Classificació de Llengües, Suports d'Escriptura i Endevinació Romana
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Griego
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,99 KB
Classificació de les Llengües
Segons la seva estructura morfològica, hi ha:
- Llengües aglutinants: S'utilitzen prefixos i sufixos, i les paraules van juxtaposades.
- Llengües aïllants: La majoria de mots són morfemes invariables amb valor i significat propis. Les funcions de les paraules depenen de la seva posició dins la frase o de l'entonació.
- Llengües flexives: Predomina l'alteració de les arrels mitjançant desinències. Es poden subdividir en dues grans famílies: la semítica i la indoeuropea.
Les Llengües Indoeuropees
Les llengües indoeuropees deriven d'un tronc comú. El lloc d'origen no es coneix, però la hipòtesi més probable el situa a les estepes del nord del mar Negre i el mar Caspi, entre el V i IV mil·lennis aC. Aquesta expansió va difondre per grans parts d'Europa i Àsia les llengües i els costums indoeuropeus.
La llengua originària indoeuropea no ens ha arribat, però en coneixem algunes característiques pel mètode comparatiu, és a dir, l'estudi de les coincidències del lèxic, morfologia i sintaxi de les llengües que se'n deriven. Aquest mètode va ser iniciat al començament del segle XIX, quan diferents lingüistes s'adonaren de les semblances entre aquestes llengües. La llengua mare indoeuropea s'havia transformat en noves llengües molt diferents entre si.
Grups de Llengües Indoeuropees
Les llengües indoeuropees van ser classificades en els següents grups:
- Albanès
- Anatoli
- Armeni
- Bàltic
- Cèltic
- Eslau
- Germànic
- Grec
- Indoirànic
- Itàlic
- Tokhari
Tipus de Suports per Escriure
Suports Tous i Flexibles
- El papir
- És una planta de tija llarga, amb nombroses branques, amb què molts pobles antics elaboraven una mena de làmines aptes per a l'escriptura.
- El pergamí
- Confeccionat amb pell, és un material més resistent que el papir i es va començar a utilitzar a Orient al segle XV aC.
- Les tauletes de cera
- D'ús quotidià entre els romans, es tractava d'unes tauletes de fusta o vori, una part de les quals es buidava per posar-hi cera. S'escrivia sobre la cera amb un punxó, anomenat stilus, que duia en un extrem una petita espàtula que servia per esborrar.
Suports Durs
- La pedra
- Molt utilitzada a Roma: marbre, granit o basalt.
- Els metalls
- Bronze i plom.
L'Epigrafia Llatina
L'epigrafia llatina estudia les inscripcions sobre materials durs.
Tipus d'Inscripcions
- Votives
- Dedicades a una divinitat.
- Honorífiques i monumentals
- En honor a algun personatge important.
- Funeràries
- En record a alguna persona morta.
- Jurídiques
- Que recullen drets, lleis, etc.
L'Art de l'Endevinació a Roma
En el món romà, la religió era present en tots els àmbits de la vida. Tot i que els filòsofs grecs ja havien iniciat el denominat pensament científic i racional i molts intel·lectuals romans els havien seguit, la població romana era molt supersticiosa i religiosa. La societat romana va desenvolupar l'art de l'endevinació per intentar esbrinar el destí.
La importància de l'endevinació entre els romans va ser heretada dels etruscs. Fins i tot l'Estat romà els interrogava sobre assumptes tan importants com la guerra, la pau o les possibles aliances amb pobles veïns.
Tipus de Pràctiques Endevinatòries
- Els àugurs: Sacerdots encarregats per l'Estat d'interpretar la voluntat divina a través de l'observació dels fenòmens celestes i el vol i comportament de les aus.
- Els harúspexs: Es dedicaven a interpretar la voluntat dels déus, sobretot mitjançant l'observació de les entranyes dels animals i dels fenòmens celestes.
- L'oniromància: La suposada endevinació del futur mitjançant la interpretació dels somnis.
L'Oracle de Delfos
La paraula oracle significa tant la resposta que una divinitat dóna a la pregunta d'un consultant a través d'un sacerdot, com el santuari en què té lloc aquesta consulta.
Alguns santuaris grecs van esdevenir veritables centres polítics, religiosos i culturals de gran rellevància.
El consultant havia de deixar un donatiu i llavors la seva pregunta era plantejada al déu a través d'una sacerdotessa, o Pitonissa, anomenada així en record a Pitó.
Les Sibil·les
Les sibil·les eren figures mitològiques, profetesses que habitaven en coves i eren inspirades pel déu Apol·lo. Recollien profecies sobre el destí de Roma. A Roma no es va fer res sense consultar-les.