Classificació i Evolució de les Fonts d'Energia i la Indústria

Classificació de les Fonts d'Energia

Fonts d'energia

Són recursos naturals que, per mitjà de la seva transformació, permeten l'obtenció d'energia:

Segons la possibilitat que s'exhaureixin, les fonts d'energia poden ser renovables o no renovables.

Segons la importància econòmica que tenen, les fonts d'energia es classifiquen en tradicionals i alternatives.

Fonts d'Energia Renovables i No Renovables, Tradicionals i Alternatives

Renovables

Són pràcticament inexhauribles com el Sol, l'aigua i el vent.

No renovables

Són les que es troben en quantitats limitades, de manera que poden arribar a exhaurir-se com per exemple el carbó, el petroli, el gas natural i l'urani.

Tradicionals

Són les més utilitzades i cobreixen bona part de les necessitats d'un país (carbó, petroli, gas natural, urani i aigua dels pantans).

Alternatives

Es fan servir poc perquè encara es troben en fase de recerca i desenvolupament, i perquè és més difícil explotar-les o més car (energia solar, eòlica, geotèrmica i la mareomotriu).

Fonts d'Energia Tradicionals

El carbó

És una roca combustible fòssil, que s'origina a partir de la descomposició de vegetals acumulats i sepultats durant milions d'anys. S'utilitza principalment per produir energia tèrmica.

El petroli

És un líquid oliós que procedeix de la descomposició de restes vegetals i animals sepultats. També és un combustible fòssil. És la font d'energia més utilitzada. Es fa servir per produir electricitat i com a matèria primera per a la indústria química. Es tracta d'una font d'energia no renovable. No es sap si al futur quedaran reserves de petroli per cobrir les necessitats de tot el món.

Gas natural

Té un origen i una formació semblants al petroli. Es fa servir com a combustible o com a matèria primera en la indústria química. Contamina menys que el petroli i el carbó.

Energia hidràulica

És la produïda per l'aigua acumulada als pantans. Es fa servir per obtenir electricitat a les centrals hidroelèctriques. No contamina, però la construcció de pantans pot provocar impactes ambientals greus.

Energia nuclear

L'urani enriquit és el combustible utilitzat en els reactors nuclears, que generen una extraordinària quantitat d'electricitat. El problema és la seguretat de les centrals nuclears de manera com s'han de gestionar els residus radioactius que generen, per tal d'evitar riscos per a la preservació del medi i de la salut de les persones.

Fonts d'Energia Alternativa

Energia tèrmica

El sol emet una gran quantitat de radiació, que és aprofitada per a l'obtenció d'energia tèrmica i elèctrica. L'energia solar té a favor seu que és abundant i inexhaurible i que no contamina, però té en contra uns altres factors, com el fet que la intensitat de la radiació solar no és igual a totes les zones de la Terra i que hi ha grans variacions tèrmiques al llarg del dia i durant les estacions de l'any. Les plaques fotovoltaiques solars permeten convertir l'energia solar en energia elèctrica, estan fetes amb un material que quan rebin la llum del sol la converteixin en energia elèctrica.

Energia eòlica

És la energia que s'obté a partir de l'aprofitament de la força del vent, que es transforma en energia elèctrica. Aquest tipus d'energia és renovable i no produeix contaminació atmosfèrica, malgrat que té com a inconvenients els fets d'estar molt localitzada i de no ser regular, perquè la força del vent no és constant. Els aerogeneradors s'encarreguen de transformar la força del vent en energia elèctrica.

L'Activitat Industrial

La indústria comprèn el conjunt d'activitats necessàries per transformar les matèries primeres en productes per al consum. Transformen matèries primeres en productes elaborats, que es poden utilitzar o consumir directament. Però hi ha productes que es fabriquen per tal que siguin part de l'elaboració d'altres productes de primera mà, els productes semielaborats.

El Treball Artesà

Abans de la indústria, els artesans produïen als seus tallers tot allò que necessitava la població. El procés d'elaboració dels productes era manual, però els artesans utilitzaven les eines pròpies del seu ofici. L'article sortia car. Cada producte era únic.

Els Inicis de la Industrialització

La maquinària industrial funcionava moguda per l'energia procedent d'un motor. La indústria tèxtil a la Gran Bretanya va ser la primera a experimentar aquests canvis revolucionaris.

Les màquines van alliberar l'ús del treball humà i van afegir rapidesa i eficàcia al procés de producció, amb la qual cosa va augmentar la productivitat. Fabricar molts productes iguals de manera ràpida va fer possible oferir-los a un preu més baix, cosa que va provocar la ruïna de molts tallers artesans que no hi podien competir. Va transformar profundament el paisatge i la forma de vida de les persones, de manera que ha passat a la història amb el nom de Revolució Industrial.

La Indústria Actual

Es caracteritza per l'automatització i la sofisticació dels seus processos. Es caracteritzen també per la reducció de mà d'obra i la fabricació de productes com més va més diversos, que es poden exportar a qualsevol lloc del món.

L'Evolució de l'Activitat Industrial

El treball artesà

Durant l'Edat Mitjana, l'artesà era el propietari del taller on s'elaboraven els productes manufacturats, en un procés lent i laboriós. L'artesà era l'amo del local i de les eines i estava associat al seu gremi. Per a ell treballaven els aprenents només per aprendre l'ofici.

Les fàbriques: la mecanització

Les màquines es van instal·lar a fàbriques situades primerament a prop dels rius per tal d'aprofitar l'energia dels salts d'aigua, i, després, a les ciutats, quan van poder utilitzar el carbó com a font d'energia. Es basava en tasques mecàniques repetitives. Les primeres indústries utilitzaven molta mà d'obra i pagaven uns salaris molt baixos.

Noves tecnologies

El desenvolupament de les noves tecnologies ha permès la reducció de la mà d'obra i l'augment de la productivitat. Els obrers són treballadors assalariats de l'empresa i l'empresari és l'amo de la indústria.

Els Elements del Procés Industrial

El procés industrial necessita i combina una sèrie d'elements la finalitat dels quals és obtenir un producte industrial. Els principals elements del procés són:

Les matèries primeres i les fonts d'energia: els recursos que s'obtenen de la natura o alguns productes semielaborats juntament amb l'aportació d'energia, es transformen en productes industrials.

La força del treball: és l'activitat de les persones que fa possible la producció.

El capital: l'activitat industrial ha d'invertir diners en les seves instal·lacions i en la fabricació dels productes. Aquests productes s'han de vendre a un preu superior al de fabricació per tal d'obtenir beneficis.

La tecnologia: és el conjunt de maquinària, imprescindibles per a la producció, i dels coneixements necessaris per manipular-los.

L'organització de l'empresa: per assegurar la producció industrial són indispensables una organització i una gestió per tal d'obtenir productes de qualitat a un preu raonable. L'empresa industrial obté un producte que s'ha de vendre al mercat, on ha de competir en qualitat i en preu amb els productes semblants fabricats per altres empreses. La diferència entre els costos i el preu del producte pot produir beneficis, part dels quals es reinverteixen en l'empresa.

La Divisió Tècnica o Social del Treball

Els treballadors, fan un tipus de treball indispensable per obtenir el producte final. Aquesta divisió tècnica del treball impedeix que el treballador pugui iniciar i acabar el procés productiu per si mateix. El treball industrial requereix la participació d'un equip i el resultat depèn de l'acció coordinada de tots els treballadors, com també de les màquines que hi intervenen. Una divisió social del treball, perquè s'estableixen unes jerarquies de comandament i de decisió d'uns treballadors respecte als altres.

Característiques de les Activitats del Sector Terciari

• Són molt heterogènies.
• Són activitats intangibles i immaterials, en els quals allò que s'ofereix i es valora és l'esforç personal en la prestació del servei.
• Són activitats impossibles d'emmagatzemar. L'oferta i la demanda es coordinen gràcies a les noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC).
• Per prestar un servei és imprescindible el contacte directe entre l'oferta i la demanda.
• Tenen un nivell de mecanització relativament baix.
• Són activitats en expansió arreu del món.
• Estan repartides de manera desigual, perquè mentre en uns països ocupen més del 70 % de la població activa, en d'altres aquest percentatge no arriba al 30 %.

Classificació de les Activitats Terciàries

S'organitzen en quatre grups:

Serveis socials: agrupen les activitats vinculades a l'administració, l'educació, la sanitat, etc. Molts serveis socials són de caràcter públic. Aquestes prestacions socials públiques se solen distribuir d'una manera descentralitzada per assegurar l'accessibilitat dels usuaris. També hi ha serveis socials privats.

Serveis de distribució: agrupen les activitats relacionades amb la circulació de persones, de béns i d'informació.

Serveis a les empreses: la majoria de les empreses encarreguen els seus serveis a unes altres empreses terciàries especialitzades.

Serveis al consumidors: es relacionen amb el comerç al detall, l'hoteleria, el lleure, etc.

Un Servei Social Bàsic: la Sanitat

Tothom té dret a rebre assistència mèdica. Tot i així, aquest és un dret que només poden exercir els habitants dels països desenvolupats. A molts països, el dret a la salut el garanteix l'Estat. Cada any, una part dels impostos es destina a organitzar els serveis de sanitat, i per això també és un servei públic. Però, a més de la sanitat pública, hi ha una ampla oferta de serveis sanitaris privats.

La Sanitat als Països Pobres

Sovint no tenen els serveis sanitaris bàsics i pateixen estralls de malalties transmissibles i infeccioses. La majoria dels habitants d'aquests països no poden pagar els productes farmacèutics.

La Sanitat als Països Rics

Disposen de mitjans científics i tecnològics avançats per combatre certes malalties. En aquests països augmenten les malalties de l'estil de vida, derivades de maneres de viure poc saludables.

Què és el Comerç?

Consisteix en la compra i la venda de mercaderies amb la finalitat de satisfer les necessitats de la població. Inicialment es feia per mitjà del bescanvi. Posteriorment, amb l'aparició de la moneda, es va poder donar un valor més exacte a les mercaderies i es va ampliar l'àmbit de les activitats comercials.

El Comerç Interior

És el que té lloc dins d'un país. Pot ser de dos tipus:

Comerç a l'engròs: dut a terme pels majoristes, que compren grans quantitats de mercaderies als productors i les venen a uns altres comerciants o a empreses.

Comerç al detall o a la menuda: ven directament al públic petites quantitats. És el cas dels supermercats, etc.

Aquests darrers comerços, com que acostumen a pertànyer a cadenes multinacionals i venen en grans quantitats, poden ajustar els seus beneficis i oferir preus més assequibles, de manera que els comerços més petits i aïllants tenen moltes dificultats per reduir preus i ser competitius.

El Comerç Exterior

És el que fa un país amb uns altres països. Inclou tant les vendes de producció nacional, o exportacions, com les compres de productes de l'exterior, o importacions.

La Balança Comercial

És la diferència entre els productes que un país ven a l'exterior i els que compra a uns altres països. Segons com sigui el tipus d'intercanvis, la balança comercial pot ser:

Positiva: quan les exportacions superen a les importacions.

Negativa: quan les importacions superen a les exportacions.

La Balança de Pagaments

Registra tots els intercanvis econòmics d'un país, tant de productes com de serveis o de capitals financers. Segons el tipus d'intercanvi, la balança de pagaments pot ser:

Excedentària: quan el valor dels ingressos supera el de les despeses.

Deficitària: quan les despeses són més grans que els ingressos.

El Turisme i la seva Importància Econòmica

El Turisme és una de les activitats del sector terciari amb més creixement als països desenvolupats. L'activitat turística té una gran importància per a l'economia d'un país. D'una banda, representa la creació i l'expansió d'empreses i serveis que proporcionen nombrosos llocs de treball i és una font d'ingressos important, perquè els turistes gasten els diners als llocs de destinació. Als països pobres acostuma a estar en mans de grans empreses tour operadores i de companyies de transport internacionals que tenen la seu als països desenvolupats.

Algunes de les principals destinacions turístiques són: països d'Europa, Amèrica del Nord i Japó. D'altra banda, el Mediterrani i el Carib concentren el turisme de creuers. Arran la crisi financera mundial, el turisme internacional ha vist com disminuïen el seu creixement i els beneficis. A més, la idea de cobrar impostos als viatges, si bé és una manera d'ajudar l'economia del país, tampoc no és una mesura gaire favorable per al desenvolupament del turisme.

Els Efectes del Turisme

El desenvolupament del turisme implica nombrosos canvis per al país receptor.

Efectes positius del turisme: representa ingressos elevats per al país receptor i en potencia l'economia, alhora que crea molts llocs de treball. Dinamitza altres sectors econòmics. A més, permet el contacte amb altres cultures i facilita l'aprenentatge de noves llengües.

Efectes negatius del turisme: Contribueix a l'augment dels preus, enriqueix grans empreses i molts dels treballs que crea són de poca qualificació i estan mal remunerats, origina atur en temporades no turístiques. És molt sensible a les crisis econòmiques, les guerres, etc. El turisme pot provocar impactes ambientals greus, com la construcció de grans complexos urbans, l'alteració de la costa amb ports recreatius.

El Sector Primari a Espanya

Tradicionalment el sector primari ha estat el més important de l'economia espanyola.

Conreus Principals

Els més importants són:

• Cereals: destaquen l'ordi, el blat i el blat de moro.
• Oliveres i vinya: l'àrea central de l'oliverar la integren les províncies andaluses de Jaén i Còrdova, i a més, Castella-La Manxa, Extremadura i Catalunya, la Comunitat Valenciana, i La Rioja.
• Fruiters: Cal distingir entre els cítrics als quals la Comunitat Valenciana dedica majoritàriament; i els no-cítrics que ocupen la franja litoral mediterrània des de Tarragona fins a la Regió de Múrcia, a més d'Aragó i Lleida.
• Flors: és un conreu en expansió. Es produeix sobretot a Andalusia, Galícia, Múrcia, les Canàries, Valenciana i Catalunya.
• Hortalisses d'hivernacle: per mantenir la producció de verdura fresca al llarg de l'any cal conrear hortalisses en moderns hivernacles. El principal productor és Andalusia.

Regions Ramaderes Principals

Hi destaquen 4 regions:

• La franja cantàbrica: està especialitzada en bestiar boví per la producció de llet i carn.
• Catalunya, Navarra, Aragó i el nord de València concentren bestiar boví, porcí i animals de granja.
• Andalusia: predomina el bestiar oví i porcí.
• A gairebé tota la Meseta hi predomina i el bestiar oví i boví.

La Política Agrària Comuna

Espanya va fer canvis importants en el sector agrari: modernitzar les explotacions, augmentar la productivitat, etc. D'acord amb la PAC. Espanya rebia ajudes econòmiques importants de la UE a través del fons europeus. La PAC ha patit reformes contínues a fi d'adaptar-se als nous reptes de l'agricultura europea. Alguns aspectes de la reforma són aquests:

• Més llibertat als agricultors per produir segons la demanda del mercat.
• La consolidació del sistema de pagament únic (PU).
• La condició exigida als agricultors i ramaders, de respectar el medi ambient, el benestar animal, la qualitat dels aliments i la seguretat laboral per mantenir el nivell d'ajudes.

Sectors Industrials Principals

• Indústria siderúrgica: la fusió amb empreses europees ha permès disminuir els costos, diversificar la producció i augmentar la qualitat.
• Metal·lúrgia de transformació: dedicada a fabricar maquinària, electrodomèstics...
• Indústria naval: s'ocupa de la reconstrucció i reparació de vaixells.
• Indústria d'automòbil: sector ben implantat i amb bona tecnologia.
• Sector químic: comprèn indústries molt variades. Les petroquímiques es localitzen en grans complexos. La química de transformació es desenvolupa en empreses més petites.
• Alimentació: les seves indústries estan molt disperses per Espanya.
• Indústria d'alta tecnologia: es troben localitzades a parcs tecnològics.
• Altres sectors: el tèxtil, el de cuir i calçat, el de paper i les arts gràfiques.