Classificació i Tractament dels Trastorns del Llenguatge: Dislàlies, Disfèmies i Disfasies

Classificació dels Trastorns del Llenguatge

1. Dislàlies (Trastorn d'Articulació de Fonemes)

Alteracions més freqüents:

• Substitució: Substitueixen un fonema per un altre per la facilitat de pronúncia.
• Omissió: S'omet el fonema que el nen no sap articular.
• Distorsió: Emissió d'un so de forma incorrecta.
• Inserció: Intercalar al costat del so que no es pot articular un altre que no correspon a la paraula.

Determinació del diagnòstic:

• Fonema o fonemes que pronuncia malament o no pronuncia.
• Si el fonema alterat el substitueix per un altre, l'omet o el distorsiona.
• Si l'articulació incorrecta depèn de la posició en la paraula.

Iniciació de la recuperació (cap als 5 anys): Una vegada consolidats certs aspectes evolutius, abans d'iniciar-se en la lectura i l'escriptura.

2. Disfèmies (Trastorns en la Fluïdesa de la Parla)

També anomenada quequeig/tartamudesa, es caracteritza per una expressió verbal interrompuda en el seu ritme.

Diagnòstic:

Difícil fins als 6 anys.

Categories:

• Nens amb disfluència verbal normal (sense tractament).
• Nens amb risc de desenvolupar un trastorn de disfèmia (sessions d'observació abans de començar cap tractament).
• Nens amb simptomatologia clara (iniciar tractament: intervenció amb les famílies i educadors, guiats per un especialista).

Consells per tractar aquests nens:

• No manifestar cap signe d'impaciència o ansietat davant d'ells.
• Evitar ridiculitzar la seva manera de parlar.
• No fer-li repetir les paraules o frases.
• Donar-li temps perquè acabi la frase.
• Donar-li conversa i animar-lo a parlar.

A l'aula:

Actitud del grup envers la tartamudesa. A aquestes edats és difícil fer entendre als nens que les bromes fan patir les persones afectades, per tant, és útil intentar fer viure als integrants del grup situacions que els puguin fer sentir adolents i fer que es respecti el torn de paraula.

3. Disfasies (Trastorns Generalitzats de la Llengua)

Trastorns generalitzats de la llengua a causa d'una inadequada adquisició dels seus mecanismes.

Graus:

Diferents graus de disfàsia segons la gravetat del retard (grau màxim: afàsia).

Referents per al seu diagnòstic:

• Aparició de les primeres paraules després dels 3 anys.
• Aparició de les primeres combinacions després dels 4.
• Persistència d'un llenguatge esquemàtic després dels 6.

Seqüeles:

• Dislèxia: Dificultat en l'aprenentatge de lectura i escriptura.
• Retard escolar.

Intervenció:

Reeducació i estratègies d'intervenció.

Objectiu:

Aconseguir el millor llenguatge possible.

Programa de reeducació:

Elaborat i dirigit per especialistes, posat en pràctica a l'escola i amb col·laboració de la família.

Es recomanable l'inici precoç de la lectura i escriptura.