Classificació Zoològica: Diferències Clau i Grups Animals

Diferències Clau en la Classificació Animal

Àpodes vs. Tetràpodes

La principal diferència rau en la presència d'extremitats:

• Els àpodes en manquen o en tenen de molt petites.
• Els tetràpodes en tenen quatre de ben formades.

Prototeris vs. Metateris (Mamífers)

Tots dos són subgrups dels mamífers.

• Els metateris (marsupials) tenen un marsupi on protegeixen i alimenten les seves cries.
• Els prototeris posen ous en lloc de donar a llum cries vives.

Pseudocelomat vs. Celomat

La diferència principal és la presència o absència d'una cavitat corporal totalment recoberta per mesoderm.

• El pseudocelomat té una cavitat parcialment recoberta per mesoderm.
• Els celomats (com molts vertebrats) tenen la cavitat totalment envoltada per mesoderm.

Fragmentació vs. Gemmació (Reproducció Asexual)

• La fragmentació implica la divisió d'un organisme en múltiples parts, cadascuna de les quals es desenvolupa en un nou individu.
• La gemmació implica la formació d'una nova estructura (gemma) en l'organisme progenitor, que es desenvolupa en un nou individu independent.

Desenvolupament Embrionari i Filogènia

Organització Cel·lular: Diploblàstics i Triploblàstics

Els animals es classifiquen segons el nombre de capes germinals:

• Els diploblàstics comprenen els grups Cnidaris i Esponges.
• Els triploblàstics es classifiquen en tres grups: Acelomats, Pseudocelomats i Celomats.

Subdivisió dels Celomats: Protostomats i Deuterostomats

Els celomats se subdivideixen segons a què doni lloc el primer orifici embrionari:

• Protostomats: El primer orifici dona lloc a la boca.
• Deuterostomats: El primer orifici dona lloc a l'anus.

Característiques dels Cordats

La característica definitòria dels cordats és la presència d'un eix fibrós amb funció esquelètica: el notocordi.

• Els més primitius són els cefalocordats, que no presenten l'eix en l'adult.
• En els vertebrats, l'eix embrionari serveix de base per a la construcció de la columna vertebral, que tanca i protegeix l'encèfal.

Grups Animals Específics i Diversitat

Amfibis

Animals vertebrats que passen part del seu cicle de vida a l'aigua i part a terra. Generalment, tenen una fase larva aquàtica i una fase adulta terrestre.

Anurs

Amfibis sense cua a l'edat adulta (ex: granotes). Generalment tenen pell llisa i dependència de l'aigua per a la reproducció.

Urodels

Amfibis amb cua a l'edat adulta (ex: salamandres). Solen tenir cua i poden regenerar membres perduts.

Equinoderms

Grup d'animals marins invertebrats caracteritzats per tenir un esquelet calcari intern, simetria radial i un sistema vascular aqüífer únic.

• Equinoïdeus: Eriçons de mar. Boca a baix i anus a dalt. Són herbívors que s’alimenten d’algues.
• Asteroïdeus: Estrelles de mar. Tenen capacitat de regeneració (algunes espècies poden regenerar tot el cos a partir d'un sol braç). Boca a baix i anus a dalt. Són carnívores que s’alimenten de crustacis.
• Holoturoïdeus: Cogombres de mar (Holotúries). Boca i anus als dos extrems del cos.
• Ofiuroïdeus: Estrelles de mar amb potes llargues i articulades. Cos central rodó o pentagonal. Boca a baix i anus a dalt.
• Crinoïdeus: Comàtules marines.

Artròpodes

Inclouen insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes. Es caracteritzen per tenir un exoesquelet de quitina, segments corporals i apèndixs articulats.

Insectes

Artròpodes amb tres segments corporals (cap, tòrax i abdomen) i sis potes. La majoria tenen ales i passen per una metamorfosi durant el seu desenvolupament.

Aràcnids

Artròpodes amb dos segments corporals (cefalotòrax i abdomen) i vuit potes. Manquen d'antenes i ales, i inclouen aranyes, escorpins i àcars.

Crustacis

Exoesquelet de quitina que es mou a través de la muda. La majoria són aquàtics, inclouen crancs, llagostes i crancs de riu.

Miriàpodes

El cos està compost per una sèrie de segments repetitius, cadascun amb un parell de potes. Majoritàriament terrestres, inclouen centpeus i milpeus.

Terminologia Zoològica Clau

Coanòcit

Cèl·lula especialitzada trobada en les esponges (Porífers). Tenen flagels que generen corrents d'aigua i capturen partícules d'aliments.

Cnidoblast

Cèl·lula urticant trobada en els cnidaris (com meduses i anemones de mar). Conté un nematocist que es pot disparar per defensar-se o capturar preses.

Cefalòpode

Grup de mol·luscs marins que inclou calamars, pops, sípies i nautilus. Tenen caps ben desenvolupats, tentacles o braços, i molts tenen la capacitat de canviar de color.

Espícula

Estructura dura i petita trobada en esponges i altres animals. Serveixen com a elements de suport estructural o per a la defensa.