Classificació de les Plantes: Fanerògames, Criptògames i Fotosíntesi
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,72 KB
Classificació de les Plantes: Fanerògames i Criptògames
Les plantes es divideixen en plantes amb flor i sense flor (fanerògames i criptògames). Les fanerògames tenen llavors i es divideixen en gimnospermes i angiospermes.
Gimnospermes
Les gimnospermes tenen les llavors agrupades en pinyes: pi, avet, xiprer, cedre... Tenen la fulla perenne amb forma d'agulla. Gairebé tots són arbres amb el tronc llenyós. Tenen flors masculines i flors femenines.
Angiospermes
Les angiospermes tenen les llavors en fruits: pomer, roser, cirerer, blat... És un grup molt variat amb plantes de mida diversa. Les fulles poden ser perennes o caduques. Hi ha arbres, arbustos i herbes. La majoria tenen la part masculina i la femenina en una mateixa flor.
Criptògames
Les criptògames es reprodueixen amb espores agrupades en sorus: molses i falgueres.
El Procés de la Fotosíntesi
Per la fotosíntesi:
- Les arrels absorbeixen aigua (H₂O) i sals minerals del sòl (terra). L'aigua i les sals minerals dissoltes formen la saba bruta.
- La saba bruta puja pels vasos conductors de la tija fins a les fulles.
- Les fulles:
- Absorbeixen diòxid de carboni de l'aire.
- Capten la llum solar gràcies a una substància anomenada clorofil·la. La llum proporciona l'energia necessària per transformar la saba bruta i el diòxid de carboni en saba elaborada, és a dir, aliment.
- En aquest procés, les plantes desprenen oxigen.
- Quan les fulles han fabricat la saba elaborada, els vasos conductors la condueixen per tota la planta.
Aquest procés només es fa de dia. La respiració (que es fa de dia i de nit) com la resta d'éssers vius, la planta la fa agafant oxigen (O₂) i desprenent diòxid de carboni (CO₂).
Reproducció de les Plantes amb Flor
La reproducció de les plantes amb flor és sexual:
- Pol·linització: el vent, l'aigua o els animals transporten el pol·len dels estams al pistil d'una altra o de la mateixa flor.
- Fecundació: el gra de pol·len que queda sobre el pistil desenvolupa un tub que creix fins a arribar a l'òvul. El pol·len s'uneix amb l'òvul.
- Desenvolupament del fruit i la llavor: L'òvul fecundat es transforma en la llavor. Mentrestant, la flor es marceix, el pistil augmenta de mida i forma una capa que envolta la llavor. És el fruit.
- Germinació de les llavors: Quan el fruit és madur, cau a terra, s'obre i surten les llavors. El vent, l'aigua o els animals escampen les llavors. Les que troben les condicions adequades a terra, es transformen en noves plantes.
Fongs Pluricel·lulars
Els fongs pluricel·lulars estan formats per filaments llargs i prims anomenats hifes. El conjunt d'hifes d'un fong rep el nom de miceli. Els fongs descomponedors viuen enterrats al sòl i s'alimenten de restes de plantes i d'animals morts, fulles seques, fusta podrida o mudes d'insectes. Els fongs paràsits viuen sobre altres éssers vius i s'alimenten de la matèria que forma els seus cossos.