Classificació de les Idees: Adventícies, Artificials i Innates

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,59 KB

I. Idees Adventícies o Adquirides

Són aquelles que procedeixen de la nostra experiència, ja sigui interna o externa.
  • L’experiència externa ens informa de realitats que suposadament existeixen en el món, com són una taula, una cadira, una finestra, un arbre, etc.
  • L’experiència interna, la conformen tot tipus de sensacions, apetits o desitjos que experimentem, com per exemple la set, la gana, la fam, el fred, etc.

II. Idees Artificials o Factícies o Fictícies

Les idees artificials, factícies o fictícies són aquelles idees que la ment humana és capaç de construir o crear mitjançant la combinació d’altres idees adventícies o adquirides. El resultat serà una idea artificial i no implicarà la seva existència en la nostra realitat, com per exemple, un centaure.

Aquí veiem que necessitem de la idea adventícia de cavall i de la idea adventícia d’home. La combinació d’aquestes dues idees adventícies seria la idea artificial centaure que no existeix en la realitat. Altres exemples serien una sirena, un pegàs, un minotaure, un marcià, una muntanya d’or, etc.

III. Idees Innates

Són aquelles idees que la ment humana posseeix i no provenen de l’experiència ni resulten de la combinació d’idees. Seria una idea innata Déu, l’ànima i el cogito (el jo, el meu pensament). Aquestes idees innates, com per exemple Déu, són el fonament a partir del qual podem construir l’edifici sensible dels nostres coneixements.

L'Origen de la Paraula Veritat

Per desxifrar l’origen de la paraula veritat veurem el significat que té en tres llengües de més influència en la nostra cultura occidental. Seran en grec, en llatí i hebreu.

Veritat en Grec: Aletheia

En grec, s’utilitza el terme aletheia per designar allò que no està ocult, és a dir, allò que es manifesta o es descobreix. Així doncs, veritat en grec és el descobriment de les coses, o sigui el desvetllament del que són les coses.

Veritat en Llatí: Veritas

En llatí, el terme veritas es refereix concretament a l’exactitud i al rigor a l’hora de parlar, és a dir, seria aquella persona que sap connectar el que diu amb qui ho diu.

Veritat en Hebreu: Emunah

Per últim, en hebreu el terme emunah expressa la veritat en el sentit de confiança. Per exemple, un amic de veritat és aquell amb el qual es pot comptar.

La Veritat com a Objectiu del Coneixement

L’objectiu del coneixement és obtenir resultats certs, però l’ésser humà passa per diferents estats que indiquen la seva seguretat respecte a la veritat de les coses. Aquests estats són la ignorància, el dubte i la certesa subjectiva.

Els Estats de la Ment Respecte a la Veritat

La Ignorància

La ignorància és un estat elemental en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

El Dubte

El dubte és un estat de la ment en què no es pot afirmar o negar la veritat d’un judici perquè les raons que estan a favor i les que estan en contra tenen una força semblant.

La Certesa Subjectiva

La certesa subjectiva és un estat en què la ment afirma la veritat d’un judici sense admetre cap possibilitat d’equivocació.

Entradas relacionadas: