Classificació de les fonts d'energia

Tecnología Industrial12,09 KB

Classificació de les fonts d'energia


1. En funció de la seva naturalesa:

  • Primàries → Es troben a la natura (llenya, aigua, carbó, petroli...)
  • Secundàries → S'obtenen a partir de les fonts primàries (benzina, fuel)


2. Segons les seves reserves:

  • Renovables → Reserves il·limitades perquè es regeneren contínuament (Sol, vent, biomassa (residus sòlids), rius, mars...)
  • Exhaustives → Hi ha reserves limitades (petroli, carbó, gas natural, urani...)


3. En funció del grau d'utilització:

  • Convencionals → Aquelles que produeixen la major part de l'energia total consumida (petroli, gas natural, E. Hidroelèctrica, E. Nuclear...)
  • No convencionals o alternatives → Produeixen una petita part de l'energia total consumida (E. Solar, E. Eòlica, E. Geotèrmica...)


Carbó


Carbó vegetal:

  • Pesa molt menys que la llenya
  • Obtenció → Piròlisi (Combustió parcial de la llenya amb poca presència d'Oxigen que la transforma en carbó vegetal)


Carbó mineral:

  • Primer combustible fòssil utilitzat
  • Revolució industrial (Maquinària industrial, transport marítim…) → S. XIX
  • Disminució consum gràcies al petroli → S. XX
  • Utilització abundant al 1970 (preu competitiu i reserves superiors al petroli)


Origen i propietats:

  • Carboni (més abundant)
  • Hidrogen
  • Nitrogen
  • Sílex, sòlids de ferro, sofre...


Tipus de carbó mineral: (En funció del contingut de Carboni) →

Més Antic = Més Poder calorífic

  1. TORBA:
  • 60% en Carboni. Es molt humit
  • Estructura fibrosa vegetal
  • Es troba a zones pantanoses
  • Consum domèstic


2. LIGNITS:

  • 60 - 75% en Carboni. Origen recent (100 milions d'anys)
  • Poder calorífic baix. Produeix moltes cendres
  • Es troba a prop de la superfície (capes grosses i superficials)
  • Consum a prop del seu punt d'extracció


3. HULLES:

  • 75 - 90% en Carboni. Carbonis bituminoses (grans)
  • Poder calorífic alt.
  • És impermeable i té una destil·lació fàcil
  • Consum → Es transforma en carbó de coc (Indústries siderúrgiques) → S'obté sotmetent el carbó a una alta temperatura (destil·lació seca) → S'obtenen subproductes (gas ciutat). També s'utilitza en el conjunt de les indústries.

4. ANTRACITES:

  • +90% en Carboni
  • Poder calorífic MOLT alt (més temperatura)
  • Tenen un aspecte brillant, amb flama i amb poca cendra
  • Dificultat→ Es troba a jaciments molt profunds; difícil i costosa extracció.
  • Consum→ Fàbriques


Processos d'extracció del carbó mineral:

Es troben en forma d'estrats o en vetes d'uns 30 metres.

Tipus d'explotacions:


  • CEL OBERT:
  • Es retira material fins arribar al carbó (Terra, sorra…)
  • Es requereixen explosions i en alguns casos, maquinària especial
  • No necessita operadors o treballadors
  • La legislació obliga a reomplir els grans forats provocats, després de l'extracció


  • SUBTERRÀNIA: (més freqüent)
  • S'excava un pou fins arribar a la veta de carbó
  • Es requereix una maquinària especial
  • Cal personal especialitzat
  • Transport del carbó mitjançant vagonetes o amb cintes transportadores
  • Grans mesures de seguretat. Principals→ Gas grisú (Gas que desprèn el carbó) i silicosi


Problemes medioambientals del carbó:


  • EFECTE HIVERNACLE→ Elevació de la temperatura de l'atmosfera. Degut a la presència de gasos com (H2O CO2 CFC NO2 CH4) que deixen passar la radiació solar però no la retornen cap a l'espai. Això provoca augments de la temperatura.
  • CO2→ Responsable 50% de l'efecte hivernacle
  • CFC→ Responsable 25% de l'efecte hivernacle


  • PLUJA ÀCIDA→ Els òxids de sofre (SOx) i els de Nitrogen (NOx) són contaminants perillosos que van a l'atmosfera quan cremes els combustibles fòssils (carbó…). Aquest òxids es combinen amb l'H2O, l'O2 i la llum→ Forma l'àcid sulfúric i l'àcid nítric. Aquests àcids es desplacen en forma de pluja, neu o partícules seques. Efectes pluja àcida:
  • Lixiviació→ Pèrdua dels nutrients del sòl.
  • Diferenciació de metall pesant→ S'introdueix metalls pesants (cadmi, alumini, mercuri…) a les aigües superficials.
  • Erosió de la terra.
  • Acidificació dels llacs


  • BOIRES FOTOQUÍMIQUES→ Es forma a sobre de les ciutats una cúpula d'aire calent carregada de partícules contaminants degut a les condicions atmosfèriques de inversió tèrmica i la mancança de vent. És perillós ja que aquestes partícules reaccionen amb els raigs solars, fet que provoca que poden aparèixer partícules més letals.




El petroli

  • Petroli brut o cru:
    • Líquid de color variable (des de terrós fins a negre)
    • Més dens que l'aigua
    • Aspecte oliós
    • Viscositat alta i olor desagradable
    • Barreja d'hidrocarburs de composició diversa i traces de sofre, nitrogen, oxigen
    • En brut no te aplicacions
    • En la refineria s'obtenen derivats (benzina, gasoil, fuel, olis…)
    • En altres industries s'obtenen altres derivats (plàstics, detergents, goma, fibres, sintètiques)
  • Formació del petroli:

1- Gran acumulació de plàncton marí fa 600 milions d'anys a la costa

2- Descomposició de la matèria orgànica en dues etapes:

1a etapa → aeròbica → amb presència d'oxigen

2a etapa → anaeròbica → sense presència d'oxigen

3- Petroli en estat líquid es filtra per les roques poroses fins arribar a roques impermeables on s'acumulava.

  • Localització i extracció:
    • Geòlegs estudien estructures tectòniques que poden contenir petroli
    • Obren una torre de perforació → Si detecten petroli analitzen la seva qualitat
    • Obren més pous per determinar la quantitat
    • Si es rendible → Extracció natural o artificial
    • Separació del gas i aigua i transport a les refineries
  • Tipus d'extracció:
  • Natural → Petroli surt per la seva pròpia pressió
  • Artificial → Per bombeig o injecció d'aigua
  • Transformació del petroli:

Refineria: Planta industrial on es duen a terme una sèrie de processos destinats a separar els diferents components o fraccions del petroli.

  • Destil·lació fraccionada → Consisteix a escalfar el cru fins a la evaporació fins que comença a condensar-se. Com el petroli està format per diferents hidrocarburs, aquests tenen diferent temperatura de condensació.

A mesura que puja per la torre es van separant el subproductes. Primer es recull el fueloil (350ºC), a continuació el gasoil (300-375ºC), posteriorment querosè (200-300ºC) i així successivament. (benzina, butà, propà…)

La fracció de cru que no s'ha separat passa al residu de la torre i passa a un segon forn, on al ser la pressió mes baixa, els subproductes s'evaporen abans.

  • Craqueig → Descomposició d'hidrocarburs de cadenes llargues a d'altres de més curtes.
    • Exemples → podem transformar olis i fuels en benzines
    • Formes d'obtenir:
  • Polimerització → Uneix les cadenes de diferents hidrocarburs. Procés contrari al craqueig. Transforma els compostos més pesants
    • Exemples → Podem transformar el butà i el propà en benzines o gasoils
  • Reformació → Permet millorar les característiques de les benzines. S'utilitza com a catalitzador el platí i es fa a altes temperatures


Gas natural

  • Composició:

Format per metà, amb altres gasos com: età, propà, butà…

Es troba en bosses, en sòl, o associat amb petroli.

  • Formació:

Procés similar a la del petroli.

El gas abans de transportar-se es filtra per eliminar les impureses (sorra, aigua,

altres gasos no desitjats.


  • Transport:
    • Gasoductes: Pressió -> entre 3'65 i 7'1 MPa
    • Vaixells metaners: Baixen la Temp. a -163ºC aprox. i reduint el volum del gas fins a 600 vegades.


  • Aplicacions:
    • Indústries, comerç i habitatges
    • Centrals tèrmiques mixtes
    • Centrals de cogeneració
    • Indústries


  • Combustiblesgasosos: gas capaç de reaccionar l'oxigen de forma ràpida i amb alliberament de calor.

Els gasos que es comercialitzen s'agrupen en 3 famílies:

  • 1a família:

gasos de Poder Calorífic comprès entre 17 MJ/m3 i 23 MJ/m3

Ús domèstic i distribució per xarxes de canonades

Exemple: gas ciutat o manufacturat



  • 2a família:

El poder calorífic esta entre els 40-52 MJ/m3

Distribució xarxes de canonades

Exemple: gas natural i aire profanat


  • 3a família:

El poder calorífic està entre 94 i 120 MJ/m3

Distribució en forma de bombones o dipòsits

Exemples: butà, propà, gasos liquats amb petroli


  • Problemesmedioambientals:
  • Efecte hivernacle

Contaminació acústica i paisatgista



Radioactivitat


Tipus de radiació:


  • Radiació de partícules:
    • α (Alfa) → nuclis d'Heli 4 2He
    • β (Beta) → emissions d'electrons
  • Radiació electromagnètica → Radiació γ (gamma)


Reaccions nuclears:


Qualsevol transformació que implica que el nucli realitza una reacció o transformació nuclear.


  • Fusió: Unió de nuclis d’elements lleugers per formar nuclis pesats

  • Exemples: Reaccions que es donen al Sol


  • Fissió: Ruptura del nucli d’un àtom amb l’impacte d’un neutró. Ruptura amb molta emissió d’energia calorífica

    • Exemple: 92235U + 01 n →  56140Ba + 3693 Kr+ 2 01 n + energia calorífica



Reacció en cadena:


És necessari que hi hagi una massa crítica (quantitat d’àtoms radioactius que poden mantenir la reacció). Consisteix en que al dividir-se un nucli es generen nous neutrons que a la vegada es divideixen altres nuclis.




Descargar

PDF Word HTML