.
5. Tenir una actitud més propera al jugador.
6. Davant l'equip, donar suport sempre al primer entrenador.
7. Si algun dia falla el primer, que s'ocupi el segon.

Entrenador ajudant (ha de ser lleial)

• Pre-partit: analitzar sistemes i característiques dels jugadors (definir l'estratègia), xerrada pre-partit, xerrada amb algun jugador per indicació del primer entrenador.
• Pista: observar l'escalfament de l'equip contrari (són tots, algun jugador forçat...), informació de l'àrbitre (com és...), controlar els 5 inicials de l'equip contrari.
• Durant el partit: si passa alguna cosa nova (variacions de l'equip contrari) tant en defensa com en atac, dir on l'altre equip és eficaç, transmetre instruccions a la banqueta, parlar amb el jugador abans de sortir a pista, consultar amb el delegat la planilla, pot fer propostes.
• Post-partit: donar suport i mirar l'estadística.

Plantejament del partit

1. Quines possibilitats tàctiques tinc.
2. Característiques de l'altre equip:

• Qui fa els punts i com els fa.
• Qui juga més minuts i quina feina fa.
• Punts forts i vulnerables.

Abans del partit

• Com defensarem (tipus de defensa).
• Què farem en atac (elements tàctics).
• Recordar les característiques del rival (definir com defensa).
• Mentalització.

Escalfament

S'ha de vigilar que els jugadors estiguin amb un nivell d'activació òptim.

Durant el partit

Primer quart

• Observar com defensen i quins jugadors estan "inspirats".
• Analitzar si el que fem està bé.

Descans

• El delegat mira les estadístiques del partit i les compara amb l'acta.
• És convenient que entrin primer els jugadors al vestuari.
• Només parla l'entrenador, però pot deixar raonar els jugadors si tenen alguna cosa a dir.

Què hem de dir?

• Un comentari del que ha passat al primer quart.
• Seguidament, petites correccions (insistint en la nostra idea tant en atac com en defensa).
• Convenciment psicològic.

Instruccions al final d'un partit

• Prestar atenció als detalls administratius (tenir totes les dades que ens poden afectar). Exemple: quants temps morts podem demanar, quantes faltes tenim...
• Comptar possessions (quantes necessites recuperar).
• Controlar l'equip que tens a pista.
• La serenitat és fonamental: disciplina d'equip i donar confiança.
• Actuar en funció del marcador i el temps.

Alternatives tàctiques de l'entrenador

Demanar temps mort, per què?

1. Tallar el ritme de l'equip contrari.
2. Tàctica.
3. Canviar la dinàmica de l'equip.
4. Jugadors especials.
5. Evitar problemes.

• Reacció de l'equip.
• Ser clar i concís.
• Evitar discussions entre jugadors.

Classificació del temps mort (moment i funció)

• Psicològics.
• Temps morts a final de possessió.
• Temps morts tàctics.

Organització

• Reunió amb els tècnics.
• El delegat ha de tenir tota la informació necessària.
• Que tothom pugui veure.
• Col·locar bé la pissarra.

Per què demanem temps mort?

1. Comunicació/transmetre la informació (entrenador davant i els altres darrere).
2. Fer servir o no la pissarra.

Control

1. Demanar temps mort tècnic-tàctic.
2. Respecte.
3. Hem de tenir empatia amb els jugadors.
4. Que tothom sàpiga el rol que li toca.
5. Tenir paraules clau que expliquin conceptes.
6. Domini de la comunicació no verbal.
7. Si respectem, tindrem més credibilitat.
8. Hem d'adjudicar els rols.

(Brevetat, concreció i claredat)

1. Dir tres missatges i, si pot ser, amb paraules clau.
2. Reforçar aspectes positius.
3. Evitar actuar en funció de l'impuls del moment.

A la banqueta

1. Evitar moure's molt.
2. Mirar sempre als ulls a l'interlocutor.
3. No fregar-se les mans.
4. No moure peus, moure dits...
5. No exagerar gestualment.
6. No gesticular amb l'àrbitre.
7. Intentar estar relaxats.
8. Utilitzar les mans de forma correcta.

Les rotacions

Són una eina que disposem per a treballar, ens permet tenir control sobre l'estat dels nostres jugadors i que permet que treballin a la situació física adient en tot moment. Podem servir si vols rotar en funció dels rivals, en funció de les lesions i d'estats de forma.

Factors a tenir en compte

1. La dinàmica de la setmana.
2. Faltes personals.
3. Filosofia dels entrenadors (el ritme de joc, nivell tàctic -> estratègia).
4. Estat físic (estat de forma, lesions).
5. Estratègia defensiva i ofensiva (pròpia i del rival).
6. Diferència entre casa i fora.
7. Tipus de competició.
8. Moment de la temporada.
9. Moment del partit.
10. Capacitat mental dels jugadors "en els moments de dificultat".
11. Rendiment estadístic.
12. Situacions especials.
13. Profunditat a la banqueta.
14. Gestió dels errors dels jugadors.

Tipus de rotacions

Dominar el partit a partir de la intensitat

• Canvis constants (entre 5 i 8 minuts).
• Utilització de 10 jugadors com a mínim.
• No tan establertes.
• Els 5 titulars poden ser variables.
• En què ens basem -> (exigència).

Dominar el partit a partir del plantejament

• Controlar tot allò que no depengui de la intensitat.
• A partir del control del ritme i guanyar a través de la tàctica i la tècnica.
• Fonamentar tot a partir de l'scouting.
• Menys jugadors a la rotació (rotació més curta): normalment en aquest plantejament hi ha 2 o 3 cracs.