Classificació de Sons i Registres Lingüístics en Català

Classificació dels Sons del Llenguatge

Segons el Mode d'Articulació

• Oclusius: Es produeix un bloqueig total en la sortida de l’aire durant un període de temps i, després, l’aire surt de cop, cosa que provoca una petita explosió (per exemple, [t]).
• Fricatius: Hi ha una aproximació dels òrgans articulatoris i l’aire, en sortir, produeix un fregament (per exemple, [s]).
• Africats: Es produeix un tancament seguit d’una fricció de l’aire (per exemple, [ts]).
• Laterals: L’aire surt pels costats del canal bucal (per exemple, [l]).
• Vibrants: Es produeixen gràcies al contacte o acostament de la llengua i el paladar tou o vel del paladar (per exemple, [r]).

Segons el Lloc d'Articulació

• Bilabials: Quan s’articulen, el llavi inferior i el llavi superior entren en contacte o s’acosten (per exemple, [m]).
• Labiodentals: Quan s’articulen, el llavi inferior entra en contacte amb les dents incisives superiors (per exemple, [f]).
• Dentals: Quan s’articulen, la punta de la llengua entra en contacte amb la cara interior de les dents incisives superiors (per exemple, [t]).
• Alveolars: Quan s’articulen, la part anterior de la llengua entra en contacte amb els alvèols o s’hi acosta (per exemple, [s]).
• Palatals: Quan s’articulen, la llengua entra en contacte amb el paladar dur o anterior (per exemple, [λ]).
• Velars: Quan s’articulen, la llengua entra en contacte amb el paladar tou o vel del paladar o s’hi acosta (per exemple, [k]).

Els Registres Lingüístics i les Varietats Funcionals

Els parlants d'una llengua fan servir diferents registres o varietats funcionals en funció de quatre factors principals:

• El tema de què es parla, que pot ser general o especialitzat.
• El nivell de formalitat, que depèn del grau de familiaritat o de distanciament entre els interlocutors.
• El canal de comunicació, segons que sigui oral o escrit.
• El propòsit o la intencionalitat de la comunicació: divertir, informar, ordenar, conversar, etc.

Els registres es classifiquen generalment en formals i no formals.

Tipus de Registres Específics

Registre Cientificotècnic

El registre cientificotècnic és el propi de la ciència i de la tècnica i es relaciona, normalment, amb el canal escrit, que és el més adient per als manuals, els articles i les ressenyes de revistes especialitzades. Els trets principals d'aquest registre, que permet transmetre informació de manera clara, exacta i objectiva, són els següents:

• L'ús d'una terminologia precisa i rigorosa.
• La utilització de formes no personals o de tercera persona del singular.
• La tendència a l'estil nominal: els noms superen els verbs.
• L'absència de matisos de subjectivitat.

Registre Literari

El registre literari es caracteritza, en canvi, per una voluntat estètica i presenta un grau més elevat d'elaboració formal; és per això que es val de les figures retòriques, d'arcaismes, de dialectalismes i de la polisèmia dels mots, tant per a enriquir els textos com per a fer-los més subjectius.