Classificació de Moneres i Protoctists: Arqueobacteris, Eubacteris i Protozous

La Classificació dels Regnes Monera i Protoctista

Gràcies a les tècniques bioquímiques modernes, els procariotes (moneres) es divideixen en dos grups diferents: arqueobacteris i eubacteris.

Arqueobacteris

Són les moneres més primitives, i difereixen de la resta en la seua composició química (lípids de membrana, composició paret cel·lular, etc.).

Viuen en condicions ambientals extremades. Se’n distingeixen tres grups:

• Halòfils: Són els arqueobacteris que viuen en aigües hipersalines, com les de la Mar Morta.
• Metanògens: Són els que viuen en ambients anaerobis (en absència d’O₂) i produeixen metà a partir de CO₂.
• Termoacidòfils: Són els que viuen en aigües termals, de vegades molt àcides, com ara ambients volcànics rics en sofre (guèisers, fumeroles).

Eubacteris

Són tota la resta de moneres i es classifiquen en:

• Bacteris amb paret cel·lular: Són la majoria. Es divideixen en dos grups en funció de la composició de la paret cel·lular:
  • Gram positius: Es coloren de blau violat amb la tinció de Gram, i formen endospores. S’inclouen bacteris patògens (tuberculosi) i bacteris fermentadors.
  • Gram negatius: Es coloren de roig amb la tinció de Gram. Comprèn bacteris patògens, cianobacteris, etc.
• Micoplasma: Són bacteries més xicotetes que les de la resta de grups i no tenen paret cel·lular. Són gram negatius i la majoria són patògens.

Els Protoctists

Es creu que les primeres cèl·lules eucariòtiques s’originaren fa aproximadament uns 1500 milions d'anys, com a resultat de la simbiosi entre dos grups de procariotes (teoria de l’endosimbiosi).

D’aquesta manera apareixen a la Terra els protoctists. Posteriorment, a partir d’aquests sorgiren la resta d’organismes eucariotes: fongs, plantes i animals.

Característiques Generals dels Protoctists

MARGULIS defineix aquest regne per exclusió, on van a parar tots els organismes eucariotes que no són ni plantes, ni animals, ni fongs.

Els protoctists són unicel·lulars, excepte algunes algues, que són pluricel·lulars. Tots són aquàtics o de medis humits.

N’hi ha d’heteròtrofs i fotoautòtrofs. Molts tenen cilis, flagels o pseudòpodes que els permeten desplaçar-se. La seua reproducció pot ser asexual o sexual.

Classificació dels Protoctists

Per tal de facilitar-ne l’estudi, els protoctists es poden dividir en tres grups: protozous, algues i protoctists amb caràcter fúngic.

Els Protozous

Són unicel·lulars, microscòpics i no tenen paret cel·lular. Sempre són heteròtrofs. N’hi ha de vida lliure (a aigües dolces o salades), simbionts o paràsits d’animals i plantes.

Els Protoctists de Característiques Fúngiques

Inclou éssers heteròtrofs que tenen alguna semblança amb els fongs però que no ho són.

• Mixomicets: Són unicel·lulars, mòbils, de forma ameboide i amb diversos nuclis al seu interior. Són sapròfits i viuen en ambients humits.