Classificació i Propietats dels Polímers: Guía Completa

Tecnología Industrial5,75 KB

Classificació dels Polímers:

  • Naturals: Són presents de manera espontània als productes naturals.
  • Artificials: S'obtenen industrialment per modificació dels polímers naturals.
  • Sintètics: S'obtenen industrialment a partir dels seus components elementals.

Polimerització:

Procés per a l'obtenció dels polímers industrials.

Propietats dels Polímers Termoplàstics i Termoestables:

  1. Polietilè tereftalat (PET)
  2. Polietilè d'alta densitat (HDPE)
  3. Clorur de polivinil (PVC)
  4. Polietilè de baixa densitat (LDPE)
  5. Polipropilè (PP)
  6. Poliestirè (PS)
  7. Altres

Reciclatge dels Polímers:

  • La reelaboració d'objectes a partir dels residus de termoplàstics seleccionats, nets i trossejats.
  • La recuperació dels productes químics primaris que contenen per tornar a elaborar polímers nous. Cal sotmetre'ls a un procés de pirolisi, que consisteix a aplicar elevades temperatures en absència d'oxigen.
  • La recuperació de part de l'energia utilitzada en el procés de fabricació mitjançant la incineració.

Diferències entre Contraplacats i Aglomerats:

Els contraplacats s'aconsegueixen encolant xapes de fusta natural de forma que les direccions de les vetes de les xapes formin un angle de 90º, mentre que els aglomerats són formats a partir d'encenalls o partícules amb una grandària controlada, encolades amb resines sintètiques a base de formaldehid i premsades per tal d'aconseguir la compactació.

Diferències entre Tablex i DM:

El tablex està format a partir de fibres de fusta que són premsades humides i sense encolar, mentre que el DM està format també a partir de fibres de fusta, però premsades en sec i encolades amb resina sintètica, formant làmines que després es tornen a premsar en calent.

Diferències i Similituds entre Argiles i Ciments:

Tots els materials del ciment, en ser barrejats amb aigua, donen lloc a una massa plàstica, com en el cas de l'argila, que és molt fàcil de conformar i que, després d'un cert temps, s'agafa i s'endureix. A diferència de l'argila, l'enduriment d'alguns ciments no es produeix per evaporació i cocció, sinó per complexes reaccions químiques del material amb l'aigua.

Recuita:

Per eliminar tensions internes, s'escalfa el vidre a una temperatura inferior a la de fusió i es refreda lentament.

Tremp:

Escalfament del vidre a una temperatura adequada i un refredament ràpid amb aire o oli.

Policondensació:

Procés que fa que els components siguin compatibles.

Poliaddició:

Procés d’obtenció del polietilè a partir dels monòmers d’etilè.

Extrusió:

Consisteix a fer circular el granulat de plàstic per l’interior d’un tub escalfador gràcies a l’acció d’un cargol.

Bufament:

Consisteix a obtenir un tub o preforma amb una extrusora i, abans que es refredi, tancar-lo a l’interior d’un motlle, mentre es bufa aire a pressió pel seu interior.

Emmotllament per Injecció:

Consisteix a fer circular el granulat de plàstic per l’interior d’un tub escalfador gràcies a l’acció d’un cargol.

Emmotllament per Escumeig:

Per acció del calor aplicada, el plàstic s’infla i augmenta de volum ocupant la totalitat del motlle i formant una massa sòlida però esponjosa.

Emmotllament per Vuit:

Consisteix a utilitzar un motlle obert que disposa d’uns petits canals per on pot circular l’aire.

Estructura Lineal:

Es comporten com una massa d’espaguetis (recicable).

Estructura Ramificada:

És produïda per petites reaccions químiques en el procés de síntesi i dóna lloc a polímers menys resistents als esforços mecànics (recicable).

Estructura Entrecreuada:

Una malla que podria ser plana i que admet una gran deformació sense que se’n trenquin els enllaços (no es reutilitza).

Estructura Reticulada:

És tridimensional i no permet cap deformació sense trencar-ne els enllaços. Estructura rígida (no es reutilitza).

Càrregues:

Són substàncies minerals que milloren la resistència mecànica i la tenacitat, a més d’abaratir el cost del producte final.

Plastificants:

Redueixen la duresa i la fragilitat dels polímers, augmentant-ne la ductilitat i la tenacitat.

Estabilitzants:

Són compostos químics que augmenten la resistència dels polímers al deteriorament per l’acció de la radiació ultraviolada.

Colorants:

Són compostos que donen color al polímer.

Ignífugs:

Dificulten la inflamació i posterior propagació de la flama en els polímers.

Descargar

PDF Word HTML