Claudi i Neró: Els Últims Emperadors Júlio-Clàudis i la Crisi de Roma

A4. Claudi (41 - 54)

Tiberius Claudius Caesar Augustus Germanicus fou el primer emperador nascut fora de la Península Itàlica.

Les seves deficiències físiques (era coix i quec) el mantingueren apartat del poder la gran majoria de la seva vida.

Quan la guàrdia pretoriana va fer el cop d'estat contra Cal·lígula, li van donar el poder pensant que seria un titella fàcil de manipular. Per contra, va demostrar ser un governant amable, estimat pel poble gràcies a les seves polítiques. El seu govern es caracteritza per la prosperitat en el terreny econòmic, administratiu i militar (es produeix la conquesta de Britànnia).

Fou responsable de gran quantitat d'obres públiques:

• Dos aqüeductes nous i un de restaurat.
• Canals i carreteres.
• El nou port d'Ostia.

Morí presumptament enverinat per la seva tercera esposa, Agripina, per afavorir l'ascens al tron del seu fill Neró.

A5. Neró (54 - 68)

El 5è i darrer representant de la dinastia Júlio-clàudia fou Luci Domici Ahenobarb, més conegut com a Neró. Fill adoptiu de Claudi, el succeí quan aquest morí l'any 54.

El Contrast del Regnat de Neró

Neró és el darrer representant de la dinastia Júlio-clàudia. El seu govern presenta dos grans contrastos:

1. Una primera etapa de prosperitat i de bon govern, principalment gràcies a què es va deixar influir pels seus consellers.
2. Una etapa final despòtica i tirànica, que van provocar la seva caiguda, la seva mort i el final de la seva nissaga. Normalment, la seva figura s'associa a la tirania i l'extravagància.

Gestió Militar

A nivell militar, el seu regnat fou molt bo: s'enfrontà i va vèncer els parts, i va aconseguir reprimir la revolta britana.

Influències i Decadència

Pujà al poder amb poc més de 16 anys d'edat. Durant la primera part del seu regnat estava fortament influït tant per la seva mare com pel filòsof Sèneca (qui feia les tasques de tutor del noi) i pel prefecte del pretori Afrani Burrus.

Però a mesura que la seva edat augmentava, va deixar de fer cas dels seus consellers, deixant-los cada cop més de banda en la seva presa de decisions. A partir de l'any 62, les execucions van començar a produir-se de forma cada cop més intensa.

Crisi i Caiguda

L'any 63 comença una greu crisi econòmica, que va implicar un augment del preu del blat. L'any 64 es declarà el famós incendi de Roma. Els enemics de Neró l'acusaren de provocar-lo i de mirar-s'ho tot des de dalt de casa seva tot tocant la lira.

La reconstrucció de la ciutat va fer que s'haguessin d'apujar els impostos, augmentant d'aquesta manera la crisi que patia l'Imperi.

Rebel·lions i Suïcidi

L'any 65, un senador, Pisó, va organitzar una rebel·lió contra l'emperador. Aquesta va fracassar i Neró va obligar els seus participants a suïcidar-se, incloent-hi el seu antic tutor, Sèneca.

L'any 68 es van produir diverses conspiracions i revoltes de l'exèrcit, situació que va culminar amb el suïcidi de Neró.