Classificació i Reproducció dels Éssers Vius: Del Regne Vegetal a la Diversitat

Taxonomia: ciència que estudia la manera de classificar els éssers vius. Carl Linneo (1707-1778) va assentar les bases de l'actual taxonomia i va crear la Nomenclatura Binomial. Domini, regne, fílum, classe, ordre, família, gènere i espècie.

Moneres, Protoctists, fongs, plantes i animals.

Filogènia

Branca de la biologia que s'encarrega d'estudiar l'origen i evolució dels éssers vius.

Funcions de l'Arrel

• Absorbeix aigua i sals minerals del sòl.
• Fixa la planta al terreny.
• Pot acumular substàncies de reserva, com en el cas de la remolatxa i la pastanaga.

Funcions de la Tija

• Serveix de suport a la resta de la planta i la manté dreta.
• Pel seu interior es transporten l'aigua i les sals minerals absorbides per l'arrel.
• Transporta els nutrients elaborats per la planta, mitjançant el teixit conductor.

Les Fulles

Solen ser de color verd, a causa d'un pigment anomenat clorofil·la. En les fulles tenen lloc els processos de la fotosíntesi i l'intercanvi de gasos.

Tropismes

Són respostes que generen canvis permanents en el creixement de la planta. Els tropismes es consideren positius quan el moviment es dirigeix cap a la font de l'estímul. Per contra, es consideren negatius quan el moviment és en direcció contrària.

• Fototropisme (llum)
• Geotropisme (gravetat)
• Hidrotropisme (aigua)
• Tigmotropisme (contactes físics)

Nàsties

Les nàsties són respostes temporals. Un cop l'estímul cessa, la planta torna al seu estat anterior.

• Fotonàsties (llum)
• Quimionàsties (presència o absència de substàncies químiques)
• Termonàsties (temperatura)
• Sismonàsties (contacte)

Reproducció Asexual

En la reproducció asexual intervé un sol progenitor, per la qual cosa els nous individus seran genèticament idèntics a ell.

• Estolons
• Tubercles
• Bulbs
• Rizomes

Reproducció Sexual

En la reproducció sexual de les plantes hi intervenen dos individus, cada un dels quals aporta una cèl·lula reproductora o gàmeta. Els dos gàmetes s'uneixen i, posteriorment, es forma una nova planta amb caràcters dels dos progenitors.

Els Briòfits

Primeres plantes, no vasculars.

• Caulidi (similar a la tija)
• Rizoides (similars a les arrels)
• Fil·lidis (similars a les fulles)
• Les molses
• Les hepàtiques
• Les antoceros
• Esporòfit (part masculina) crea espores
• Gametòfit (part femenina) crea gàmetes

Els Pteridòfits

• Els pteridòfits són plantes terrestres que presenten teixits conductors i també veritables arrels, tiges i fulles.
• No tenen llavor.
• Licòfit
• Falgueres
• Cues de cavall
• Arrels
• Tiges més o menys enterrades (l'anomenat rizoma)
• Fulles anomenades frondes
• A la cara inferior dels frondes hi ha els sorus. Dins els esporangis, les espores.

Gimnospermes

• Plantes llenyoses, sense flor, com els pins.
• Monoiques (dos sexes en la mateixa planta)
• Dioiques (un sexe en una planta)
• Juniperus communis, Taxus, Ginkgo biloba

Angiospermes

• És el grup dominant dels vegetals vasculars al medi terrestre.
• Estructura tipus corm: arrels, tija i fulles.
• Presenten vasos conductors (floema i xilema).
• Presenten flors veritables, que són els òrgans reproductors.
• Les llavors es troben tancades per una estructura especial (l'ovari).
• Reproducció sexual i asexual (Estolons (maduixera)).

Pol·linització

• Anemòfila: pel vent
• Zoòfila: mitjançant insectes, ratpenats i ocells
• Hidròfila: per l'aigua

La Dispersió del Fruit (amb la llavor a dins)

• Dispersió autòcora: al madurar el fruit, la pròpia pressió fa que les llavors surtin disparades.
• Dispersió hidrocora: per l'aigua
• Dispersió anemòcora: pel vent
• Dispersió zoòcora: pels animals