Classificació de les fonts d'energia
Classificació de les fonts d'energia
1. En funció de la seva naturalesa:
- Primàries → Es troben a la natura (llenya, aigua, carbó, petroli...)
- Secundàries → S'obtenen a partir de les fonts primàries (benzina, fuel)
2. Segons les seves reserves:
- Renovables → Reserves il·limitades perquè es regeneren contínuament (Sol, vent, biomassa (residus sòlids), rius, mars...)
- Exhaustives → Hi ha reserves limitades (petroli, carbó, gas natural, urani...)
3. En funció del grau d'utilització:
- Convencionals → Aquelles que produeixen la major part de l'energia total consumida (petroli, gas natural, E. Hidroelèctrica, E. Nuclear...)
- No convencionals o alternatives → Produeixen una petita part de l'energia total consumida (E. Solar, E. Eòlica, E. Geotèrmica...)
Carbó
Carbó vegetal:
- Pesa molt menys que la llenya
- Obtenció → Piròlisi (Combustió parcial de la llenya amb poca presència d'Oxigen que la transforma en carbó vegetal)
Carbó mineral:
- Primer combustible fòssil utilitzat
- Revolució industrial (Maquinària industrial, transport marítim…) → S. XIX
- Disminució consum gràcies al petroli → S. XX
- Utilització abundant al 1970 (preu competitiu i reserves superiors al petroli)
Origen i propietats:
- Carboni (més abundant)
- Hidrogen
- Nitrogen
- Sílex, sòlids de ferro, sofre...
Tipus de carbó mineral: (En funció del contingut de Carboni) →
Més Antic = Més Poder calorífic
- TORBA:
- 60% en Carboni. Es molt humit
- Estructura fibrosa vegetal
- Es troba a zones pantanoses
- Consum domèstic
2. LIGNITS:
- 60 - 75% en Carboni. Origen recent (100 milions d'anys)
- Poder calorífic baix. Produeix moltes cendres
- Es troba a prop de la superfície (capes grosses i superficials)
- Consum a prop del seu punt d'extracció
3. HULLES:
- 75 - 90% en Carboni. Carbonis bituminoses (grans)
- Poder calorífic alt.
- És impermeable i té una destil·lació fàcil
- Consum → Es transforma en carbó de coc (Indústries siderúrgiques) → S'obté sotmetent el carbó a una alta temperatura (destil·lació seca) → S'obtenen subproductes (gas ciutat). També s'utilitza en el conjunt de les indústries.
4. ANTRACITES:
- +90% en Carboni
- Poder calorífic MOLT alt (més temperatura)
- Tenen un aspecte brillant, amb flama i amb poca cendra
- Dificultat→ Es troba a jaciments molt profunds; difícil i costosa extracció.
- Consum→ Fàbriques
Processos d'extracció del carbó mineral:
Es troben en forma d'estrats o en vetes d'uns 30 metres.
Tipus d'explotacions:
- CEL OBERT:
- Es retira material fins arribar al carbó (Terra, sorra…)
- Es requereixen explosions i en alguns casos, maquinària especial
- No necessita operadors o treballadors
- La legislació obliga a reomplir els grans forats provocats, després de l'extracció
- SUBTERRÀNIA: (més freqüent)
- S'excava un pou fins arribar a la veta de carbó
- Es requereix una maquinària especial
- Cal personal especialitzat
- Transport del carbó mitjançant vagonetes o amb cintes transportadores
- Grans mesures de seguretat. Principals→ Gas grisú (Gas que desprèn el carbó) i silicosi
Problemes medioambientals del carbó:
- EFECTE HIVERNACLE→ Elevació de la temperatura de l'atmosfera. Degut a la presència de gasos com (H2O CO2 CFC NO2 CH4) que deixen passar la radiació solar però no la retornen cap a l'espai. Això provoca augments de la temperatura.
- CO2→ Responsable 50% de l'efecte hivernacle
- CFC→ Responsable 25% de l'efecte hivernacle
- PLUJA ÀCIDA→ Els òxids de sofre (SOx) i els de Nitrogen (NOx) són contaminants perillosos que van a l'atmosfera quan cremes els combustibles fòssils (carbó…). Aquest òxids es combinen amb l'H2O, l'O2 i la llum→ Forma l'àcid sulfúric i l'àcid nítric. Aquests àcids es desplacen en forma de pluja, neu o partícules seques. Efectes pluja àcida:
- Lixiviació→ Pèrdua dels nutrients del sòl.
- Diferenciació de metall pesant→ S'introdueix metalls pesants (cadmi, alumini, mercuri…) a les aigües superficials.
- Erosió de la terra.
- Acidificació dels llacs
- BOIRES FOTOQUÍMIQUES→ Es forma a sobre de les ciutats una cúpula d'aire calent carregada de partícules contaminants degut a les condicions atmosfèriques de inversió tèrmica i la mancança de vent. És perillós ja que aquestes partícules reaccionen amb els raigs solars, fet que provoca que poden aparèixer partícules més letals.
El petroli
- Petroli brut o cru:
- Líquid de color variable (des de terrós fins a negre)
- Més dens que l'aigua
- Aspecte oliós
- Viscositat alta i olor desagradable
- Barreja d'hidrocarburs de composició diversa i traces de sofre, nitrogen, oxigen
- En brut no te aplicacions
- En la refineria s'obtenen derivats (benzina, gasoil, fuel, olis…)
- En altres industries s'obtenen altres derivats (plàstics, detergents, goma, fibres, sintètiques)
- Formació del petroli:
1- Gran acumulació de plàncton marí fa 600 milions d'anys a la costa
2- Descomposició de la matèria orgànica en dues etapes:
1a etapa → aeròbica → amb presència d'oxigen
2a etapa → anaeròbica → sense presència d'oxigen
3- Petroli en estat líquid es filtra per les roques poroses fins arribar a roques impermeables on s'acumulava.
- Localització i extracció:
- Geòlegs estudien estructures tectòniques que poden contenir petroli
- Obren una torre de perforació → Si detecten petroli analitzen la seva qualitat
- Obren més pous per determinar la quantitat
- Si es rendible → Extracció natural o artificial
- Separació del gas i aigua i transport a les refineries
- Tipus d'extracció:
- Natural → Petroli surt per la seva pròpia pressió
- Artificial → Per bombeig o injecció d'aigua
- Transformació del petroli:
Refineria: Planta industrial on es duen a terme una sèrie de processos destinats a separar els diferents components o fraccions del petroli.
- Destil·lació fraccionada → Consisteix a escalfar el cru fins a la evaporació fins que comença a condensar-se. Com el petroli està format per diferents hidrocarburs, aquests tenen diferent temperatura de condensació.
A mesura que puja per la torre es van separant el subproductes. Primer es recull el fueloil (350ºC), a continuació el gasoil (300-375ºC), posteriorment querosè (200-300ºC) i així successivament. (benzina, butà, propà…)
La fracció de cru que no s'ha separat passa al residu de la torre i passa a un segon forn, on al ser la pressió mes baixa, els subproductes s'evaporen abans.
- Craqueig → Descomposició d'hidrocarburs de cadenes llargues a d'altres de més curtes.
- Exemples → podem transformar olis i fuels en benzines
- Formes d'obtenir:
- Polimerització → Uneix les cadenes de diferents hidrocarburs. Procés contrari al craqueig. Transforma els compostos més pesants
- Exemples → Podem transformar el butà i el propà en benzines o gasoils
- Reformació → Permet millorar les característiques de les benzines. S'utilitza com a catalitzador el platí i es fa a altes temperatures
Gas natural
- Composició:
Format per metà, amb altres gasos com: età, propà, butà…
Es troba en bosses, en sòl, o associat amb petroli.
- Formació:
Procés similar a la del petroli.
El gas abans de transportar-se es filtra per eliminar les impureses (sorra, aigua,
altres gasos no desitjats.
- Transport:
- Gasoductes: Pressió -> entre 3'65 i 7'1 MPa
- Vaixells metaners: Baixen la Temp. a -163ºC aprox. i reduint el volum del gas fins a 600 vegades.
- Aplicacions:
- Indústries, comerç i habitatges
- Centrals tèrmiques mixtes
- Centrals de cogeneració
- Indústries
- Combustiblesgasosos: gas capaç de reaccionar l'oxigen de forma ràpida i amb alliberament de calor.
Els gasos que es comercialitzen s'agrupen en 3 famílies:
- 1a família:
gasos de Poder Calorífic comprès entre 17 MJ/m3 i 23 MJ/m3
Ús domèstic i distribució per xarxes de canonades
Exemple: gas ciutat o manufacturat
- 2a família:
El poder calorífic esta entre els 40-52 MJ/m3
Distribució xarxes de canonades
Exemple: gas natural i aire profanat
- 3a família:
El poder calorífic està entre 94 i 120 MJ/m3
Distribució en forma de bombones o dipòsits
Exemples: butà, propà, gasos liquats amb petroli
- Problemesmedioambientals:
- Efecte hivernacle
Contaminació acústica i paisatgista
Radioactivitat
Tipus de radiació:
- Radiació de partícules:
- α (Alfa) → nuclis d'Heli 4 2He
- β (Beta) → emissions d'electrons
- Radiació electromagnètica → Radiació γ (gamma)
Reaccions nuclears:
Qualsevol transformació que implica que el nucli realitza una reacció o transformació nuclear.
Fusió: Unió de nuclis d’elements lleugers per formar nuclis pesats
Exemples: Reaccions que es donen al Sol
Fissió: Ruptura del nucli d’un àtom amb l’impacte d’un neutró. Ruptura amb molta emissió d’energia calorífica
Exemple: 92235U + 01 n → 56140Ba + 3693 Kr+ 2 01 n + energia calorífica
Reacció en cadena:
És necessari que hi hagi una massa crítica (quantitat d’àtoms radioactius que poden mantenir la reacció). Consisteix en que al dividir-se un nucli es generen nous neutrons que a la vegada es divideixen altres nuclis.