Classificació, Símptomes i Actuació en Cefalees, Crisis Epilèptiques i Ictus

Cefalees: Definició, Causes i Tipus

La cefalea és un dolor cranial provinent de l’estimulació de receptors del dolor localitzats en estructures properes al cervell: meninges, vasos sanguinis craniofacials, estructures òssies i dentals, i musculatura craniofacial.

Causes de la Cefalea

• Inflamació
• Vasodilatació
• Compressió
• Tracció (estirament)

Tipus de Cefalees Primàries

Cefalea Tensional (La més freqüent)

• Símptomes: Dolor difús per tot el cap i/o la part occipital.
• Causa: Contractures musculars i/o estrès, tensió muscular.

Migranya

• Símptomes: Dolor pulsatiu moderat o intens en un costat del cap que pot derivar en tot el cap. Pot durar hores o dies.
• Altres símptomes: Major sensibilitat a la llum, soroll o olor, nàusees i vòmits.
• Causa: D’origen vascular.
• Nota: Pot tenir prèviament alteracions visuals (visió borrosa, visió en túnel).

Cefalea Arraïmada

• Símptomes: Dolor sobtat, intens i recurrent a un costat del cap, sovint al voltant de l’ull.
• Causa: Sembla ser una activació del nervi trigemin, els nervis autonòmics i l’hipotàlem.

Cefalees Secundàries (Símptoma de Patologia Subjacent)

Les cefalees secundàries són un símptoma d’una patologia subjacent, com ara:

• Traumatismes cranioencefàlics (TCE).
• Accidents cerebrovasculars (ACV).
• Processos inflamatoris com meningitis, arteritis, otitis o sinusitis.
• Trastorns metabòlics (hipoglucèmia, insuficiència renal, etc.).
• Ingesta de fàrmacs o drogues.
• Tumors.

Crisis Epilèptiques i Convulsions

Definició de Crisi Epilèptica i Convulsió

Crisi Epilèptica

Manifestacions clíniques sobtades degudes al fet que un grup de neurones, generalment corticals, tenen una activitat elèctrica anormalment elevada. Quan les crisis comicials són recurrents, llavors parlem d'Epilèpsia.

Convulsions

Contraccions violentes, involuntàries i patològiques de la musculatura esquelètica que provoquen moviments irregulars.

Classificació de les Crisis Comicials

Parcials o Focals

Inici en una àrea localitzada de l’escorça cerebral.

• Simples: No hi ha alteració de la consciència.
• Complexes: Hi ha alteració de la consciència.

Generalitzades

Inici simultani en ambdós hemisferis cerebrals. Hi ha pèrdua de consciència. Poden ser crisis no convulsives o bé convulsives.

Símptomes de les Crisis

Crisis Parcials Simples

• Símptomes motors: Provoquen convulsions. Poden ser focals sense progressió o jacksonianes.
• Símptomes somatosensorials: Provoquen formigueig.
• Símptomes sensorials: Poden ser visuals (centelles, desenfocaments) o auditius (brunzits, xiulets).
• Símptomes autònoms: Provoquen sudoració, vermellor, pal·lidesa, etc.

Crisis Parcials Complexes

• Alteració de la consciència: Provoca somnolència, inexpressió, obnubilació, etc.
• Símptomes sensorials: Poden ser visuals (veure coses), auditius (música) o olfactius.
• Símptomes psicomotors: Disfàsia (alteració en la comprensió i expressió del llenguatge) i automatismes (aplaudir, mastegar, humitejar-se els llavis, arreglar-se la roba, etc.).

Crisis Generalitzades (Crisi Epilèptica més greu)

1. Primera Fase (10-20 segons): Pèrdua sobtada del coneixement, contracció tònica generalitzada, caiguda a terra. Rigidesa, asfíxia i cianosi. La víctima es pot mossegar la llengua.
2. Segona Fase (Durada variable): Convulsions. Comença amb tremolors que van augmentant en amplitud. Són bilaterals i simètriques. Emissió d’escuma, parpelleig.
3. Tercera Fase (Durada variable): Relaxació de la musculatura. Respiració sorollosa i profunda. Pot haver-hi incontinència urinària i fecal. Confusió (minuts-hores). Recuperació plena de la consciència. Cefalees i dolor muscular generalitzat.

Actuació en Trastorns Convulsius

Actuació Durant les Convulsions

• No intentar subjectar o immobilitzar la víctima.
• No forçar la introducció d’objectes a la boca.
• Retirar els objectes perillosos que estiguin al voltant.
• Afluixar la roba (nus de corbata...) que pugui comprimir la víctima.
• Si és possible, posar un coixí o qualsevol peça de roba sota el cap.

Actuació Després de les Convulsions

• Comprovar la permeabilitat de la via aèria.
• Valorar funció respiratòria (FR alta o molt baixa, cianosi, sorolls anormals, SatO2 <95%, irregularitat respiratòria).
• Valorar funció cardiocirculatòria (pal·lidesa, sudoració excessiva, FC <60 o >100, pols dèbil).
• Nivell de consciència AVDN. En cas de V, D, I, realitzar test de glucèmia capil·lar.
• Exploració neurològica: Valoració pupil·lar, resposta motora i sensorial (desviació de la comissura labial, impossibilitat o dificultat de moure les extremitats, dificultat a la parla).
• Comprovar si hi ha relaxació d'esfínters i/o mossegada de llengua.
• Esbrinar hora d’inici, durada i característiques de la crisi, antecedents i etiologia.
• Exploració física per descartar possible TCE (Traumatisme Cranioencefàlic).

Quan Demanar una Unitat de Suport Vital Avançat (USVA)?

• Estat de coma.
• Risc vital immediat: no permeabilitat de la via aèria, compromís respiratori i/o compromís hemodinàmic.
• Convulsió persistent o repetició d’un nou episodi convulsiu: status epilèptic (més de 20 minuts o més de dues crisis sense recuperar la consciència).

Actuació Mentre s’Espera la USVA o Durant el Transport amb USVB

• Garantir la permeabilitat de la via aèria.
• Si hi ha compromís respiratori (SatO2 <95%): aplicar oxigenoteràpia.
• Valoració pupil·lar.
• Prendre temperatura corporal i evitar hipotèrmia.
• Controlar les constants vitals.

Accident Cerebrovascular (ACV) o Ictus

Definició i Evolució de l'Ictus

Un accident cerebrovascular o ictus és un trastorn agut (d’aparició brusca) de la circulació cerebral que altera de manera transitòria o permanent la funció de determinades regions de l'encèfal.

Segons la seva evolució, podem parlar de:

• Accidents Isquèmics Transitoris (AIT): Dèficit neurològic de menys de 24 hores. No deixa seqüeles.
• Dèficit Isquèmic Neurològic Reversible (DINR): Dèficit neurològic entre 24 i 72 hores. Els símptomes desapareixen en un termini entre 7 i 21 dies. No deixa seqüeles.
• ACV Establert: El dèficit neurològic persisteix. Símptomes invariables durant més de tres setmanes. Deixa seqüeles.

Tipus d'ACV

ACV Isquèmic (Infart Cerebral) - 80% dels Ictus

• Interrupció brusca del flux de sang a una zona determinada de l’encèfal degut a una obstrucció, per part d’un coàgul, d’un vas sanguini cerebral.
• Factors de risc: Hipertensió, dislipèmies, obesitat, tabaquisme, cardiopaties, etc.

ACV Hemorràgic (Apoplexia o Vessament Cerebral) - 20% dels Ictus

• Trencament d’un vas sanguini de l'encèfal que provoca extravasació de sang.
• Factors de risc: Hipertensió, aneurisma i malformacions arteriovenoses (MAV).

Símptomes d'ACV

Els principals símptomes davant d’un ictus són els següents:

• Debilitat o pèrdua sobtada de mobilitat a la cara, al braç i/o a la cama d’un costat del cos.
• Confusió sobtada.
• Incapacitat o dificultat per comunicar-se (afàsia).
• Pèrdua sobtada de la visió. Pot afectar un o ambdós ulls.
• Cefalea secundària aguda holocranial, amb vòmits i nàusees.
• Dificultat per caminar, pèrdua d’equilibri o de coordinació.

Codi Ictus: Objectius i Protocol

• Sistema que permet la ràpida identificació, notificació i trasllat de malalts amb sospita d’ictus al servei d’urgències hospitalàries per tal que la unitat de neurologia iniciï el protocol intrahospitalari previ a l’arribada del malalt.
• L’objectiu principal és que l'atenció al malalt es realitzi el més ràpid possible per evitar així la progressió de la malaltia i les seves seqüeles.
• Les unitats assistencials del SEM han de traslladar el pacient a l’hospital que determini el CECOS.

Valoració i Maneig Inicial de Patologies Neurològiques

Passos per a la Valoració Clínica (Focus en Cefalees)

1. Mirar historial mèdic. Antecedents.
2. Valorar l’afectació i la velocitat d’aparició de la cefalea. Ens podem trobar les situacions següents:
   • Cefalees agudes (dolor intens). Preguntem per la localització del dolor: hemicranials, holocranial o focals (frontal, occipital, etc.).
   • Preguntem si és un dolor recurrent (migranya) o espontani (meningitis, encefalitis o qualsevol procés inflamatori greu).
   • Creixement de tumor, que ocupa espai i augmenta la pressió intracranial. Normalment cefalees primàries refractàries (resistents a tractament):
     • Progressives
     • No progressives
3. Mesurar la tensió arterial.
4. Determinar la presència d'una irritació meníngia: Indicació de meningitis o HSA (hemorràgia subaracnoidea).
5. Avaluar resposta motora i sensorial. Anotar si es detecta atàxia (marxa inestable i desequilibri postural).
6. Examen ocular. Pupil·les (mida, simetria, reacció a la llum) i mobilitat ocular extrínseca.
7. Valoració secundària. Altres signes i símptomes facials o cranials (desviació de la comissura labial, dificultat a la parla...).

Maniobres per Detectar Irritació Meníngia

• Rigidesa de nuca: Pacient en decúbit supí. Es flexiona la nuca fins que la barbeta contacta amb l’estèrnum. Hi ha signe meníngic si la maniobra és dolorosa i impossible de realitzar.
• Signe de Kernig: Pacient en decúbit supí i amb els genolls en extensió. S’eleven les cames per sobre la pelvis intentant formar un angle de 90º. Hi ha signe meníngic si la maniobra és dolorosa i provoca, de forma reflexa, una flexió dels genolls.
• Signe de Brudzinsky: Pacient en decúbit supí. Es flexiona el cap sobre el pit. Hi ha signe meníngic si la maniobra provoca, de forma involuntària, una flexió dels genolls.

Maneig Inicial i Suport Vital

Posicionar el pacient en semifowler (30º).

Via Aèria i Ventilació

• Assegurar la permeabilitat de la via aèria.
• Retirar pròtesis dentàries i aspirar secrecions (si és necessari).
• Oxigenoteràpia. Mantenir SatO2 >95% (pulsioximetria).

Circulació

• Col·locació d’una via venosa perifèrica a l’extremitat sana.
• Determinació de glucèmia capil·lar.
• Monitoratge i presa de constants vitals (electrocardiograma, FC, TA, etc.).

Valoració Neurològica

• Establir nivell de consciència (escala de Glasgow).
• Examen ocular (valoració pupil·lar, moviments oculars externs).
• Patró respiratori.
• Resposta motora i sensorial (avaluades amb l’escala de Glasgow).