Classificacions dels Trastorns de l'Atenció i la Percepció en Psicopatologia

Classificacions dels Trastorns de l'Atenció

Classificació de Scharfetter

• Falta d’atenció i trastorn (alteració) de la concentració. Incapacitat o capacitat disminuïda per mantenir l’atenció. Tipus:

  • Aprosèxia: impossibilitat o absència d’atenció.
  • Hipoprosèxia: disminució de l'atenció.

• Estretiment de l’atenció. Concentració sobre poques coses. Es dona en situacions d’estrès o pànic (Visió de túnel).

• Oscil·lacions de l’atenció i de la concentració. Alteracions de la durada de l’atenció. Es manifesta en maníacs o TDAH.

Classificació de Higueras, Jiménez i López

• Elevació del llindar de l’atenció. L’atenció només es desperta amb estímuls intensos.

• Indiferència. Falta d’atenció.

• Inestabilitat de l’atenció (oscil·lació de l’atenció). Pot conduir a distractibilitat o hiperprosèxia.

• Fatigabilitat de l’atenció. Causada per l’esforç de mantenir l’atenció. Manca de motivació acompanyada d’escassos rendiments i més errors.

• Perplexitat. El subjecte no és capaç d’integrar la informació.

Classificació de Reed

• Atenció com a concentració.

  • Excessiva: hiperconcentració, hiperprosèxia, estretiment de l’atenció, inatenció i fenomen del llindar (l’atenció està relacionada amb els seus pensaments).
  • Manca d’atenció-concentració: distractibilitat, hipoprosèxia i aprosèxia.

  Absència mental: atenció fixada en els propis pensaments. Llacuna temporal: no recorda els esdeveniments ocorreguts durant un període de temps mentre realitza una tasca automàtica.

• Atenció com a selecció. Atenció selectiva: distingir els estímuls rellevants dels irrellevants.

• Atenció com a activació. Canvis en l’atenció com a resposta a l’estrès. Llei de Yerkes-London: relació en forma d’U invertida entre l’activació i la capacitat atencional. Visió túnel: situacions de gran estrès redueixen la capacitat atencional.

• Atenció com a vigilància. Estat d’alta receptivitat o hipersensibilitat cap als estímuls. Errors de comissió i d’omissió. Vigilància excessiva o hipervigilància.

  Teoria d'Eysenck:

  • Hipervigilància general (atendre a qualsevol estímul irrellevant).
  • Escodrinyament ambiental (molts moviments oculars).
  • Hipervigilància específica (atendre selectivament a estímuls relacionats amb l’amenaça abans que a estímuls neutrals).
  • Eixamplament de l’atenció.

• Atenció com a expectatives / set / anticipació. Anticipació atencional.

  • Persones normals: Set general; utilitzen l’experiència prèvia i preparen la resposta.
  • Patologia: Set segmental: no mantenen el seu estat d’anticipació.

Psicopatologia de la Percepció

Distorsions Perceptives (L'estímul existeix)

• Percepció de la intensitat dels estímuls.

  • Intensitat: hiperestèsia, hipoestèsia, anestèsia.
  • Dolor: hiperalgèsia, hipoalgèsia, analgèsia.
  • So: hiperacúsia, hipoacúsia.

• Percepció de la qualitat. Alteracions en la percepció del color, la nitidesa i el detall de les percepcions.

• Percepció visual de la grandària i/o la forma.

  • Forma + grandària: Metamorfòpsia.
  • Forma: Dismorfòpsia.
  • Grandària: Dismegalòpsia, Micròpsia, Megalòpsia.
  • Cos: Autometamorfòpsia.

• Integració perceptiva.

  • Escissió perceptiva: l’objecte fragmentat en les diferents modalitats (Morfolisi (forma), Metacromies (color i forma)).
  • Aglutinació: diferents modalitats sensorials en una única percepció.

• Estructuració d’estímuls ambigus.

  • Il·lusions: percepció equivocada d’un objecte concret. Falsa interpretació que condueix a una falsa identificació. Hi ha control en la desaparició.
  • Pareidòlies: donar significat a un estímul real o ambigu. Hi ha control en la desaparició i en la producció (ex. formes als núvols).
  • Sentit de presència: tenir la sensació de no estar sol.

Enganys Perceptius (L'estímul no existeix)

Al·lucinacions (No consciència de malaltia)

Postures Teòriques

• Postura perceptualista (Jaspers): representacions de tal intensitat que es perceben externament.
• Postura intel·lectualista (Henry Ey): creença que es percep alguna cosa que és real.
• Postura mixta (Marchais): alteració de la percepció i del pensament.
• Model del processament de la informació i cognitivisme (Horowitz, Slade i Bentall): anomalies en la codificació, l’avaluació i la transformació de la informació.

Característiques i Modalitats

• Impossibilitat d’exercir control voluntari. Espontànies, involuntàries en la producció i eliminació.
• Auditives: acoasmes (elementals) / fonemes (complexes).
• Visuals: fotòpsies / imatges complexes; autoscòpia (espill fantasma).
• Altres: Olfactives, Gustatives, Tàctils, Somàtiques, Cinestèsiques (moviment).

Tipus Especials d'Al·lucinacions

• Al·lucinació funcional: L'estímul que no existeix depèn de l’estímul que sí que existeix, i apareix en la mateixa modalitat.
• Al·lucinació reflexa: Semblant a l’anterior, però en diferents modalitats.
• Al·lucinació negativa: No es percep alguna cosa que existeix.
• Al·lucinació extracampina: Al·lucinació fora del camp visual.
• Pseudoal·lucinació: La persona creu que percep un estímul real en l’espai subjectiu intern.

Pseudopercepcions

• Imatges hipnopòmpiques: en despertar.
• Imatges hipnagògiques: en adormir.
• Imatges al·lucinoides: Es donen a l’espai negre dels ulls tancats.
• Imatges mnèmiques: Els nostres records, poden ser voluntàries o involuntàries.
• Imatges eidètiques: Representacions exactes d’impressions sensorials (normalment visuals o auditives), Memòria fotogràfica.
• Imatges paràsites: Quan s’està fatigat.