Classificació Genètica de les Llengües i Fonètica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,4 KB

Classificació genètica

Permet detectar les llengües emparentades a partir de les coincidències entre la forma i el significat de les paraules. Coincideixen en la forma i el significat en dues o més llengües amb un origen comú.

Llengües aïllades

Ha estat impossible relacionar-les amb algun grup lingüístic conegut:

  • Sumeri: Primera llengua que va utilitzar l'escriptura, anomenada cuneïforme (3100 aC, a Mesopotàmia).
  • Basc: Llengua parlada al País Basc i Navarra. Es tracta d'una llengua parlada al sud-oest d'Europa abans de l'arribada de les onades indoeuropees.
  • Ibèric: Llengua preromana pròpia de la cultura ibèrica parlada al llarg de la faixa mediterrània de la Península. Escriptura amb un sistema de 28 signes.
  • Etrusc: Llengua parlada a la Toscana (s. IV aC, posteriorment sotmesa per Roma).

La família indoeuropea

És la família més estudiada; s'anomena la llengua mare, es parlava ja el 3000 aC i va anar diversificant-se en branques diferents.

Orígens de l'indoeuropeu

Amb origen al 3000 aC, la llengua es va anar modificant i va anar configurant la gran família lingüística indoeuropea.

Fonètica i fonologia

El llenguatge se sustenta en el so. L'estudi d'aquests sons correspon a la fonètica. S'indica entre claudàtors [ ].

  • Fonema: Unitat mínima de la llengua que és capaç de diferenciar dos lexemes.
  • Fonologia: S'encarrega de descriure els fonemes d'una llengua i la manera com s'organitzen per formar el sistema fonològic; s'indica entre barres / / .

Al·lòfons i neutralitzacions

Els fonemes poden tenir realitzacions diferents d'acord amb el context de la tira fònica en què es trobin.

Al·lòfons: Variants que presenta un fonema en un context fònic determinat. Són variants fonètiques perfectament regulades a partir de les normes que regeixen les combinacions de sons possibles en una llengua.

La transcripció fonètica

Característiques:

  • Sempre ha d'anar entre claudàtors [ ].
  • Cada so és representat per un signe.
  • Les pauses s'indiquen amb el signe ##.
  • Cal indicar amb el signe ˈ totes les síl·labes tòniques.

Entradas relacionadas: