Classificació i Propietats dels Polímers: Guía Completa
Classificació dels Polímers:
- Naturals: Són presents de manera espontània als productes naturals.
- Artificials: S'obtenen industrialment per modificació dels polímers naturals.
- Sintètics: S'obtenen industrialment a partir dels seus components elementals.
Polimerització:
Procés per a l'obtenció dels polímers industrials.
Propietats dels Polímers Termoplàstics i Termoestables:
- Polietilè tereftalat (PET)
- Polietilè d'alta densitat (HDPE)
- Clorur de polivinil (PVC)
- Polietilè de baixa densitat (LDPE)
- Polipropilè (PP)
- Poliestirè (PS)
- Altres
Reciclatge dels Polímers:
- La reelaboració d'objectes a partir dels residus de termoplàstics seleccionats, nets i trossejats.
- La recuperació dels productes químics primaris que contenen per tornar a elaborar polímers nous. Cal sotmetre'ls a un procés de pirolisi, que consisteix a aplicar elevades temperatures en absència d'oxigen.
- La recuperació de part de l'energia utilitzada en el procés de fabricació mitjançant la incineració.
Diferències entre Contraplacats i Aglomerats:
Els contraplacats s'aconsegueixen encolant xapes de fusta natural de forma que les direccions de les vetes de les xapes formin un angle de 90º, mentre que els aglomerats són formats a partir d'encenalls o partícules amb una grandària controlada, encolades amb resines sintètiques a base de formaldehid i premsades per tal d'aconseguir la compactació.
Diferències entre Tablex i DM:
El tablex està format a partir de fibres de fusta que són premsades humides i sense encolar, mentre que el DM està format també a partir de fibres de fusta, però premsades en sec i encolades amb resina sintètica, formant làmines que després es tornen a premsar en calent.
Diferències i Similituds entre Argiles i Ciments:
Tots els materials del ciment, en ser barrejats amb aigua, donen lloc a una massa plàstica, com en el cas de l'argila, que és molt fàcil de conformar i que, després d'un cert temps, s'agafa i s'endureix. A diferència de l'argila, l'enduriment d'alguns ciments no es produeix per evaporació i cocció, sinó per complexes reaccions químiques del material amb l'aigua.
Recuita:
Per eliminar tensions internes, s'escalfa el vidre a una temperatura inferior a la de fusió i es refreda lentament.
Tremp:
Escalfament del vidre a una temperatura adequada i un refredament ràpid amb aire o oli.
Policondensació:
Procés que fa que els components siguin compatibles.
Poliaddició:
Procés d’obtenció del polietilè a partir dels monòmers d’etilè.
Extrusió:
Consisteix a fer circular el granulat de plàstic per l’interior d’un tub escalfador gràcies a l’acció d’un cargol.
Bufament:
Consisteix a obtenir un tub o preforma amb una extrusora i, abans que es refredi, tancar-lo a l’interior d’un motlle, mentre es bufa aire a pressió pel seu interior.
Emmotllament per Injecció:
Consisteix a fer circular el granulat de plàstic per l’interior d’un tub escalfador gràcies a l’acció d’un cargol.
Emmotllament per Escumeig:
Per acció del calor aplicada, el plàstic s’infla i augmenta de volum ocupant la totalitat del motlle i formant una massa sòlida però esponjosa.
Emmotllament per Vuit:
Consisteix a utilitzar un motlle obert que disposa d’uns petits canals per on pot circular l’aire.
Estructura Lineal:
Es comporten com una massa d’espaguetis (recicable).
Estructura Ramificada:
És produïda per petites reaccions químiques en el procés de síntesi i dóna lloc a polímers menys resistents als esforços mecànics (recicable).
Estructura Entrecreuada:
Una malla que podria ser plana i que admet una gran deformació sense que se’n trenquin els enllaços (no es reutilitza).
Estructura Reticulada:
És tridimensional i no permet cap deformació sense trencar-ne els enllaços. Estructura rígida (no es reutilitza).
Càrregues:
Són substàncies minerals que milloren la resistència mecànica i la tenacitat, a més d’abaratir el cost del producte final.
Plastificants:
Redueixen la duresa i la fragilitat dels polímers, augmentant-ne la ductilitat i la tenacitat.
Estabilitzants:
Són compostos químics que augmenten la resistència dels polímers al deteriorament per l’acció de la radiació ultraviolada.
Colorants:
Són compostos que donen color al polímer.
Ignífugs:
Dificulten la inflamació i posterior propagació de la flama en els polímers.